La col·lecció

Jaime Súnico
Barcelona, 1963

Pintor de realitats existencials que enregistren l’essència i atrapen l’ànima del personatge retratat. Fent ús d’un excel·lent tractament cromàtic i per mitjà de traços vigorosos transforma la imatge en relleus estratificats de denses capes pigmentades. La puresa dels colors, la virulenta força lumínica i la descarnada expressió humana dels seus rostres provoquen una sensació angoixosa que transcendeix qualsevol realisme visual.

Andrés Sunyer
Caracas, Veneçuela, 1968

Fotògraf i escultor format a la Westminster University de Londres. Després de treballar com a documentalista per al diari anglès The Guardian es dedicà a la creació artística i va crear algunes peces per a l’autor Javier Pérez. Ha fet diverses exposicions a la capital del Regne Unit i actualment participa en el Centre d’art i noves tecnologies Can Font.

Raimon Sunyer
Tiana, Barcelona, 1957

Reconegut pintor realista que ofereix una visió particular del paisatge mediterrani, a mig camí entre l’impressionisme i la pintura metafísica. En la immensa majoria de les seves teles, l’artista ens mostra espais que, tot i ser desoladors, exhalen un sospir de serenor i plenitud. Concebut en el si d’una família d’artistes, s’inicia des de ben petit en l’art de l’orfebreria i anys més tard complementa la seva formació amb estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona). Des de la lloada mostra individual de l’any 1981, inicia una efusiva campanya expositiva arreu del territori nacional.

Ramon Surinyac
Manlleu, Barcelona, 1974

Llicenciat en Belles Arts i especialitzat en pintura, copsa la natura des d’un vessant molt íntim i personal. Sobre un fons frondós i obscur, impregna la tela d’una vegetació reptant que adopta formes capritxoses i s’endinsa en un espai de miralls i simetries. El resultat és una obra on natura i artifici es fusionen generant un efecte òptic, il•lusori i carregat de dinamisme i d’ambivalències.

Jeanne Susplugas
Montpeller, França, 1974

Vinculada des de la seva infantesa al sector farmacèutic, Jeanne Susplugas reflexiona al voltant dels fàrmacs, drogues dels nostres temps actuals. Testimoni de la nostra societat hipocondríaca, evoca en les seves imatges la quotidianitat regida per les dosificacions, els tractaments i els suplements alimentaris, món submergit en les addiccions i afamat de substàncies i sensacions fugisseres. Obres que juguen entre l’ambigüitat i ambivalència dels fàrmacs i les drogues.

Antoni Tàpies
Barcelona, 1923 - 2012

Considerat un dels artistes més rellevants del segle XX. Membre del moviment d’avantguarda Dau al Set, l’obra d’Antoni Tàpies evoluciona cap a l’informalisme que atorga especial atenció a la matèria. Compromès políticament contra la dictadura, durant la dècada dels seixanta i principis dels setanta el seu treball se centra en el món dels objectes, propi de l’art povera. A finals de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta la seva obra mostra una clara influència de la filosofia oriental, tant pel que fa a la relació home-naturalesa, com per la negació del dualisme en la nostra societat.

Carla Tarruella
Barcelona, 1966

La seves representacions pictòriques són diàlegs entre matèria i essència. Dins d’un univers geomètric s’hi oculten figures de composicions ambigües, reflex d’un estat de transició; les formes geomètriques semblen estar enmig d’un procés de formació-dissolució, moviment que avança i retrocedeix, inquietud que lluita contra l’estat d’una aparent quietud. Voluntat d’exploració pictòrica a través del color i de l’espai, sacseig cibernètic de tonalitats vermelloses que es fusionen amb un cromatisme místic, en què significant i significat es recreen reiterativament.

Tàssies
Tàrrega, Lleida, 1964

El pintor Ramon Tassies va iniciar-se amb Antoni Boleda a l’Escola d’arts Ondara i més tard va estudiar Belles Arts a Barcelona. La seva línia expressiva s’apropa a l’Equipo crónica, Antonio Saura, Carmen Calvo, Eduardo Arroyo, José María Iturralde, Luis Gordillo, Miquel Barceló o Oscar Domínguez. Amb un estudi exhaustiu de les tonalitats del color que amalgama amb la grafia, crea un estil molt propi i inconfusible. Va rebre l’any 2005 el primer Premi Nacional de Pintura Joan Ramon Mas Oliver.

Antoni Taulé
Sabadell, Barcelona, 1945

Pintor i gravador que des de l’any 1973 s’estableix a París. La seva obra desenvolupa un realisme fotogràfic de connotacions surrealistes que concedeix gran protagonisme a la llum, la qual es plasma en espais amplis i buits o quasi buits de forma enlluernadora. Aquest tipus d’il•luminació denota certs paral•lelismes amb l’estètica romàntica.