Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
César Saldívar
Monterrey, Mexico, 1965

Es va iniciar en la fotografia amb el pretext d’apropar-se al cinema i ha esdevingut un dels més grans fotògrafs de l’actualitat. Reivindica la sensibilitat i la llibertat com a principals doctrines de creació, el seu llenguatge és fruit de l’honestedat més profunda traslladada a la fotografia que practica amb format analògic i en blanc i negre. Treballa, sobretot, la figura nua i sempre amb llum natural. Evita tant els retocs com el maquillatge o qualsevol altre artifici, i utilitza les ombres i les llums per a construir la bellesa. Les seves imatges, d’una gran sensualitat, trenquen tabús i posen entre les cordes unes restriccions morals que considera obsoletes; aquest tractament franc i directe del nu, gens banal, ha fet que davant la seva càmera s’hagin despullat tant actors i actrius de renom com persones anònimes.




Lluïsa Sallent
Barcelona, 1934

Escultora i pintora deixeble de Pere Pruna i de Joan Rebull que s’inscriu dins d’una temàtica figurativa i de nuesa femenina. En les seves escultures s’hi aprecia un regust sobri i de classicisme arcaic que sublima la voluptuositat i la sinuosa delicadesa del cos femení. Quant a la vessant pictòrica perpetua l’elegància i l’equilibri per mitjà de pinzellades lliures de gran precisió anatòmica i del joc de contrastos entre els tons freds i càlids.



Pep Sallés
Sabadell, Barcelona, 1956

Pintor, dissenyador i escenògraf, Pep Sallés ha seguit de forma particular les ensenyances multidisciplinàries promogudes per la Bauhaus. Val a dir que s’ha dedicat en cor i ànima a la pintura, generant un llenguatge senzill i harmònic, on predominen les formes geomètriques de tonalitats planes. La seva obra sorprèn per l’espontaneïtat i la mescla d’estils heterogenis com el surrealisme, la pintura metafísica i l’abstracció. En les seves composicions hi predomina el joc entre la planimetria i l’espai o la perspectiva directament relacionada amb el color.




Dani Salvà
Figueres, Girona, 1978

Format de manera autodidacta, Dani Salvà comença la seva passió per la fotografia arran d’un viatge al Nepal, on descobrí en el paisatge i la cultura local trets que si no eren captats a l’instant, s’escaparien dels records. Centrat sobretot en la fotografia de viatges, no perd en cap moment la referència documental tot captant realitats més enllà del paisatge. Així converteix la seva producció en un recull de documents de denúncia, alhora que els atorga un reconeixement històric.



Victoria Sambunaris
Lancaster, Estados Unidos, 1964

Interessada pels conceptes de l’espai, la llum, la gradació i el mode en què els homes habitem la natura, la fotògrafa Victoria Sambunaris ens mostra les múltiples facetes del paisatge americà. Formada a la Yale University School of Art, on avui imparteix classes, l’artista segueix una instintiva però eficaç metodologia: amb una càmera i el cotxe, viatja per tot el seu país cercant espais que immortalitza a través d’unes instantànies d’una naturalitat sublim. Fenòmens obvis, però familiars, que al mateix temps resulten anòmals i inquietants als nostres ulls encuriosits; complexos d’emmagatzematge colossals, polígons industrials interminables, grups de muntanyes i altres elements topogràfics que, descontextualitzats i neutralitzats de qualsevol judici històric, simbòlic o social, fan que l’espectador n’extregui les seves conclusions.



Miquel Samitier
Barcelona, 1978

Les seves escultures són l’expressió més pura d’un llenguatge propi i d’una bellesa sublim. La multiplicació, la prolongació, l’eurítmia i la majestuositat d’unes formes orgàniques en un procés d’evolució i de regeneració dels teixits cel•lulars, ens traslladen cap a paratges indòmits habitats per animals o plantes genèticament transmutats. La relació entre homogeneïtat i heterogeneïtat, unitat i pluralitat i la part i el seu tot és el reflex d’un constant i progressiu moviment, d’unes formes geomètriques que proliferen, es propaguen i s’integren dins del propi medi.



Sampere
Barcelona, 1963

Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona, ha realitzat exposicions tant individuals com col•lectives, en àmbit nacional i internacional, i ha guanyat diversos premis de pintura catalana com l’accèssit al Premi de Pintura Jove Sala Parés, de Barcelona. Mitjançant una pinzellada curta, que arriba gairebé al puntillisme o esfumat, modela figures quotidianes plenes de detallisme ―com biblioteques i taules d’estudi que ens recorden els scriptorium medievals― i que creen certa il·lusió de tridimensionalitat, però que marcades per un sentit propi de la perspectiva i del cromatisme ens donen una visió aparentment innocent que, ràpidament, es veu trencada per dramàtics clarobscurs i textures rugoses. Còmics, bolígrafs, tauletes gràfiques, fotografies familiars, llibres..., són els elements cabdals que formen aquests espais íntims de reflexió amb què l’artista vol aprofundir en la relació existent entre objecte i absència humana, i en com aquests són els portadors d’una memòria col·lectiva que perdura en el temps.




Alfredo Sánchez
Herguijuela de la Sierra, Salamanca, 1948

Entre els anys 1980 i 1985 va estudiar les diferents tècniques de la disciplina escultòrica, però no és fins l’any 1989 que comença a exposar el seu treball de forma individual. Escultures que estableixen una relació amb l’espai molt particular i subjectiva i on la senzillesa volumètrica emergeix imperiosament. Mimesi entre forma i paisatge per mitjà d’uns contorns que s’obren i es projecten amb força cap a l’exterior. L’artista atorga rellevància a la base, al sòl des d’on floreix l’escultura, com un ésser viu, entre orgànic i mineral.



Dominica Sánchez
Barcelona, 1945

L’escultura de Dominica Sánchez beu del constructivisme i reforça l’actitud d’una abstracció de caire auster, pròpia de la tradició escultòrica d’Oteiza o González. A través dels dibuixos relata l’equilibri entre forma, volum, color i textura, que més endavant transporta a les tres dimensions.





BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia


Les galetes milloren la teva experiència online. Adapten el contingut als teus interessos i permeten mostrar-te publicitat sobre la base d’un perfil elaborat segons la manera en què navegues. Utilitzem galetes pròpies i de tercers de manera transparent i responsable, només per al teu benefici. Ni més ni menys. Per acceptar-les, fes clic en el botó "Accepto i continuo navegant". Per gestionar la configuració de galetes, tria "Configuració de cookies". Vols saber més sobre la nostra política de galetes i privacitat? Fes clic aquí.
Configuració de cookies