La col·lecció

Pioner de la instal•lació, Francesc Torres és actualment un dels creadors més reconeguts del panorama internacional. Per mitjà de la incorporació de nous procediments com són les instal•lacions que mesclen escultura, fotografia i vídeo, l’artista qüestiona diverses manifestacions de la política, el poder i la cultura i ens fa partícips de la seva introspecció artística i subjectiva. Les llargues temporades a l’estranger (Nova York, Berlín i París), on desenvolupa gran part dels seus projectes fins als anys noranta, han originat que el seu treball hagi estat poc difós en el nostre país. L’any 1991 fou guardonat amb el Premi Nacional de Belles Arts i durant el transcurs del 2009, amb el Premi Nacional d’Arts Visuals, ambdós concedits per la Generalitat de Catalunya.

L’any 1947, comença com a aprenent als tallers de joieria i orfebreria del mestre Alfons Serrahima i nou anys més tard crea el seu primer taller de pintura, joies i petita escultura al carrer del Call de Barcelona. La seva voluptuosa obra s’integra i alhora es fusiona amb la natura com si fos part inherent del paisatge. Orfebre de dicotomies: concep simultàniament escultura menuda i delicada i peces de caire totèmic i monumental.

Consagrada pintora i artista gràfica, Rosa Torres va treballar com a pintora del prestigiós Equip Crònica. En la seva obra predomina la temàtica paisatgística, des d’uns primers anys abstractes i de pinzellada gestual el seu treball desemboca en un minimalisme de fons realista on la disposició de grans taques cromàtiques i la minva de qualsevol element superflu són els trets essencials del seu treball artístic.

Des de ben jove, la seva inquietud pel llenguatge plàstic el va portar a aprendre la tècnica del dibuix, un coneixement que va ampliar poc temps després amb estudis sobre pintura a l’aquarel·la i tècniques de gravat. Va ser gràcies a aquest primer contacte amb la tècnica del gravat que va desenvolupar una important curiositat vers els materials, i més concretament els metalls i el ferro. Aquest va ser el moment en què va passar de les dues a les tres dimensions i es va interessar per l’espai, el buit i el concepte del no-res. Va estudiar Arquitectura, un fet que va consolidar els seus coneixements sobre els materials i les estructures que habiten l’espai, així com també la proporció i l’escala humana. Les seves escultures són fruit, doncs, d’aquesta trajectòria: el domini de la línia i els materials li permet crear estructures que interactuen amb l’espai, dibuixant buits i jugant amb els punts de vista de l’espectador.

El foc és l‘única eina que Sacha Tröger utilitza per a engendrar les seves composicions. En un inici aplicava el fum d’una espelma sobre les seves teles, però, en els seus darrers treballs són cremades directament; com a escultor que treu l’ànima de la pedra i la converteix en figures, Sacha, per mitjà del foc extreu del suport les seves imatges. Procés de combustió conceptiu o imaginatiu i alhora desintegrador i devastador, el qual l’artista de forma magistral converteix en expressió lírica i plàstica.

Arquitecte de professió, pintor, dissenyador i escriptor, Oscar Tusquets Blanca és un artista multidisciplinari. Graduat com a arquitecte, d’ençà que va fundar el seu estudi d'arquitectura ha portat a terme nombrosos projectes a França, els Països Baixos i el Japó. Es va formar a la Llotja, on inicià la seva afició pel dibuix i la pintura, d'inspiració en temàtiques urbanes de Barcelona, edificis emblemàtics de Bernini o Gaudí, retrats d’amics i paisatges rurals dels llocs on viatjava. Destaquen les seves mostres al MoMA de Nova York i al Centre Pompidou de París, així com diversos projectes pels quals ha estat guardonat.

Representatiu de la neofiguració europea, la seva obra ens evoca una nova dimensió imbuïda de connotacions il•lusionistes. Composicions de colors estridents que traslladen l’espectador a un món habitat per éssers antropomorfs i eteris que, embolcallats de constel•lacions neden en l’espai còsmic; protagonistes encoberts que actuen dins del gran espectacle mundà. Imaginatiu, crític i instigador ens parla del nostre món i del nostre temps, fixant imatges que s’escapen al raonament i que defugen de tota lògica imperant.

Les fotografies d’Ugas Dubreuil capten aquells espais comuns i quotidians en què les atmosferes de silenci i solitud queden evidenciades per l’empremta d’alguna presència. Les arquitectures silencioses i els interiors desolats són redescoberts per l’artista en una obra propera a la documentació però que, tanmateix, posa de manifest una forta càrrega emocional. La societat contemporània i la seva relació amb la ciutat i els espais comuns esdevenen aspectes fonamentals de les seves instantànies, en què l’espectador és capaç de reconstruir allò que hi ha succeït a partir del seu propi imaginari.

Des de l’art popular, l’escultura lúdica, passant pel paisatgisme urbà fins a arribar a un tipus d’art interiorista i purament conceptual Jordi Urbón recorre, viatja i reflexiona sobre la mort, l’abisme, el caos, la vida i l’origen efímer. Els seus quadres i objectes, sovint presentats d’una manera seqüencial connecten amb ordres de bellesa amagats per tal d’aflorar l’energia de l’ànima. Fent ús de la simbologia i la semiòtica ens transporta a un món íntim i misteriós que amb un indiscutible esperit d’introspecció denuncia les injustícies socials i polítiques.