Des dels seus inics, l’artista desenvolupa un clar compromís amb la força arterial de la ciutat, cos organicosocial que reprodueix la debilitat i fortalesa del l’home contemporani. Ja que es fixa en la barana de ferro, sòbria, mínima, que pren com a simple element compositiu, per desplegar originalitat, imaginació i ironia. El llenguatge de cadascuna de les seves escultures presenta una llibertat expressiva, una aventura autònoma que comença i acaba en ella mateixa, un equilibri premeditat que repta la geometria ortogonal i una concepció de l’espai transitable.
Escultor d’herència noucentista que s’instruí a l’Escola de Bells Oficis, amb Francesc d’Assís Galí i a París, a l’estudi de Pau Gargallo. Els seus nus femenins en bronze, terra cuita, marbre o fusta es caracteritzen per un classicisme mediterrani i la gracilitat d’uns rostres o postures de cànon allargassat. Ha col•laborat en l’elaboració del tron de la Mare de Déu de Montserrat (1947), en el conjunt escultòric dedicat a Rius i Taulet a Barcelona (1957) i en els grups escultòrics de la façana del Naixement de la Sagrada Família (1980).
Artista conceptual, membre del grup d’artistes catalans de París. El seu llenguatge artístic ens introdueix en l’intel·lecte de l’escriptura i la cal·ligrafia. El seu univers creatiu es compon d’infinitud de signes, gestos, temes i formes antropomòrfiques i zoomorfes que li permeten introduir-se en la recerca d’espais pictòrics, simbòlics i narratius. Prolífic i interdisciplinari, ha llaurat l’acció, la instal·lació, la poesia visual, el dibuix, la pintura, el gravat, l’escultura, el cinema o el vídeo desembolcallant un singular llenguatge partint de micrografies i originals pictogrames.
Redactor de La Vanguardia, reporter internacional i premi de periodisme Ortega i Gasset, fa temps que realitza una important tasca de reporter per mitjà de la qual el lector es reconcilia amb el periodisme i les seves possibilitats tant literàries com d’anàlisi de la realitat social. Present en els escenaris de la guerra de Rwanda, retrata nens que han estat testimonis de les crueltats d’un país en guerra (o postguerra). Imatges que ens commouen per la seva innocència, mirada profunda i negra que és el reflex d’uns cors ferits pel dolor i la mort.
Treballa amb la fotografia, la instal·lació, el vídeo i el cinema. Crea imatges acompanyades de text i música per donar significat a la mateixa imatge, que considera reflex d’impotència, d’incapacitat i d’empobriment. Unes imatges que no només són fotografies sinó que, en un intent d’anar més enllà, narren les tensions i els conflictes produïts en procurar combinar la imatge amb la paraula. En definitiva, el treball de l’artista vol copsar el límit, la impossibilitat i, fins tot, allò irrealitzable.
Si bé el seu llenguatge es fonamenta en la tradició clàssica, que resol a través de la multiplicitat de tècniques artístiques com ara la videoinstal·lació, l’escultura o la pintura, el seu discurs se centra en una introspecció a la nostra pròpia existència. D’aquesta manera ens introduïm en un treball sòlid, capaç d’apropar-se a qualsevol iconografia històrica sense ocasionar-hi cap estridència. D’estil informalista, les seves últimes produccions ens remeten al més profund del subconscient com a resultat d’un minuciós estudi antropològic; rostres singulars d’una societat originària i acte de reflexió sobre la pròpia naturalesa humana.
Artista polifacètic que treballa en disciplines artístiques com ara la pintura, el dibuix, el vídeo i la instal•lació. Fa ús del collage, col•locant caps fotografiats a cossos pintats, i creant un teatre de personatges dislocats, entre infantils i grotescos. Obres entelades per la bellesa formal de registre ambigu i misteri, on cohabita un llenguatge de signes, iconografia que es nodreix d’elements provinents dels surrealisme o del realisme màgic. Per mitjà de les seves representacions no crea històries oníriques sinó que pretén mostrar-nos imatges naturals de la quotidianitat fent al•lusió al sexe, històries familiars, relacions de parella…
Uneix-te al nostre 
