Els inicis escultòrics de Susana Solano se situen en l’escultura minimalista, tot i que l’artista s’allunya de l’autoreferencialitat pròpia d’aquest moviment per remetre’s a un món més poètic i personal. Rep el Premio Nacional de Artes Plásticas l’any 1988 i, durant la dècada dels anys noranta, s’aprecia un canvi substancial en el seu treball, que sota una aparença hermètica evoluciona cap a formes orgàniques sensuals i introdueix noves disciplines artístiques com ara la fotografia, el vídeo o la instal·lació. A més, la seva visibilitat internacional es consolida amb grans mostres en museus com la Whitechapel Art Gallery (Londres) i el San Francisco Museum of Modern Art (CA, Estats Units), entre altres.
Artista multidisciplinari que professionalment es dedica a fer dibuixos per a la publicitat i el cinema. Dóna ales a la seva imaginació artística per a generar un seguit d’objectes tridimensionals com són tot un seguit de cranis que han derivat de forma natural en una sèrie de cascs de motorista manipulats i als quals atorga múltiples significats. Amb aquests Cranis escultòrics treballats amb versatilitat de tècniques, ret homenatge al món del toro com a animal emblemàtic de la cultura mediterrània.
Després de dedicar-se plenament al món empresarial, decideix donar un nou rumb a la seva vida i endinsar-se en el món de l’art com a via d’alliberació dels sentiments i dels pensaments més íntims. Caracteritzada per representar temàtiques clàssiques i realistes d’aspecte dolç i serè, Marta Solsona modela l’argila d’on germinen els misteris ocults innats de la terra.
L’obra de Montserrat Soto fa una reflexió transgressora i conceptual entorn l’espai, l’experiència i el lloc físic. Instruïda en pintura a l’Escola Massana i de Belles Arts de Grenoble, l’any 1989 comença a experimentar amb la fotografia seriada com a mètode d’expressió idoni del seu treball, tot i que també fa un ús constant de la videoinstal•lació. Una de les sèries més interessants és Paisaje Secreto (1998-2003), on condensa les seves principals inquietuds com són la relació entre art i espai privat.
Prestigiosa fotògrafa catalana que retrata la ciutat de Barcelona, el seu entorn, l’evolució, els canvis, la seva gent, la cultura i vida social. És a principis de la dècada dels 60 quan Colita començà el seu aprenentatge sota la influència d’Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs. Forma part dels moviments artístics i intel·lectuals progressistes, i en els últims anys de la dictadura de Franco realitzà nombrosos retrats per a la premsa, així com disparitat de publicacions i exposicions. L’any 1998 fou guardonada per l’Ajuntament de Barcelona amb la Medalla al Mèrit Artístic de la ciutat, juntament amb Oriol Maspons i Leopoldo Pomés.
Amb el transcurs dels anys va aprendre a dominar l’ofici de la fusta i a familiaritzar-se amb la versatilitat tipològica, que variava en funció de l’obra. Guerrers, natures mortes, màscares, ocells i gàbies que habiten en un escenari protagonitzat per la llum que s’escola entre els nervis corporis i volumètrics que vetllen per un equilibri cosmològic, la prestidigitació i l’expressivitat més elucubrada o introspectiva. Com instruments arcaics de corda, juxtaposen ritmes i cadències que s’escolten més enllà d’unes fronteres que separen el món real del subconscient.
Adquirí els seus coneixements tècnics del gran mestre del classicisme noucentista Enric Casanovas. Passant de l’informalisme a l’expressionisme, o de l’abstracció a la neofiguració, elaborà un sòlid llenguatge personal que es convertí en idioma universal. Entre el 1958 i 1960 s’inicià en el camp de l’escultura publica conformant un nou concepte de tridimensionalitat. Artista polifacètic que a banda de pintar i esculpir ha treballat un sense fi de disciplines com ara l’obra gràfica, la il•lustració de llibres o l’encunyació de medalles. Utilitzant tot tipus de materials, conjuga paradoxa visual, erotisme i ironia; composicions metafísiques que condensen el seu món simbòlic de forces duals i complementàries fent homenatge a la tradició històrica i a la mitologia. Entre els nombrosos premis que se li han atorgat cal destacar la Medalla de bronze a la II Biennal d’Alexandria (Egipte) de l’any 1957 i la Medalla d’Or del Fons Internacional de Pintura de Barcelona de l’any 1996.
Reconegut gravador, les obres de Subirós es caracteritzen per una simplicitat formal carregada de poesia i de lirisme. S’inicià en el món del gravat l’any 1986 al taller de Tristà Barberà, amb qui col•laborarà gairebé deu anys i s’especialitza en assessorament tècnic. Un cop instal•lat a Girona, fundà el Lupus Taller Calcogràfic de gravat, on diversos artistes com Tàpies, Barceló i Jaume Plensa, entre d’altres, van rebre l’assessorament tècnic necessari per a desenvolupar els seus propis projectes dins d’un nivell de màxima qualitat. També ha dut a terme una tasca important dins el món de la docència, en impartir diversos cursos al seu taller i en diverses institucions.
Uneix-te al nostre 
