Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Cirurgià de professió i pintor vocacional, s’endinsa en el panorama artístic guiat per l’academicisme, però ben aviat es deixa arrossegar pel flux reflexiu. Pintures, dibuixos i olis marquen la seva primera època; tanmateix, el treball més recent se centra en l’escultura i el collage. Les seves obres es troben en fundacions privades i en prestigioses galeries d’art.



Artista prolífic considerat un dels pintors catalans més destacats de l’abstracció dels anys cinquanta. Des d’uns principis postimpressionistes impregnats d’un cert fauvisme, evoluciona cap a una abstracció geomètrica d’influència Légeriana. Tamisat pel tachisme, des de l’any 1957, se centra en les “planimetries”, imatges compostes de línies i configuracions espacials que fan del gest matèric i disgregat el seu tret més denotatiu. Les seves obres formen part de col•leccions d’institucions com el MACBA, la Tate Gallery i la Fundació Joan March.



Des dels seus inicis, les imatges ideogràfiques han traduït la seva reflexió intel•lectual submergida en un espai rigorosament calculat. A finals dels anys seixanta, el seu barroquisme avança cap a una desmaterialització on s’emfatitzen les relacions entre els elements. Hi identifiquem fragments de la seva història i del seu univers personal dins d’una topografia estrictament compartimentada; aquí, doncs, és on la seva obra esdevé més lírica, més lacònica i els objectes deixen de ser reals per conferir el vestigi de la seva petjada. Amb el temps, minva el seu llenguatge de signes en favor d’un equilibri estable per introduir-se en denúncies commovedores del món que ens envolta.




A Guillem Viladot se’l considera com un dels màxims exponents de la poesia visual catalana que va conrear al llarg de la seva vida tot els generes literaris possibles, especialment la poesia, la narrativa i l’assaig. Fou un dels impulsors de la poesia experimental, el sincretisme plàstic, el collage objectual i la poesia visual, juntament amb altres figures com Joan Brossa, Ràfols Casamada o Perejaume. Durant els darrers quinze anys fou columnista en el diari local “La Mañana”. Aquest apotecari de professió va dur a terme la simplificació del llenguatge amb objectes de la vida quotidiana als quals va saber infondre vida i poesia. Fou un transgressor anti academicista al mostrar una actitud dissident i marginal enfront de les diverses formes de poder del moment. Fou guardonat l’any 1993 amb la merescuda Creu de Sant Jordi.



El seu art és resultat d’un procés de reflexió que conjuga mort, transició i naturalesa. Influït pel corrent barroc espanyol utilitza objectes senzills i símbols que amaguen múltiples relectures. Les seves fotografies de natures mortes ens evoquen el misteri del cicle vital i ens endinsen en la conscienciació d’un temps fugisser. El seu treball és un conglomerat de metàfores, espiritualitat i lirisme que fusiona realitat-ficció i presència-absència. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia 2007.



Artista adscrit dins d’un nou art realista però alhora màgic i il·lusori, perquè no es limita a enquadrar paisatges urbans o escenes humanes, sinó que transforma la nostra quotidianitat en quelcom subtil i personal. Plantejaments aparentment senzills que proveïts d’una recurrent suggestió ens endinsen en la solitud i la identitat humana. Els seus treballs més recents són atmosferes inquietants on el buit estàtic del paisatge és l’escenari de personatges inexpressius sense rostre, privats de sentiments i de personalitat. Entre els anys 2000 i 2002 fou mereixedor del primer premi del concurs internacional de pintura jove de la Galeria Artitude de París, del primer premi de la Galeria Siglo XXI de Camprodon. I guardonat amb el primer premi en el Saló de Sant Joan i el segon premi de pintura del Cercle de Belles Arts de Lleida.



Arrelada al Baix Empordà (Girona), forma part d’un col•lectiu d’artistes coneguts amb el nom de “MEMÉ DETRÀS”. Desenvolupa la seva obra escultòrica en el terreny de l’abstracció, on la relació de volums i la projecció en l’espai engendren un vincle directe entre l’artista i el públic. Al llarg de la seva trajectòria ha participat en la Biennal Muestra de Arte Contemporáneo, celebrada a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), amb l’objectiu de reflectir el panorama artístic des de l’últim quart del segle XX.



Artista que conreà l’ofici de donar contingut a les vivències i les percepcions, capaç d’expressar en múltiples superfícies l’essència de la mirada. Fill del neuropsiquiatre Juan Vilató i de Lola Ruiz Picasso, va viure en un ambient en el qual l’expressió artística era quelcom quotidià. Deixeble del cubisme i del surrealisme, fou un gran admirador de Max Ernst i Joan Miró i va saber combinar de forma equilibrada la representació figurativa, impregnada de lirisme, amb certes incursions pròximes a l’abstracció.



Instruït dins la figuració més realista, apareixerà com un notable dibuixant i gravador de retrats. Dins el seu món personal i oníric hi és visible una iconografia pròpia amb un lèxic surrealista: Mathxullama, denominació que fa referència a tot un seguit de figures femenines i masculines tractades en diferents versions. El Fafarreo que fa referència a tot allò irreal tant des del punt de vista plàstic com literari. Conceptes que es fonen quan s’endinsa en la més pura abstracció com a acte de reflexió de la figuració plàstica. En el rerefons de la seva obra palpiten els trets d’artistes com ara el Greco, Tiziano, cubistes, surrealistes, fauvistes, Matisse i Picasso, en què qualsevol temàtica és sòlida i entera dins una sobrietat cromàtica.





BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia