La col·lecció

Aureli Ruíz
Reus, Tarragona, 1959

Artista, membre del Consell Assessor d’Arts Plàstiques de l’Ajuntament de Reus, comissari d’exposicions i promotor d’iniciatives artístiques. La seva obra, és una de les més representatives de la dècada dels anys vuitanta. Instal•lacions, dibuixos, videoprojecció i escultures coexisteixen harmònicament dins d’un microclima auster i eteri. Peces elaborades amb materials innovadors com les daurades mantes tèrmiques que aïllen del fred i de la calor, que embolcallant l’escenari atorguen a l’entorn un caràcter intimista però alhora d’estranya volatilitat. Reflexiona sobre la figura de l’home dins d’un món de lleugeresa afectiva i diferents qüestions com ara la indiferència, els límits, l’amor-odi, les conseqüències del capitalisme tecnològic i la desigualtat social.

Tina Rusiñol
Barcelona, 1976

Tina Rusiñol opta per pintar a “plein air”, sense cavallet ni obstacles, en un desig de plasmar la bellesa de l’entorn més immediat i de reflectir l’univers més íntim. L’artista empra una metodologia associada als impressionistes sota un traç d’estètica contemporània en la qual les textures voluptuoses, la llum i el pas del temps generen sensacions calidoscòpiques que vibren per elles mateixes. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en la tècnica del dibuix.

Sabala
Barcelona, 1956

Pintora i il·lustradora de premsa i llibres per a un públic adult i infantail que ha fet de les seves creacions inconfusibles el seu propi hàbitat d’empremta caricaturesca i informal. Dones fornides, empolvorades de maquillatge, que propugnen el dret de fer-se veure i ser paradigma de sensualitat i erotisme. Realitat quotidiana teatralitzada per uns personatges a mig camí entre la delicadesa i allò grotesc que, engalanats d’un cromatisme festiu, són burlesca i dolça sàtira d’una societat que s’emmiralla en les aparences i l’opulència.

Jordi Sàbat
Palafrugell, Girona, 1960

Dissenyador, il·lustrador i artista. Ironia, sensibilitat, intel·ligència, jocs literaris i conceptuals dins d’una dimensió gràfica, són els trets que caracteritzen les seves composicions. Partint del decorativisme i del figurativisme, ens mostra la seva capacitat de superació d’ambdós conceptes, per mitjà de les metàfores. Reuneix la potència del llenguatge visual amb la riquesa del llenguatge literari, sota un gest brossià on la multiplicitat de lectures i de valors polisèmics expressen les inquietuds de l’ésser humà.

Otho Lloyd
Londres, Anglaterra, 1885 - Barcelona, 1979

Fotògraf que desenvolupa la seva obra en l’efervescència de les avantguardes dins la bohèmia de París i Barcelona, rere un clar referencial dadaista. Recolzat per pintors, com la seva esposa Olga Sacharoff, introductora del cubisme a Catalunya, i de marxants com Josep Dalmau, crea un obra de caràcter intimista per mitjà d’unes imatges que retraten la vida dins la ciutat. Exposa a París, Nova York i part de la seva obra es troba en el fons fotogràfic del MNAC.

Gerard Sala
Tona, Barcelona, 1942 - Badalona, 2024

Catedràtic de pintura a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. L’obra de Gerard Sala és el resultat de la combinació entre aquesta disciplina i la poesia, que atorga un col·loqui de llums i colors on l’exploració de la vida i els cicles per part de l’artista prenen ritmes articulats i fan de la composició una amalgama entre lirisme i crítica social o clam a la vida i els seus errors i virtuts. De factura abstracta l’ús del color ens transporta a sensacions convulses, plenes de força, on la relació – majoritària en les seves pintures – entre blaus, malves i rojos crea una combinació harmònica en sintonia amb la teòrica de la cromàtica contrària complementària que reforça encara més la lectura de la seva pintura.

Samuel Salcedo
Barcelona, 1975

Pintor i escultor, que utilitza l’oli i l’esprai de grafit on combina textures transparents i lletoses amb d’altres de més denses i aspres per representar figures humanes que ubica dins d’un context eteri. Personatges que ens transmeten un ambigu sentiment entre la repugnància i la compassió, malaltissos del consumisme i la mediocritat com a metàfora de la condició humana imperant. Predomini de colors rosats que contrasten amb la seva tècnica agressiva i d’una temàtica dramàtica barrejada amb aspectes lúdics i irònics. El seu treball ens acosta a la foscor, a l’absurd i a la cruesa de la pròpia existència humana, on fora de tota contextualització abstreu el subjecte del seu hàbitat cultural.

César Saldívar
Monterrey, Mexico, 1965

Es va iniciar en la fotografia amb el pretext d’apropar-se al cinema i ha esdevingut un dels més grans fotògrafs de l’actualitat. Reivindica la sensibilitat i la llibertat com a principals doctrines de creació, el seu llenguatge és fruit de l’honestedat més profunda traslladada a la fotografia que practica amb format analògic i en blanc i negre. Treballa, sobretot, la figura nua i sempre amb llum natural. Evita tant els retocs com el maquillatge o qualsevol altre artifici, i utilitza les ombres i les llums per a construir la bellesa. Les seves imatges, d’una gran sensualitat, trenquen tabús i posen entre les cordes unes restriccions morals que considera obsoletes; aquest tractament franc i directe del nu, gens banal, ha fet que davant la seva càmera s’hagin despullat tant actors i actrius de renom com persones anònimes.

Lluïsa Sallent
Ripollet, Barcelona, 1934

Escultora i pintora deixeble de Pere Pruna i de Joan Rebull que s’inscriu dins d’una temàtica figurativa i de nuesa femenina. En les seves escultures s’hi aprecia un regust sobri i de classicisme arcaic que sublima la voluptuositat i la sinuosa delicadesa del cos femení. Quant a la vessant pictòrica perpetua l’elegància i l’equilibri per mitjà de pinzellades lliures de gran precisió anatòmica i del joc de contrastos entre els tons freds i càlids.