Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Pintura objectiva, escultura i fotografia s’entrellacen amb harmonia i delicadesa. Oriol Teixidor genera una autèntica poesia visual, en la que les accions més banals i quotidianes són l’expressió de l’enderroc de les fronteres entre les múltiples disciplines artístiques. Fa ús de la metàfora visual del silenci que arrossega l’espectador cap a un món immaterial, místic i sensible, habitat pel record i la memòria.



Historiador de l’art i destacat pintor i gravador del corrent avantguardista del nostre país. Dins la tècnica del gravat inventà el procediment de la “maculatura”, conglomerat de monotip, sobreimpressió, enconat i pintura manual. Abans de fundar el grup Dau al Set l’any 1948, la seva obra s’integra dins l’estil impressionista de Toulouse-Lautrec i Van Gogh i rep influències de l’art abstracte de Mondrian, Kandinsky i Klee. Rere una etapa surrealista relacionada amb Dau al Set, derivà a l’informalisme de corrent tachista de predomini matèric, grans taques i fort cromatisme. La Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi l’any 1983 i el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, l’any 1993.



Escultor i dissenyador, Elmar Thome arribà a Barcelona l’any 1985, des d’on va realitzar la major part de la seva obra. Les seves peces beuen de la puresa, tant de la natura com de la industrialització més ferotge, que rau en els materials que transpiren certa pobresa en un inici: suports de ferro rovellats, pneumàtics, troncs d’arbres sencers, fustes soltes, pedres, etc., a través dels quals crea un diàleg amb l’espai que ocuparà la peça final, extraient la subtil poesia de la realitat que l’envolta, revelant la lleugeresa i la fragilitat que s’amaga fins i tot en la matèria més pesada.



Resident a Barcelona des de l’any 1964, Rafael Tirado descobreix el món de la fotografia de la mà del seu tiet, fotògraf amateur que disposava d’un laboratori domèstic i que gràcies a ell va poder començar a experimentar. Amb 17 anys entra a treballar com a encarregat de laboratori fotogràfic i ajudant de plató de César Malet, que ―un cop marxi als Estats Units― deixarà el laboratori a les seves mans. Un dels temes clau en l’obra artística de Rafael Tirado ―a banda de la faceta publicitària on imperen els bodegons― són els paisatges, sobretot els que li ofereix la ciutat de Barcelona, la qual ha retratat al llarg dels anys i que formen en conjunt un gran àlbum de l’evolució de la Ciutat Comtal en la darrera meitat del segle XX i principis del XXI. Gràcies al seu particular ús de la llum marca contrastos dramàtics d’ombres tot conferint als paisatges, objectes i rostres, textures recalcades en les superfícies que ens permeten apreciar els detalls del pas del temps o dels punts claus.



Francesc Todó - [ Francesc Todó ]
Tortosa, Tarragona, 1922 - Barcelona, 2016

Veure fitxa de l'artista

Artista de gravats, monotips, dibuixos i pintures. Des d’un postimpressionisme convencional de figures esquemàtiques fins a una pintura de màquines complexes i acurades que sintonitzen amb l’art social, la seva trajectòria evoluciona cap a clares representacions de caire intimista i nostàlgic, on el món és com un jardí d’ordre meditat i de colors vibrants. La seva pintura representa una declinació clàssica d’algunes de les aportacions fonamentals de la modernitat. L’any 2001 va rebre la creu de Sant Jordi en reconeixement al seu recorregut professional.




Iniciat en el món de l’art de la pintura, va decantar-se per l’escultura de la mà de Mariano Andreu Vilella, artista tridimensional i professor de la facultat de Belles Arts de Barcelona. Captivat preferentment per la manipulació del bloc, contusiona i desafia les seves propietats corpòries i físiques. Un tractament que, amb destresa i subtilitat, assimila a altres elements com és el paper -sèrie Llibres- i que en engendrar infinitud de formes dúctils i elàstiques trenca amb l’hermetisme i la solidesa pètria. Obres amb les quals juxtaposa components com el ferro o el plàstic per tal d’establir un diàleg harmònic entre natura i artifici.



Jordi Tolosa és l’autor de nombroses escultures que recullen el testimoni iniciat en la segona meitat del segle XX pels nous llenguatges artístics. El ferro, l’alumini o la llum anatomitzen i endolceixen unes formes racionals que, a mode de taula d’ofrenes, sustenten un nombre inabastable d’idees càustiques que ens precipiten cap a l’atzarosa ruleta de l’existència humana. La força de les paraules, cobertes d’un poètic simbolisme, i el joc de la dualitat i de les confrontacions ens capbussen dins d’unes estructures que contenen asimètriques sensacions i dubtes en un anhel de desvetllar qüestions sense resposta.



Les seves fotografies transporten a un estat gairebé oníric on el món real i l’imaginari es dilueixen. Tot i tractar-se d’escenes possibles en la realitat, Andrea Torres dota les imatges d’una aurèola de fantasia, de somni, d’irrealitat. Són composicions senzilles on les figures semblen habitar en un espai i un temps indeterminats a través de les quals l’autora convida l’espectador a deixar-se portar per la seva imaginació i interpretar la fotografia des del seu propi món interior.



Artista que durant la dècada dels cinquanta, juntament amb Subirachs, Creus,Boix i Martí Sabé formà part del Grup Postectura , de Girona. Des d’uns inicis expressionistes seguits d’una etapa informal, el seu treball evoluciona cap a reflexions vinculades amb el dadaisme, el minimalisme i l’art conceptual on realitza creacions de rigorosa geometria a través de l’ús de materials poc convencionals com ara la fòrmica. Sentit irònic i crític de mirar el passat, de llenguatge seductor i subtil on l’espectador és convidat a la reflexió. Entre els premis guanyats cal destacar el de Julio González l’any 1959 i el primer premi de la III Biennal d’Alexandria del mateix any. La Generalitat de Catalunya va concedir-li la Creu de Sant Jordi, l’any 1991.





BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia