Redactor de La Vanguardia, reporter internacional i premi de periodisme Ortega i Gasset, fa temps que realitza una important tasca de reporter per mitjà de la qual el lector es reconcilia amb el periodisme i les seves possibilitats tant literàries com d’anàlisi de la realitat social. Present en els escenaris de la guerra de Rwanda, retrata nens que han estat testimonis de les crueltats d’un país en guerra (o postguerra). Imatges que ens commouen per la seva innocència, mirada profunda i negra que és el reflex d’uns cors ferits pel dolor i la mort.
Treballa amb la fotografia, la instal·lació, el vídeo i el cinema. Crea imatges acompanyades de text i música per donar significat a la mateixa imatge, que considera reflex d’impotència, d’incapacitat i d’empobriment. Unes imatges que no només són fotografies sinó que, en un intent d’anar més enllà, narren les tensions i els conflictes produïts en procurar combinar la imatge amb la paraula. En definitiva, el treball de l’artista vol copsar el límit, la impossibilitat i, fins tot, allò irrealitzable.
Si bé el seu llenguatge es fonamenta en la tradició clàssica, que resol a través de la multiplicitat de tècniques artístiques com ara la videoinstal·lació, l’escultura o la pintura, el seu discurs se centra en una introspecció a la nostra pròpia existència. D’aquesta manera ens introduïm en un treball sòlid, capaç d’apropar-se a qualsevol iconografia històrica sense ocasionar-hi cap estridència. D’estil informalista, les seves últimes produccions ens remeten al més profund del subconscient com a resultat d’un minuciós estudi antropològic; rostres singulars d’una societat originària i acte de reflexió sobre la pròpia naturalesa humana.
Artista polifacètic que treballa en disciplines artístiques com ara la pintura, el dibuix, el vídeo i la instal•lació. Fa ús del collage, col•locant caps fotografiats a cossos pintats, i creant un teatre de personatges dislocats, entre infantils i grotescos. Obres entelades per la bellesa formal de registre ambigu i misteri, on cohabita un llenguatge de signes, iconografia que es nodreix d’elements provinents dels surrealisme o del realisme màgic. Per mitjà de les seves representacions no crea històries oníriques sinó que pretén mostrar-nos imatges naturals de la quotidianitat fent al•lusió al sexe, històries familiars, relacions de parella…
Autodidacte que col·laborà en revistes com Star, El Viejo Topo, La Calle. Tanmateix també ha publicat diverses monografies: “La mano asesina”, “Estómago eléctrico” o “Propaganda moderna”. L’any 1982 participà amb un collage amb el nom de “Catalunya vista des de l’exterior”, en una exposició organitzada pel Banc Exterior d’Espanya. Exponent del còmic underground dels anys setanta, la seva activitat evoluciona cap a una síntesi neoconstructivista del disseny i la pintura.
Instruït a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, Xavier Ruscalleda va abandonar la figuració per a capbussar-se en l’informalisme i l’abstracció dels anys cinquanta i seixanta. Les seves creacions pictòriques de caire visceral i al marge de la forma són una plataforma d’experimentació matèrica i cromàtica. Des d’un microcosmos habitat per taques de colors, pinzellades ràpides, signes i esgratinyades, l’obra de Ruscalleda irradia una atmosfera d’energia i lirisme.
Uneix-te al nostre 
