De l’encreuament de grans mestres com són Dalí, Ponç i Brossa difumina els límits matèrics per tal d’erigir un viatge introspectiu en recerca d’un diàleg espiritual. Les seves escultures forjades en ferro i d’acabats brunyits fan del seu art vertaders objectes preciosistes. Seduït per Gargallo i Julio González, atorga a la rigidesa de certs materials qualitats supranaturals sota una aparença carnosa, dòcil i elàstica. Univers creatiu d’arrelada abstracció on les seves formes gestuals d’expressió enigmàtica són el resultat d’una llarg procés d’experimentació textural i matèrica.
Artista, membre del Consell Assessor d’Arts Plàstiques de l’Ajuntament de Reus, comissari d’exposicions i promotor d’iniciatives artístiques.
La seva obra, és una de les més representatives de la dècada dels anys vuitanta. Instal•lacions, dibuixos, videoprojecció i escultures coexisteixen harmònicament dins d’un microclima auster i eteri. Peces elaborades amb materials innovadors com les daurades mantes tèrmiques que aïllen del fred i de la calor, que embolcallant l’escenari atorguen a l’entorn un caràcter intimista però alhora d’estranya volatilitat.
Reflexiona sobre la figura de l’home dins d’un món de lleugeresa afectiva i diferents qüestions com ara la indiferència, els límits, l’amor-odi, les conseqüències del capitalisme tecnològic i la desigualtat social.
Instruït a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, Xavier Ruscalleda va abandonar la figuració per a capbussar-se en l’informalisme i l’abstracció dels anys cinquanta i seixanta. Les seves creacions pictòriques de caire visceral i al marge de la forma són una plataforma d’experimentació matèrica i cromàtica. Des d’un microcosmos habitat per taques de colors, pinzellades ràpides, signes i esgratinyades, l’obra de Ruscalleda irradia una atmosfera d’energia i lirisme.
Tina Rusiñol opta per pintar a “plein air”, sense cavallet ni obstacles, en un desig de plasmar la bellesa de l’entorn més immediat i de reflectir l’univers més íntim. L’artista empra una metodologia associada als impressionistes sota un traç d’estètica contemporània en la qual les textures voluptuoses, la llum i el pas del temps generen sensacions calidoscòpiques que vibren per elles mateixes.
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en la tècnica del dibuix.
Pintora i il·lustradora de premsa i llibres per a un públic adult i infantail que ha fet de les seves creacions inconfusibles el seu propi hàbitat d’empremta caricaturesca i informal. Dones fornides, empolvorades de maquillatge, que propugnen el dret de fer-se veure i ser paradigma de sensualitat i erotisme. Realitat quotidiana teatralitzada per uns personatges a mig camí entre la delicadesa i allò grotesc que, engalanats d’un cromatisme festiu, són burlesca i dolça sàtira d’una societat que s’emmiralla en les aparences i l’opulència.
Dissenyador, il·lustrador i artista. Ironia, sensibilitat, intel·ligència, jocs literaris i conceptuals dins d’una dimensió gràfica, són els trets que caracteritzen les seves composicions. Partint del decorativisme i del figurativisme, ens mostra la seva capacitat de superació d’ambdós conceptes, per mitjà de les metàfores. Reuneix la potència del llenguatge visual amb la riquesa del llenguatge literari, sota un gest brossià on la multiplicitat de lectures i de valors polisèmics expressen les inquietuds de l’ésser humà.
Otho Lloyd
Londres, Anglaterra, 1885 - Barcelona, 1979
Fotògraf que desenvolupa la seva obra en l’efervescència de les avantguardes dins la bohèmia de París i Barcelona, rere un clar referencial dadaista. Recolzat per pintors, com la seva esposa Olga Sacharoff, introductora del cubisme a Catalunya, i de marxants com Josep Dalmau, crea un obra de caràcter intimista per mitjà d’unes imatges que retraten la vida dins la ciutat. Exposa a París, Nova York i part de la seva obra es troba en el fons fotogràfic del MNAC.
Catedràtic de pintura a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. L’obra de Gerard Sala és el resultat de la combinació entre aquesta disciplina i la poesia, que atorga un col·loqui de llums i colors on l’exploració de la vida i els cicles per part de l’artista prenen ritmes articulats i fan de la composició una amalgama entre lirisme i crítica social o clam a la vida i els seus errors i virtuts. De factura abstracta l’ús del color ens transporta a sensacions convulses, plenes de força, on la relació – majoritària en les seves pintures – entre blaus, malves i rojos crea una combinació harmònica en sintonia amb la teòrica de la cromàtica contrària complementària que reforça encara més la lectura de la seva pintura.
Pintor i escultor, que utilitza l’oli i l’esprai de grafit on combina textures transparents i lletoses amb d’altres de més denses i aspres per representar figures humanes que ubica dins d’un context eteri. Personatges que ens transmeten un ambigu sentiment entre la repugnància i la compassió, malaltissos del consumisme i la mediocritat com a metàfora de la condició humana imperant. Predomini de colors rosats que contrasten amb la seva tècnica agressiva i d’una temàtica dramàtica barrejada amb aspectes lúdics i irònics. El seu treball ens acosta a la foscor, a l’absurd i a la cruesa de la pròpia existència humana, on fora de tota contextualització abstreu el subjecte del seu hàbitat cultural.
Uneix-te al nostre 
