Artista de gravats, monotips, dibuixos i pintures. Des d’un postimpressionisme convencional de figures esquemàtiques fins a una pintura de màquines complexes i acurades que sintonitzen amb l’art social, la seva trajectòria evoluciona cap a clares representacions de caire intimista i nostàlgic, on el món és com un jardí d’ordre meditat i de colors vibrants. La seva pintura representa una declinació clàssica d’algunes de les aportacions fonamentals de la modernitat. L’any 2001 va rebre la creu de Sant Jordi en reconeixement al seu recorregut professional.
Pintor i gravador, de ben jove entrà en contacte amb l’obra de Cézanne gràcies a una beca que el portà a París, on tornà després de la Primera Guerra Mundial i on entrà en contacte amb el surrealisme i amb artistes com ara Max Jacob o Pablo Picasso. Al voltant de la dècada dels anys vint, va seguir els postulats avantguardistes del moment i la seva pintura s’anà inclinant cap al classicisme d’origen cubista, i convertí el nu femení en el motiu principal de la seva obra. Fou en aquest temps quan arribà el seu reconeixement internacional. L’any 1932, ja a Barcelona, començà la seva relació amb Francesc Cambó i el seu treball es decantà cap als retrats de l’alta societat catalana de l’època.
Les seves fotografies transporten a un estat gairebé oníric on el món real i l’imaginari es dilueixen. Tot i tractar-se d’escenes possibles en la realitat, Andrea Torres dota les imatges d’una aurèola de fantasia, de somni, d’irrealitat. Són composicions senzilles on les figures semblen habitar en un espai i un temps indeterminats a través de les quals l’autora convida l’espectador a deixar-se portar per la seva imaginació i interpretar la fotografia des del seu propi món interior.
Artista que durant la dècada dels cinquanta, juntament amb Subirachs, Creus,Boix i Martí Sabé formà part del Grup Postectura , de Girona. Des d’uns inicis expressionistes seguits d’una etapa informal, el seu treball evoluciona cap a reflexions vinculades amb el dadaisme, el minimalisme i l’art conceptual on realitza creacions de rigorosa geometria a través de l’ús de materials poc convencionals com ara la fòrmica. Sentit irònic i crític de mirar el passat, de llenguatge seductor i subtil on l’espectador és convidat a la reflexió. Entre els premis guanyats cal destacar el de Julio González l’any 1959 i el primer premi de la III Biennal d’Alexandria del mateix any. La Generalitat de Catalunya va concedir-li la Creu de Sant Jordi, l’any 1991.
Pioner de la instal•lació, Francesc Torres és actualment un dels creadors més reconeguts del panorama internacional. Per mitjà de la incorporació de nous procediments com són les instal•lacions que mesclen escultura, fotografia i vídeo, l’artista qüestiona diverses manifestacions de la política, el poder i la cultura i ens fa partícips de la seva introspecció artística i subjectiva. Les llargues temporades a l’estranger (Nova York, Berlín i París), on desenvolupa gran part dels seus projectes fins als anys noranta, han originat que el seu treball hagi estat poc difós en el nostre país. L’any 1991 fou guardonat amb el Premi Nacional de Belles Arts i durant el transcurs del 2009, amb el Premi Nacional d’Arts Visuals, ambdós concedits per la Generalitat de Catalunya.
L’any 1947, comença com a aprenent als tallers de joieria i orfebreria del mestre Alfons Serrahima i nou anys més tard crea el seu primer taller de pintura, joies i petita escultura al carrer del Call de Barcelona. La seva voluptuosa obra s’integra i alhora es fusiona amb la natura com si fos part inherent del paisatge. Orfebre de dicotomies: concep simultàniament escultura menuda i delicada i peces de caire totèmic i monumental.
Consagrada pintora i artista gràfica, Rosa Torres va treballar com a pintora del prestigiós Equip Crònica. En la seva obra predomina la temàtica paisatgística, des d’uns primers anys abstractes i de pinzellada gestual el seu treball desemboca en un minimalisme de fons realista on la disposició de grans taques cromàtiques i la minva de qualsevol element superflu són els trets essencials del seu treball artístic.