Dissenyador, il·lustrador i artista. Ironia, sensibilitat, intel·ligència, jocs literaris i conceptuals dins d’una dimensió gràfica, són els trets que caracteritzen les seves composicions. Partint del decorativisme i del figurativisme, ens mostra la seva capacitat de superació d’ambdós conceptes, per mitjà de les metàfores. Reuneix la potència del llenguatge visual amb la riquesa del llenguatge literari, sota un gest brossià on la multiplicitat de lectures i de valors polisèmics expressen les inquietuds de l’ésser humà.
Fotògraf que desenvolupa la seva obra en l’efervescència de les avantguardes dins la bohèmia de París i Barcelona, rere un clar referencial dadaista. Recolzat per pintors, com la seva esposa Olga Sacharoff, introductora del cubisme a Catalunya, i de marxants com Josep Dalmau, crea un obra de caràcter intimista per mitjà d’unes imatges que retraten la vida dins la ciutat. Exposa a París, Nova York i part de la seva obra es troba en el fons fotogràfic del MNAC.
Catedràtic de pintura a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. L’obra de Gerard Sala és el resultat de la combinació entre aquesta disciplina i la poesia, que atorga un col·loqui de llums i colors on l’exploració de la vida i els cicles per part de l’artista prenen ritmes articulats i fan de la composició una amalgama entre lirisme i crítica social o clam a la vida i els seus errors i virtuts. De factura abstracta l’ús del color ens transporta a sensacions convulses, plenes de força, on la relació – majoritària en les seves pintures – entre blaus, malves i rojos crea una combinació harmònica en sintonia amb la teòrica de la cromàtica contrària complementària que reforça encara més la lectura de la seva pintura.
Es va iniciar en la fotografia amb el pretext d’apropar-se al cinema i ha esdevingut un dels més grans fotògrafs de l’actualitat. Reivindica la sensibilitat i la llibertat com a principals doctrines de creació, el seu llenguatge és fruit de l’honestedat més profunda traslladada a la fotografia que practica amb format analògic i en blanc i negre. Treballa, sobretot, la figura nua i sempre amb llum natural. Evita tant els retocs com el maquillatge o qualsevol altre artifici, i utilitza les ombres i les llums per a construir la bellesa. Les seves imatges, d’una gran sensualitat, trenquen tabús i posen entre les cordes unes restriccions morals que considera obsoletes; aquest tractament franc i directe del nu, gens banal, ha fet que davant la seva càmera s’hagin despullat tant actors i actrius de renom com persones anònimes.
Escultora i pintora deixeble de Pere Pruna i de Joan Rebull que s’inscriu dins d’una temàtica figurativa i de nuesa femenina. En les seves escultures s’hi aprecia un regust sobri i de classicisme arcaic que sublima la voluptuositat i la sinuosa delicadesa del cos femení. Quant a la vessant pictòrica perpetua l’elegància i l’equilibri per mitjà de pinzellades lliures de gran precisió anatòmica i del joc de contrastos entre els tons freds i càlids.
Pintor, dissenyador i escenògraf, Pep Sallés ha seguit de forma particular les ensenyances multidisciplinàries promogudes per la Bauhaus. Val a dir que s’ha dedicat en cor i ànima a la pintura, generant un llenguatge senzill i harmònic, on predominen les formes geomètriques de tonalitats planes. La seva obra sorprèn per l’espontaneïtat i la mescla d’estils heterogenis com el surrealisme, la pintura metafísica i l’abstracció. En les seves composicions hi predomina el joc entre la planimetria i l’espai o la perspectiva directament relacionada amb el color.
Uneix-te al nostre 
