Iniciat en el món de la pintura i captivat per la força expressiva de l’ordre tridimensional, l’any 1975 modula el món de l’escultura. Des d’aleshores investiga dins la disciplina tridimensional generant formes quadrangulars, que conjuga o modifica, i que a mode de trencaclosques distorsiona per a engendrar un nou espai objectual. Els títols de les seves obres, sovint força filosòfics i transcendentals, regulen i apropen l’espectador a l’artista per arribar a la vertadera essència en cadascuna de les seves creacions.
Fotògraf i arquitecte, vincula la imatge directament a l’entorn, buscant les línies que defineixen els espais que, tant creats per l’home com per la natura, contenen l’essència de l’acte constructiu. Enquadraments i llums amb tendència vertiginosa i contrastada juguen en la recerca de monumentalitzar aquestes extensions que donen vigor a la inherent capacitat de l’ésser humà de materialitzar les idees concebudes.
Pintor i dibuixant de formació autodidacte. Les seves aquarel•les i olis denoten el domini tècnic d’aspectes com el color, la minuciositat i el control del gest. Jordi Baijet sobresurt per la seva visió lírica, colorista i covada de l’entorn, i que amb caire melancòlic infon de vida. El diàleg d’uns espais en blanc i d’un paper desproveït de pigments és un dels trets més significatius de la seva obra. L’any 1996 fou guardonat amb el Premi al Millor Artista Estranger per l’Associació Plàstica Llatina de Saint Armand Montrond.
Ben aviat s’especialitza en dibuix tècnic i col•labora en revistes culturals com “Quadern” i “Quacòmic”. Poc a poc i amb gran determinació, Balaguer començà a pintar i, l’any 1988, l’èxit de la seva primera exposició a la galeria Cau d’Art de Sabadell l’encoratja a endinsar-se en el món de la pintura. Emmarcat dins del corrent del Nou Realisme pictòric internacional elabora composicions pures, despullades de tota superfluïtat, sense elements complementaris, i d’una gran riquesa cromàtica, sensibilitat i lirisme. Les natures mortes reflecteixen un traç delicat i minuciós en mostrar-nos de forma càlida i bella objectes de la quotidianitat que dins d’una aparent realitat màgica traspassen el món terrenal.
Pintor d’abstractes emanacions oníriques, magmes opacs de cromatisme intens -grocs, verds i terrossos- que es sotmeten a una simple divisió geomètrica carregada d’ambigüitat i tensió. Procés geològic, sedimentacions, desintegració matèrica, acumulació de capes o estrats sobre les seves teles. En definitiva, memòria d’un procés obert, inacabat, receptacle de multiplicitat de interpretacions i que es prolonguen en la infinitud del temps.
Diplomada en Arquitectura Tècnica a la Universitat de Barcelona, comença la seva activitat artística a mitjan anys setanta, bo i convertint-se en una de les pioneres de l’art audiovisual i l’art experimental de l’Estat. La seva obra se centra en la percepció humana i la recerca d’un equilibri permanent entre allò intangible i allò material, i es caracteritza, també, per definir la llum com a eix central del seu treball. La seva obra s’ha exposat en centres com ara el Museo Nacional Centre de Arte Reina Sofía (Madrid), El Museo del Barrio (Nova York) o el Centre Cultural de Belem (Lisboa). L’any 2010 fou guardonada amb el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya.
Resident al Taller BDN des de 2011, Gerard Ballester inicià els seus estudis escultòrics a la prestigiosa Escola d’Arts Aplicades Massana de Barcelona i ha estat guardonat amb una beca de dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc. L’estudi de la forma, el llenguatge de la natura i l’exploració de l’equilibri entre cossos perceptibles i imperceptibles, dibuixen en l’escultura un joc de contrastos que ens donen com a resultat accions delicades i harmonioses que mantenen l’espectador en el llindar entre el que pot ser real i tangible i el que no, conformant allò sublim que s’amaga dins qualsevol receptacle, ja sigui d’origen natural com artificial.
El seu art és intuïtiu, espontani i sense un missatge implícit on la seva creació parla per ella mateixa. Durant els darrers anys el seu treball ha experimentat en el terreny de l’abstracció, jugant amb la complexitat geomètrica a través de la uniformitat dels pigments i la reducció dels perfils. Com a resultat d’aquestes investigacions la seva obra més recent és reflex de la convergència de formes arrodonides sobre un fons monocromàtic on l’espectador queda submergit en un art enèrgic i dinàmic.