El llenguatge performatiu d’aquesta artista audiovisual, que parteix del cinema i la dansa, pren com a pilars els conceptes de lloc, cos i identitat. És de la constant interacció entre personatge i espai i de la capacitat expressiva del gest humà que emergeix la reflexió entorn de la identitat cultural i individual, per construir així una gramàtica visual que al•ludeix a sentiments universals. Obres que oscil·len entre la realitat i la ficció, però que prenen com a referent la nostra contemporaneïtat; construccions metafòriques que al·ludeixen a sentiments profunds i complexos i que configuren identitats postculturals.
Comença el seu aprenentage a l’Escola Taller d’Art de la seva ciutat natal, Tortosa, i posteriorment ho fa a Barcelona, al Cercle Artístic de Sant Lluc. Tot i això, es considera un artista autodidacte, ja que ha enriquit la seva formació amb constants viatges i exposicions arreu d’Europa. A la dècada dels anys setanta, va desenvolupar el seu propi llenguatge artístic i va consolidar una important trajectòria en l’abstracció geomètrica. Jaume Rocamora destaca per la creació de formes ordenades i estructurades amb disciplina i rigor, en les quals fa servir el dibuix, el collage i el gofrat, i a les seves obres ens ofereix una visió única de l’espai geomètric. Durant el transcurs de la seva carrera, ha rebut reconeixements de diverses institucions, com la Bienal Iberoamericana de Mèxic (1980) i la International Bilan Art Exposition de Nova York (1982 i 1984).
L’obra escultòrica d’Efraïm Rodríguez és una reflexió objectual. Fragments i parts de materials heterogenis són encaixats, sobreposats i encastats per tal d’estructurar personatges i animals que expressen la seva circumstància existencial. Reconstruccions d’acabats industrials que sota una forta simbologia són barreja d’hiperrealisme i raresa. Monstres a escala real, que ens aproximen a la vertadera alteració com a conseqüència de l’assimilació del món de la manufactura i de la fabricació. Doncs, el seu treball és una constant ironia de les contradiccions que cohabiten entre l’artesania i la industrialització.
És un dels fotògrafs més singulars del panorama artístic internacional. Premi Nacional de Fotografia l’any 2000, el seu treball es caracteritza per una intel·ligent manipulació dels objectes retratats que atorguen a l’obra un elevat contingut poètic. A partir de la descontextualització, la confrontació i la manipulació dels objectes, Chema Madoz cerca el contrapunt que existeix entre l’essència de les coses i els seus significats latents.
Graduada com a dissenyadora gràfica i màster en fotografia i disseny per ELISAVA, l’obra d’Anna Roig balla de manera experimental entre el reportatge i la fotografia artística d’alt contingut poètic, tant sigui retratant les situacions quotidianes com també transfigurant la imatge del cos humà, el qual utilitza com a catalitzador representatiu d’una societat moderna en constant relació amb el seu entorn arquitectònic, tant en els reductes més íntims com en aquells que ens fan formar part d’un paisatge humà col•lectiu. Així mateix, tant en color com en blanc i negre, els forts contrastos de llum s’uneixen a la suavitat de les textures que atorga a tota superfície fotogràfica, que proporcionen al seu treball un caire certament dramàtic amb la clara intenció de traspassar l’ànima de l’espectador per a fer-lo reflexionar sobre la seva condició humana.
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, fa ús de les tècniques tradicionals sense perdre de vista les múltiples innovacions gestades pels corrents contemporanis del moment. Les seves composicions, en un diàleg constant amb l’abstracció, són el resultat d’unes folgades pinzellades saturades d’uns pigments suaus i alegres, que atorguen al conjunt harmonia, sensibilitat i lirisme en consonància amb les primeres realitzacions abstractes de Kandinsky.
Uneix-te al nostre 
