Format en enginyeria aeronàutica per la UPM, la relació d’Álvaro Sánchez-Montañés amb la fotografia començà als 18 anys quan, de manera atzarosa, adquirí una càmera Zenith al famós Rastro madrileny. Des d’aleshores, i alternant la tasca fotogràfica amb la d’enginyer aeronàutic, s’ha dedicat a l’obtenció d’imatges aclaparadores i de brutal contingut poètic on la relació entre l’entorn natural i l’artificial que conformen l’hàbitat de l’esser humà, xoquen i creen situacions de les quals sorgeix un nou tipus de bellesa basada en la relació harmònica de caos i ordre. Les seves instantànies han estat exposades en ciutats com Barcelona, Mèxic D. F., Nova York o Londres i han estat guardonades amb premis internacionals com l’Epson 2009, els International Photography Awards 2009 o el primer premi de la Fundació Aena 2012.
Ricardo Sans establí una estreta relació professional i d’amistat amb Salvador Dalí, a qui retrataria en el seu entorn de treball i en la intimitat. Alguns dels seus treballs es van publicar en revistes i diaris estrangers, com ara Life, The Sunday Mail of Singapore, Look, etc. Algunes còpies vintage han estat adquirides per col•leccionistes particulars, tot i que bona part del fons fou adquirit per la Fundació Gala-Savaldor Dali i l’arxiu documental de l’Espai Gaudi de la Pedrera.
Autodidacta i fotògraf amateur. Les seves imatges, tenyides de blanc i negre o sèpia, capten llocs enrunats, monuments històrics, racons desolats i oblidats per la humanitat i que ens conviden a viatjar a través del temps, la memòria i el record d’un passat que es fusiona i es confon amb el present. A través d’aquestes imatges sense presència humana, Santamaria amalgama realitat i ficció i fa qüestionar a l’observador la tènue línia que separa l’ahir, l’avui i el demà. Sobre la seva obra planeja l’esperit de la fragilitat, la vulnerabilitat, la solitud i la bellesa erosionada.
Els germans Pere i Josep Santilari plasmen la realitat de temes tan clàssics com són: les natures mortes, la nuesa i els paisatges urbans de Barcelona. Voluntat de representar imatges del món extern des d’una mirada distant, ja que la seva obra esdevé una constant recerca de l’ objectivitat, on s’arriba per un joc de llums i d’objectes, d’ombres, i transparències, fins a adquirir una nítida i quasi immillorable imatge. Fent ús de les tècniques del paper carbó, la grisalla o la pintura a l’oli, tradició i modernitat formen part d’un mateix llenguatge imbuït de realisme poètic.
Escultor d‘innominables formes sensibles que s’allunyen de qualsevol convenció. Obres nodrides per la recerca d’una identitat personal, misticisme, simbolisme, consciència de la incertesa del destí, angoixa existencial i anhel metafísic, on matèria i forma dilaten els seus llindars. L’artista manipula materials tan heterogenis com són el vidre, l’aigua, el neó, la pell de serp, el plom... en un afany provocador d’experimentar amb l’ ús d’innovadors i originals elements que gesten formes sense precedents.
S’ha format en el camp artístic a l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres i a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on estudià el màster en Producció i Recerca Artística. El seu art s’inspira directament en la natura, el propi cos i les vivències personals. L'element orgànic hi té una presència fonamental a través de les textures, les formes i els colors. Treballa amb tècniques i objectes diferents, i desenvolupa una gran diversitat d’estils i disciplines, entre les quals hi ha el dibuix, la pintura, l’escultura i la instal·lació.
Fotografia: Maria Alzamora.
Artista multidisciplinària a mig camí entre l’art i el disseny. Les seves composicions -pintures, instal•lacions, brodats o sutures d’una exquisidesa excepcional- ens evoquen una bellesa subtil i delicada, engalonada d’una simfonia de negres, blancs i roses. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, complementà la seva formació en els tallers de l’Escola de Disseny i Art amb Antoni Llena i Joan Hernàndez-Pijuan. Des de l’any 1992, viu i treballa a Palma de Mallorca.
Uneix-te al nostre 
