Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Oriol Texidor
Barcelona, 1974

Pintura objectiva, escultura i fotografia s’entrellacen amb harmonia i delicadesa. Oriol Teixidor genera una autèntica poesia visual, en la que les accions més banals i quotidianes són l’expressió de l’enderroc de les fronteres entre les múltiples disciplines artístiques. Fa ús de la metàfora visual del silenci que arrossega l’espectador cap a un món immaterial, místic i sensible, habitat pel record i la memòria.



Joan Josep Tharrats
Girona, 1918 - Barcelona, 2001

Historiador de l’art i destacat pintor i gravador del corrent avantguardista del nostre país. Dins la tècnica del gravat inventà el procediment de la “maculatura”, conglomerat de monotip, sobreimpressió, enconat i pintura manual. Abans de fundar el grup Dau al Set l’any 1948, la seva obra s’integra dins l’estil impressionista de Toulouse-Lautrec i Van Gogh i rep influències de l’art abstracte de Mondrian, Kandinsky i Klee. Rere una etapa surrealista relacionada amb Dau al Set, derivà a l’informalisme de corrent tachista de predomini matèric, grans taques i fort cromatisme. La Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi l’any 1983 i el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, l’any 1993.




Elmar Thome
Mayen, Alemanya, 1964 - Barcelona, 2005

Escultor i dissenyador, Elmar Thome arribà a Barcelona l’any 1985, des d’on va realitzar la major part de la seva obra. Les seves peces beuen de la puresa, tant de la natura com de la industrialització més ferotge, que rau en els materials que transpiren certa pobresa en un inici: suports de ferro rovellats, pneumàtics, troncs d’arbres sencers, fustes soltes, pedres, etc., a través dels quals crea un diàleg amb l’espai que ocuparà la peça final, extraient la subtil poesia de la realitat que l’envolta, revelant la lleugeresa i la fragilitat que s’amaga fins i tot en la matèria més pesada.




Rafael Tirado
Sevilla, 1950

Resident a Barcelona des de l’any 1964, Rafael Tirado descobreix el món de la fotografia de la mà del seu tiet, fotògraf amateur que disposava d’un laboratori domèstic i que gràcies a ell va poder començar a experimentar. Amb 17 anys entra a treballar com a encarregat de laboratori fotogràfic i ajudant de plató de César Malet, que ―un cop marxi als Estats Units― deixarà el laboratori a les seves mans. Un dels temes clau en l’obra artística de Rafael Tirado ―a banda de la faceta publicitària on imperen els bodegons― són els paisatges, sobretot els que li ofereix la ciutat de Barcelona, la qual ha retratat al llarg dels anys i que formen en conjunt un gran àlbum de l’evolució de la Ciutat Comtal en la darrera meitat del segle XX i principis del XXI. Gràcies al seu particular ús de la llum marca contrastos dramàtics d’ombres tot conferint als paisatges, objectes i rostres, textures recalcades en les superfícies que ens permeten apreciar els detalls del pas del temps o dels punts claus.




Francesc Todó
Tortosa, Tarragona, 1922 - Les Borges del Camp, Tarragona, 2016

Artista de gravats, monotips, dibuixos i pintures. Des d’un postimpressionisme convencional de figures esquemàtiques fins a una pintura de màquines complexes i acurades que sintonitzen amb l’art social, la seva trajectòria evoluciona cap a clares representacions de caire intimista i nostàlgic, on el món és com un jardí d’ordre meditat i de colors vibrants. La seva pintura representa una declinació clàssica d’algunes de les aportacions fonamentals de la modernitat. L’any 2001 va rebre la creu de Sant Jordi en reconeixement al seu recorregut professional.




Josep de Togores
Cerdanyola del Vallès, 1893 - Barcelona, 1970

Pintor i gravador, de ben jove entrà en contacte amb l’obra de Cézanne gràcies a una beca que el portà a París, on tornà després de la Primera Guerra Mundial i on entrà en contacte amb el surrealisme i amb artistes com ara Max Jacob o Pablo Picasso. Al voltant de la dècada dels anys vint, va seguir els postulats avantguardistes del moment i la seva pintura s’anà inclinant cap al classicisme d’origen cubista, i convertí el nu femení en el motiu principal de la seva obra. Fou en aquest temps quan arribà el seu reconeixement internacional. L’any 1932, ja a Barcelona, començà la seva relació amb Francesc Cambó i el seu treball es decantà cap als retrats de l’alta societat catalana de l’època.




Isidre Tolosa
Barcelona, 1966

Iniciat en el món de l’art de la pintura, va decantar-se per l’escultura de la mà de Mariano Andreu Vilella, artista tridimensional i professor de la facultat de Belles Arts de Barcelona. Captivat preferentment per la manipulació del bloc, contusiona i desafia les seves propietats corpòries i físiques. Un tractament que, amb destresa i subtilitat, assimila a altres elements com és el paper -sèrie Llibres- i que en engendrar infinitud de formes dúctils i elàstiques trenca amb l’hermetisme i la solidesa pètria. Obres amb les quals juxtaposa components com el ferro o el plàstic per tal d’establir un diàleg harmònic entre natura i artifici.



Jordi Tolosa
Badalona, Barcelona, 1956

Jordi Tolosa és l’autor de nombroses escultures que recullen el testimoni iniciat en la segona meitat del segle XX pels nous llenguatges artístics. El ferro, l’alumini o la llum anatomitzen i endolceixen unes formes racionals que, a mode de taula d’ofrenes, sustenten un nombre inabastable d’idees càustiques que ens precipiten cap a l’atzarosa ruleta de l’existència humana. La força de les paraules, cobertes d’un poètic simbolisme, i el joc de la dualitat i de les confrontacions ens capbussen dins d’unes estructures que contenen asimètriques sensacions i dubtes en un anhel de desvetllar qüestions sense resposta.



Andrea Torres Balaguer
Barcelona, 1990

Andrea Torres Balaguer

Les seves fotografies transporten a un estat gairebé oníric on el món real i l’imaginari es dilueixen. Tot i tractar-se d’escenes possibles en la realitat, Andrea Torres dota les imatges d’una aurèola de fantasia, de somni, d’irrealitat. Són composicions senzilles on les figures semblen habitar en un espai i un temps indeterminats a través de les quals l’autora convida l’espectador a deixar-se portar per la seva imaginació i interpretar la fotografia des del seu propi món interior.






BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Les galetes milloren la teva experiència online. Adapten el contingut als teus interessos i permeten mostrar-te publicitat sobre la base d’un perfil elaborat segons la manera en què navegues. Utilitzem galetes pròpies i de tercers de manera transparent i responsable, només per al teu benefici. Ni més ni menys. Per acceptar-les, fes clic en el botó "Accepto i continuo navegant". Per gestionar la configuració de galetes, tria "Configuració de cookies". Vols saber més sobre la nostra política de galetes i privacitat? Fes clic aquí.
Configuració de cookies