Amb el transcurs dels anys va aprendre a dominar l’ofici de la fusta i a familiaritzar-se amb la versatilitat tipològica, que variava en funció de l’obra. Guerrers, natures mortes, màscares, ocells i gàbies que habiten en un escenari protagonitzat per la llum que s’escola entre els nervis corporis i volumètrics que vetllen per un equilibri cosmològic, la prestidigitació i l’expressivitat més elucubrada o introspectiva. Com instruments arcaics de corda, juxtaposen ritmes i cadències que s’escolten més enllà d’unes fronteres que separen el món real del subconscient.
Adquirí els seus coneixements tècnics del gran mestre del classicisme noucentista Enric Casanovas. Passant de l’informalisme a l’expressionisme, o de l’abstracció a la neofiguració, elaborà un sòlid llenguatge personal que es convertí en idioma universal. Entre el 1958 i 1960 s’inicià en el camp de l’escultura publica conformant un nou concepte de tridimensionalitat. Artista polifacètic que a banda de pintar i esculpir ha treballat un sense fi de disciplines com ara l’obra gràfica, la il•lustració de llibres o l’encunyació de medalles. Utilitzant tot tipus de materials, conjuga paradoxa visual, erotisme i ironia; composicions metafísiques que condensen el seu món simbòlic de forces duals i complementàries fent homenatge a la tradició històrica i a la mitologia. Entre els nombrosos premis que se li han atorgat cal destacar la Medalla de bronze a la II Biennal d’Alexandria (Egipte) de l’any 1957 i la Medalla d’Or del Fons Internacional de Pintura de Barcelona de l’any 1996.
Reconegut gravador, les obres de Subirós es caracteritzen per una simplicitat formal carregada de poesia i de lirisme. S’inicià en el món del gravat l’any 1986 al taller de Tristà Barberà, amb qui col•laborarà gairebé deu anys i s’especialitza en assessorament tècnic. Un cop instal•lat a Girona, fundà el Lupus Taller Calcogràfic de gravat, on diversos artistes com Tàpies, Barceló i Jaume Plensa, entre d’altres, van rebre l’assessorament tècnic necessari per a desenvolupar els seus propis projectes dins d’un nivell de màxima qualitat. També ha dut a terme una tasca important dins el món de la docència, en impartir diversos cursos al seu taller i en diverses institucions.
Influït per l’art japonès, Koichi Sugihara es caracteritza pel lirisme i l’harmonia compositiva. Des de l’any 1987 resideix a Barcelona i actualment és mestre en diverses facetes pictòriques, tot i destacar en la tècnica del gravat (xilografia, punta seca, carborúndum, calcografia, etc...), que combina amb elements innovadors com ara el collage fotogràfic, els texts i els segells. Experimenta amb objectes quotidians als quals atorga sensualitat i vulnerabilitat per tal de reconduir a l’espectador cap a un espai introspectiu. Ha estat guardonat amb nombrosos premis i mencions honorífiques.
Fotògraf i escultor format a la Westminster University de Londres. Després de treballar com a documentalista per al diari anglès The Guardian es dedicà a la creació artística i va crear algunes peces per a l’autor Javier Pérez. Ha fet diverses exposicions a la capital del Regne Unit i actualment participa en el Centre d’art i noves tecnologies Can Font.
Reconegut pintor realista que ofereix una visió particular del paisatge mediterrani, a mig camí entre l’impressionisme i la pintura metafísica. En la immensa majoria de les seves teles, l’artista ens mostra espais que, tot i ser desoladors, exhalen un sospir de serenor i plenitud. Concebut en el si d’una família d’artistes, s’inicia des de ben petit en l’art de l’orfebreria i anys més tard complementa la seva formació amb estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona). Des de la lloada mostra individual de l’any 1981, inicia una efusiva campanya expositiva arreu del territori nacional.
Vinculada des de la seva infantesa al sector farmacèutic, Jeanne Susplugas reflexiona al voltant dels fàrmacs, drogues dels nostres temps actuals. Testimoni de la nostra societat hipocondríaca, evoca en les seves imatges la quotidianitat regida per les dosificacions, els tractaments i els suplements alimentaris, món submergit en les addiccions i afamat de substàncies i sensacions fugisseres. Obres que juguen entre l’ambigüitat i ambivalència dels fàrmacs i les drogues.
Uneix-te al nostre 
