Els inicis escultòrics de Susana Solano els hem de situar en l’escultura minimalista, tot i que l’artista s’allunya de l’autoreferencialitat pròpia d’aquest moviment, per remetre’s a un món més poètic i personal. Premi Nacional d‘Arts Plàstiques, l’any 1988, durant la dècada dels noranta s’aprecia un canvi substancial en el seu treball que sota una aparença hermètica evoluciona cap a formes orgàniques sensuals i introdueix noves disciplines artístiques com ara la fotografia el vídeo o la instal·lació.
Artista multidisciplinari que professionalment es dedica a fer dibuixos per a la publicitat i el cinema. Dóna ales a la seva imaginació artística per a generar un seguit d’objectes tridimensionals com són tot un seguit de cranis que han derivat de forma natural en una sèrie de cascs de motorista manipulats i als quals atorga múltiples significats. Amb aquests Cranis escultòrics treballats amb versatilitat de tècniques, ret homenatge al món del toro com a animal emblemàtic de la cultura mediterrània.
Després de dedicar-se plenament al món empresarial, decideix donar un nou rumb a la seva vida i endinsar-se en el món de l’art com a via d’alliberació dels sentiments i dels pensaments més íntims. Caracteritzada per representar temàtiques clàssiques i realistes d’aspecte dolç i serè, Marta Solsona modela l’argila d’on germinen els misteris ocults innats de la terra.
L’obra de Montserrat Soto fa una reflexió transgressora i conceptual entorn l’espai, l’experiència i el lloc físic. Instruïda en pintura a l’Escola Massana i de Belles Arts de Grenoble, l’any 1989 comença a experimentar amb la fotografia seriada com a mètode d’expressió idoni del seu treball, tot i que també fa un ús constant de la videoinstal•lació. Una de les sèries més interessants és Paisaje Secreto (1998-2003), on condensa les seves principals inquietuds com són la relació entre art i espai privat.
Amb el transcurs dels anys va aprendre a dominar l’ofici de la fusta i a familiaritzar-se amb la versatilitat tipològica, que variava en funció de l’obra. Guerrers, natures mortes, màscares, ocells i gàbies que habiten en un escenari protagonitzat per la llum que s’escola entre els nervis corporis i volumètrics que vetllen per un equilibri cosmològic, la prestidigitació i l’expressivitat més elucubrada o introspectiva. Com instruments arcaics de corda, juxtaposen ritmes i cadències que s’escolten més enllà d’unes fronteres que separen el món real del subconscient.
Adquirí els seus coneixements tècnics del gran mestre del classicisme noucentista Enric Casanovas. Passant de l’informalisme a l’expressionisme, o de l’abstracció a la neofiguració, elaborà un sòlid llenguatge personal que es convertí en idioma universal. Entre el 1958 i 1960 s’inicià en el camp de l’escultura publica conformant un nou concepte de tridimensionalitat. Artista polifacètic que a banda de pintar i esculpir ha treballat un sense fi de disciplines com ara l’obra gràfica, la il•lustració de llibres o l’encunyació de medalles. Utilitzant tot tipus de materials, conjuga paradoxa visual, erotisme i ironia; composicions metafísiques que condensen el seu món simbòlic de forces duals i complementàries fent homenatge a la tradició històrica i a la mitologia. Entre els nombrosos premis que se li han atorgat cal destacar la Medalla de bronze a la II Biennal d’Alexandria (Egipte) de l’any 1957 i la Medalla d’Or del Fons Internacional de Pintura de Barcelona de l’any 1996.
Reconegut gravador, les obres de Subirós es caracteritzen per una simplicitat formal carregada de poesia i de lirisme. S’inicià en el món del gravat l’any 1986 al taller de Tristà Barberà, amb qui col•laborarà gairebé deu anys i s’especialitza en assessorament tècnic. Un cop instal•lat a Girona, fundà el Lupus Taller Calcogràfic de gravat, on diversos artistes com Tàpies, Barceló i Jaume Plensa, entre d’altres, van rebre l’assessorament tècnic necessari per a desenvolupar els seus propis projectes dins d’un nivell de màxima qualitat. També ha dut a terme una tasca important dins el món de la docència, en impartir diversos cursos al seu taller i en diverses institucions.
Influït per l’art japonès, Koichi Sugihara es caracteritza pel lirisme i l’harmonia compositiva. Des de l’any 1987 resideix a Barcelona i actualment és mestre en diverses facetes pictòriques, tot i destacar en la tècnica del gravat (xilografia, punta seca, carborúndum, calcografia, etc...), que combina amb elements innovadors com ara el collage fotogràfic, els texts i els segells. Experimenta amb objectes quotidians als quals atorga sensualitat i vulnerabilitat per tal de reconduir a l’espectador cap a un espai introspectiu. Ha estat guardonat amb nombrosos premis i mencions honorífiques.
