Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
A partir del dia 12 de juny ja podeu tornar a visitar els quatre museus de la Fundació Vila Casas (Espais Volart i Museu Can Framis a Barcelona, Museu Can Mario a Palafrugell i Museu Palau Solterra a Torroella de Montrgrí). Us donem la benvinguda amb la màxima seguretat i bona acollida, adaptant-nos a la normativa d’aforament i higiene. Per a més informació feu clic aquí
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Emília Xargay
Sarrià de Ter, Girona, 1927 - 2002

Escultora, pintora, ceramista i virtuosa de l’esmalt. Formà part del III Cicle Experimental d’Art Nou i constituí l’any 1951 juntament amb altres artistes el grup Indika. És l’any 1963 quan s’inicia en el món de l’escultura amb planxes de ferro, composicions tosques i rugoses emmarcades dins del corrent expressionista. La seva obra experimenta una progressiva precisió i estilització de les formes en recerca de l’eurítmia i les proporcions de la tradició de l’art clàssic mediterrani (tauromàquia minoica) d’aspecte sedós i ras. Fou guardonada amb diversitat de distincions i premis, entre els quals destaca el d’escultura del Saló Femení de la Diputació de Barcelona (1970).



Jaume Xifra
Salt, 1934 - París, 2014




Yago
Barcelona, 1954 - 1977

A principi anys 70 realitzà diverses exposicions tant individuals com col·lectives, destacant l’any 1976 la monogràfica que va celebrar a la Sala Gaspar i que va recollir la seva producció més madura fins al moment. Les seves obres evoquen l’evolució cap a un minimalisme de caire cal·ligràfic on la composició entre línia i fons adopta un equilibri cromàtic que aporta profunditat i harmonia lumínica al conjunt, fent que el traç prengui relleu i adopti un ritme propi per a donar vida a aquelles partícules de vida que passen inadvertides i que en ocasions ens recorden els procediments abstractes i coloristes de Kandinsky o Klee.



Masao Yamamoto
Gamagori, Japón, 1957

Reconegut per les dimensions reduïdes en les quals positiva el seu treball, Masao Yamamoto concep la fotografia com a petits objectes, atorgant un missatge individual a cada imatge. El cos humà nu mostrat amb parcialitat i escenes minimalistes de la naturalesa conformen el seu imaginari, on intenta establir un diàleg d’equilibri entre ambdós mons, l’humà i el natural, que tot i estar intensament connectats s’han distanciat amb el decurs dels segles i l’evolució de la tecnologia. Aquesta sensibilitat es pronuncia en el tractament manual de la pròpia fotografia, la qual vira i taca amb tints naturals i que, a banda d’establir una connexió explícita amb la cultura del seu país, evoca en l’espectador el reflex de la memòria i dels records, aquells que ens mostren l’anhel del contacte amb el nostre jo més autèntic i natural. En definitiva, Masao Yamamoto crea petits haikus visuals on es poden trobar històries mínimes amb un gran contingut universal.



Huang Yan
Jilin, China, 1966

Seduït pel moviments avantguardistes emergents de Pequín, aviat trenca amb els convencionalismes de l’estil oficial, per endinsar-se en la investigació i creació de peces basades en objectes, treballs fotogràfics, instal•lacions i projectes basats en textos per poder aprofundir en el propi llenguatge contemporani. Durant els últims anys, Huang Yan ha desenvolupat una sèrie de treballs fonamentats en l’art ancestral de la pintura paisatgística tradicional i els tatuatges. Zones geogràfiques de la Xina que habiten l’anatomia humana, una expressió corporal i espiritual que reivindica i recupera els valors asiàtics. En definitiva, Huang Yan fa brotar la identitat cultural i artística asiàtica amb l’ús d’unes tècniques antigues al servei de l’art actual.



Axel Yaroslavsky
Ciudad Autónoma, Argentina, 1961

Amb les seves imatges redimeix a la fotografia de ser un simple testimoni presencial i que sota una expressa voluntat d’anar més enllà del visor transforma en disciplina interactiva per mitjà del film gràfic sobreimprès. Microscòpiques gemmes de color són encastades delicadament en els seus curiosos fotogrames. Superposa pintura i fotografia sota un desig de retroalimentació per tal de mostrar-nos una realitat que clama per ser escoltada i sortir de l’anonimat.



David Ymbernon
Igualada, 1972

Artista multidisciplinari el treball del qual es caracteritza per la llibertat absoluta de creació. La seva obra es mou entre la pintura, l’escultura, el teatre, la poesia, la performance i la gastronomia, que juga un paper molt important en les seves intervencions. El seu univers creatiu es barreja amb la vida real de manera indeslligable de tal forma que podem parlar d’un “Univers Ymbernon” on el color taronja juga un paper protagonista. Ell explica que, a poc a poc, es va “alliberar de la resta de colors” fins al punt que el taronja (contrarestat majoritàriament amb el blanc) predomina en tot el que fa. Objectes descontextualitzats i pintats de taronja, així com joguines, tenen un paper fonamental en el procés creatiu d’aquest artista que reivindica la infantesa com el territori primigeni de la creació.




Hélène Yousse
París, 1966

Escultora d’origen francès que, des de l’any 1994, va trobar en l’Alt Empordà el marc idoni per a desenvolupar la seva obra. Filat de galliner, bronze i estopa embolcallen i momifiquen formes humanes, que, més que ser simples escultures, es presenten com instal•lacions. Des de l’any 1995 les seves exposicions, tant nacionals com internacionals, són una constant en el panorama artístic.




George S. Zimbel
Woburn, Massachussets, 1929

És una de les figures més representatives de l‘última generació d’autors dels anys cinquanta fidel al llegat de la Photo-League. Amb catorze anys va comprar la seva primera càmera professional i realitza els seus primers encàrrecs per a un diari local. Durant la seva etapa d’estudiant va publicar algunes imatges per a la revista Life. Després d’uns anys a Alemanya, l’any 1953, torna a Nova York i du a terme assajos fotogràfics per a revistes i publicacions com The New York Times, Look, Pageant, Saturday Review i Architectural Forum. En les seves instantànies sap captar l’energia i l’esperit de l’“era de la innocència” que precedí a la guerra del Vietnam. George S. Zimbel retrata a personatges cèlebres i personalitats com John Kennedy, Marilyn Monroe i Leonard Bernstein.






BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia