Artista polifacètic que treballa en disciplines artístiques com ara la pintura, el dibuix, el vídeo i la instal•lació. Fa ús del collage, col•locant caps fotografiats a cossos pintats, i creant un teatre de personatges dislocats, entre infantils i grotescos. Obres entelades per la bellesa formal de registre ambigu i misteri, on cohabita un llenguatge de signes, iconografia que es nodreix d’elements provinents dels surrealisme o del realisme màgic. Per mitjà de les seves representacions no crea històries oníriques sinó que pretén mostrar-nos imatges naturals de la quotidianitat fent al•lusió al sexe, històries familiars, relacions de parella…
Autodidacte que col·laborà en revistes com Star, El Viejo Topo, La Calle. Tanmateix també ha publicat diverses monografies: “La mano asesina”, “Estómago eléctrico” o “Propaganda moderna”. L’any 1982 participà amb un collage amb el nom de “Catalunya vista des de l’exterior”, en una exposició organitzada pel Banc Exterior d’Espanya. Exponent del còmic underground dels anys setanta, la seva activitat evoluciona cap a una síntesi neoconstructivista del disseny i la pintura.
Instruït a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, Xavier Ruscalleda va abandonar la figuració per a capbussar-se en l’informalisme i l’abstracció dels anys cinquanta i seixanta. Les seves creacions pictòriques de caire visceral i al marge de la forma són una plataforma d’experimentació matèrica i cromàtica. Des d’un microcosmos habitat per taques de colors, pinzellades ràpides, signes i esgratinyades, l’obra de Ruscalleda irradia una atmosfera d’energia i lirisme.
Dissenyador, il·lustrador i artista. Ironia, sensibilitat, intel·ligència, jocs literaris i conceptuals dins d’una dimensió gràfica, són els trets que caracteritzen les seves composicions. Partint del decorativisme i del figurativisme, ens mostra la seva capacitat de superació d’ambdós conceptes, per mitjà de les metàfores. Reuneix la potència del llenguatge visual amb la riquesa del llenguatge literari, sota un gest brossià on la multiplicitat de lectures i de valors polisèmics expressen les inquietuds de l’ésser humà.
Fotògraf que desenvolupa la seva obra en l’efervescència de les avantguardes dins la bohèmia de París i Barcelona, rere un clar referencial dadaista. Recolzat per pintors, com la seva esposa Olga Sacharoff, introductora del cubisme a Catalunya, i de marxants com Josep Dalmau, crea un obra de caràcter intimista per mitjà d’unes imatges que retraten la vida dins la ciutat. Exposa a París, Nova York i part de la seva obra es troba en el fons fotogràfic del MNAC.