Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Samitier
Barcelona, 1978

Les seves escultures són l’expressió més pura d’un llenguatge propi i d’una bellesa sublim. La multiplicació, la prolongació, l’eurítmia i la majestuositat d’unes formes orgàniques en un procés d’evolució i de regeneració dels teixits cel•lulars, ens traslladen cap a paratges indòmits habitats per animals o plantes genèticament transmutats. La relació entre homogeneïtat i heterogeneïtat, unitat i pluralitat i la part i el seu tot és el reflex d’un constant i progressiu moviment, d’unes formes geomètriques que proliferen, es propaguen i s’integren dins del propi medi.




Sampere
Barcelona, 1963

Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona, ha realitzat exposicions tant individuals com col•lectives, en àmbit nacional i internacional, i ha guanyat diversos premis de pintura catalana com l’accèssit al Premi de Pintura Jove Sala Parés, de Barcelona. Mitjançant una pinzellada curta, que arriba gairebé al puntillisme o esfumat, modela figures quotidianes plenes de detallisme ―com biblioteques i taules d’estudi que ens recorden els scriptorium medievals― i que creen certa il·lusió de tridimensionalitat, però que marcades per un sentit propi de la perspectiva i del cromatisme ens donen una visió aparentment innocent que, ràpidament, es veu trencada per dramàtics clarobscurs i textures rugoses. Còmics, bolígrafs, tauletes gràfiques, fotografies familiars, llibres..., són els elements cabdals que formen aquests espais íntims de reflexió amb què l’artista vol aprofundir en la relació existent entre objecte i absència humana, i en com aquests són els portadors d’una memòria col·lectiva que perdura en el temps.




Alfredo Sánchez
Herguijuela de la Sierra, Salamanca, 1948

Entre els anys 1980 i 1985 va estudiar les diferents tècniques de la disciplina escultòrica, però no és fins l’any 1989 que comença a exposar el seu treball de forma individual. Escultures que estableixen una relació amb l’espai molt particular i subjectiva i on la senzillesa volumètrica emergeix imperiosament. Mimesi entre forma i paisatge per mitjà d’uns contorns que s’obren i es projecten amb força cap a l’exterior. L’artista atorga rellevància a la base, al sòl des d’on floreix l’escultura, com un ésser viu, entre orgànic i mineral.




Dominica Sánchez
Barcelona, 1945

L’escultura de Dominica Sánchez beu del constructivisme i reforça l’actitud d’una abstracció de caire auster, pròpia de la tradició escultòrica d’Oteiza o González. A través dels dibuixos relata l’equilibri entre forma, volum, color i textura, que més endavant transporta a les tres dimensions.



Ricardo B. Sánchez
Caracas, Veneçuela, 1953

Format a l’Escola Museu de Belles Arts de Boston (els EUA), Ricardo B. Sánchez descobrí en la seva adolescència com la fotografia podia convertir-se en el millor mitjà —ja que estableix una relació perfecta entre mirada i llum— per a expressar i donar forma a les seves reflexions. En els seus orígens begué del fotoperiodisme i fotografia documental, branca que li permeté iniciar-se en l’acte fotogràfic i que a la vegada l’ajudà a desenvolupar el seu sentit estètic, tant plàstic com teòric, que es centra sobretot en la conjunció de moviment i llum, i la forma resultant de l’instant en el qual el fotògraf decideix captar la imatge. Tant en persones com en elements naturals, l’instant es transforma en concepte per a definir el punt d’inflexió de qualsevol procés evolutiu, el qual ens fa entendre el nostre devenir en la fràgil estructura del món en què vivim.




Antonio Sánchez-Barriga
Jerez de los Caballeros, Badajoz, 1948

Iniciat en la fotografia des de molt jove i de manera totalment autodidacta, Sánchez-Barriga capta l’instant precís del paisatge centrant-se sobretot en la composició de la llum i l’atmosfera, elements imprescindibles per a ell, ja que fotografiar el paisatge en si mateix és una tasca feta anteriorment, no queden terres inexplorades, tan sols l’aura es pot captar com a únic perquè en el moment de prendre la instantània aborda el conjunt de l’espai. Així mateix, aquestes fotografies se centren en l’ús tècnic del blanc i negre així com en la força tant de la perspectiva com dels punts de fuga concisos que confereixen un toc pictòric a la construcció total de la imatge.




Format en enginyeria aeronàutica per la UPM, la relació d’Álvaro Sánchez-Montañés amb la fotografia començà als 18 anys quan, de manera atzarosa, adquirí una càmera Zenith al famós Rastro madrileny. Des d’aleshores, i alternant la tasca fotogràfica amb la d’enginyer aeronàutic, s’ha dedicat a l’obtenció d’imatges aclaparadores i de brutal contingut poètic on la relació entre l’entorn natural i l’artificial que conformen l’hàbitat de l’esser humà, xoquen i creen situacions de les quals sorgeix un nou tipus de bellesa basada en la relació harmònica de caos i ordre. Les seves instantànies han estat exposades en ciutats com Barcelona, Mèxic D. F., Nova York o Londres i han estat guardonades amb premis internacionals com l’Epson 2009, els International Photography Awards 2009 o el primer premi de la Fundació Aena 2012.




Carme Sanglas
Barcelona, 1953

La pintora Carme Sanglas és creadora d’un íntim llenguatge iconogràfic on emocions i vivències caven canals de comunicació amb l’espectador. Creacions impregnades d’elements i recursos formals aferrats a la memòria i a les tradicions. Pintura al tremp de tonalitats terroses sobre suport de fusta, paper o plom on adhereix pa d’or que esdevé una topografia de la llum i una voluntat de descriure situacions mitjançant el cromatisme



Ricardo Sans
Barcelona, 1911 - 1972

Ricardo Sans establí una estreta relació professional i d’amistat amb Salvador Dalí, a qui retrataria en el seu entorn de treball i en la intimitat. Alguns dels seus treballs es van publicar en revistes i diaris estrangers, com ara Life, The Sunday Mail of Singapore, Look, etc. Algunes còpies vintage han estat adquirides per col•leccionistes particulars, tot i que bona part del fons fou adquirit per la Fundació Gala-Savaldor Dali i l’arxiu documental de l’Espai Gaudi de la Pedrera.






BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Les galetes milloren la teva experiència online. Adapten el contingut als teus interessos i permeten mostrar-te publicitat sobre la base d’un perfil elaborat segons la manera en què navegues. Utilitzem galetes pròpies i de tercers de manera transparent i responsable, només per al teu benefici. Ni més ni menys. Per acceptar-les, fes clic en el botó "Accepto i continuo navegant". Per gestionar la configuració de galetes, tria "Configuració de cookies". Vols saber més sobre la nostra política de galetes i privacitat? Fes clic aquí.
Configuració de cookies