Gran admirador dels mestres naturalistes dels segles XIX i XX, copsa les terres empordaneses en la seva vertadera essència. Uns paisatges bells i romàntics que, malgrat la seva solitud inherent, desprenen infinitud d’emocions que es filtren a través de la llum. L’any 1980 fou guardonat amb el Premi a la Pintura Jove de la Sala Parés. Dins del territori nacional i internacional ha dut a terme moltes mostres.
Dins el seu treball condensa un univers de formes senzilles i espontànies, colors agosarats i lluminositat, herència de l’art pop. Mobiliari, arquitectures, arbres, fruites…, que emergeixen per sobre de la penombra amb una pinzellada de fantasia i optimisme, i que tot i ser el reflex d’una llibertat expressiva sota un traç nítid i enèrgic, atorguen un nimbe d’harmonia i sensualitat melòdiques. L’obra de Regina Saura desvetlla emocions intrínseques i polièdriques, com un mirall de subjectivitats infinites.
Albert Schommer és un dels grans mestres de la fotografia nacional. S’inicià en el univers pictòric però aviat s’aixopluga en la disciplina fotogràfica i experimenta amb diverses tècniques com el fotomuntatge d’elaboració. Va guanyar-se la seva ben merescuda fama retratant psicologies i personalitats de la vida contemporània del país, així com amb els seus reportatges foto periodístics. Ha estat guardonat amb la medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts 2008.
Pintor i crític d’art que s’emmarca dins del moviment del nou realisme. Com a crític d’art ha publicat treballs a la Revista de Catalunya i és col•laborador habitual del suplement “Culturas” de La Vanguardia de Barcelona, on defensa la pluralitat de l’art contemporani difonent i promulgant l’opinió que la pintura realista no ha deixat de ser un llenguatge artístic plenament vigent i actual. Les seves obres reflecteixen la realitat urbana i uns interiors cromats de l’estètica del còmic, tot destacant la proliferació d’objectes com una de les manifestacions més representatives de la nostra societat consumista.
Va passar la infantesa entre París, Barcelona, Oxford i Florència, i després va marxar a treballar uns anys a Nova York, on va entrar en contacte amb el món artístic del SoHo, el barri on vivia, i on va col·laborar amb l’OMS. Quan retornà a Barcelona, es va sumar a qui, com ella, es rebel·laren contra la domesticació i protagonitzaren el moviment underground, àcrata i contracultural de finals dels anys setanta. La seva obra s’ha exposat en importants centres artístics d’Europa i els Estats Units.
Les sensacions, les impressions i les atmosferes ambigües són reflex d’una treballada imaginació i d’una sensibilitat meditada al llarg dels anys. La seva obra no representa el món exterior sinó que és resultat d’un procés místic d’introspecció. La seva estada al Japó impregna la seva obra pictòrica de poesia i pensament zen, d’una fascinació pels detalls i l’efímer. Captiva la mirada i l’arrossega cap a la infinitud, on es dilueixen les nocions d’espai i de temps.
La seva relació amb l’entorn social i natural el porten a experimentar amb la sensació de totalitat. La seva tècnica se centra en dues vessants: per una banda, la dimensió captada mitjançant la fragmentació de l’espai en 360º que difumina l’atenció en un punt focal i, per una altra, les connotacions extretes de l’ús del negatiu com a resultat final en l’obra. La conjuminació d’ambdues permet a l’espectador multiplicitat de lectures en el temps i l’espai, donant opció a la imaginació sobre una realitat ja viscuda que en aparença no ens deixa passar dels paràmetres establerts.
Uneix-te al nostre 
