Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, fa ús de les tècniques tradicionals sense perdre de vista les múltiples innovacions gestades pels corrents contemporanis del moment. Les seves composicions, en un diàleg constant amb l’abstracció, són el resultat d’unes folgades pinzellades saturades d’uns pigments suaus i alegres, que atorguen al conjunt harmonia, sensibilitat i lirisme en consonància amb les primeres realitzacions abstractes de Kandinsky.
Les seves fotografies ens revelen els secrets de la naturalesa que s’expressa més enllà de la simple forma. Imatges que obren les portes de la quotidianitat cap una nova dimensió i que atorguen relleu a la invisibilitat d’allò ocult. La bellesa d’una rugositat, d’una textura, d’una estructura es mimetitza amb elements de la natura per tal de prendre consciència que som part intrínseca d’aquesta.
Sevilla, 1965
L’any 1989 es va llicenciar en belles arts per la Universitat de Barcelona i des de llavors combina el treball artístic amb la docència i la restauració d’edificis monumentals. Artista que treballa de manera multidisciplinària des de la pintura fins a l’escultura, passant per la ceràmica, el dibuix, el gravat i la joieria. Una diversitat i transversalitat en què també es fa evident el tipus de materials que utilitza tant en l’escultura com en la pintura, on la matèria i les textures tenen un protagonisme evident. Beu de l’art celta, iber i etrusc, i es proclama influenciat per artistes com Alberto Giacometti, Raoul Dufy i els expressionistes.
Des dels seus inics, l’artista desenvolupa un clar compromís amb la força arterial de la ciutat, cos organicosocial que reprodueix la debilitat i fortalesa del l’home contemporani. Ja que es fixa en la barana de ferro, sòbria, mínima, que pren com a simple element compositiu, per desplegar originalitat, imaginació i ironia. El llenguatge de cadascuna de les seves escultures presenta una llibertat expressiva, una aventura autònoma que comença i acaba en ella mateixa, un equilibri premeditat que repta la geometria ortogonal i una concepció de l’espai transitable.
Escultor d’herència noucentista que s’instruí a l’Escola de Bells Oficis, amb Francesc d’Assís Galí i a París, a l’estudi de Pau Gargallo. Els seus nus femenins en bronze, terra cuita, marbre o fusta es caracteritzen per un classicisme mediterrani i la gracilitat d’uns rostres o postures de cànon allargassat. Ha col•laborat en l’elaboració del tron de la Mare de Déu de Montserrat (1947), en el conjunt escultòric dedicat a Rius i Taulet a Barcelona (1957) i en els grups escultòrics de la façana del Naixement de la Sagrada Família (1980).
Artista conceptual, membre del grup d’artistes catalans de París. El seu llenguatge artístic ens introdueix en l’intel·lecte de l’escriptura i la cal·ligrafia. El seu univers creatiu es compon d’infinitud de signes, gestos, temes i formes antropomòrfiques i zoomorfes que li permeten introduir-se en la recerca d’espais pictòrics, simbòlics i narratius. Prolífic i interdisciplinari, ha llaurat l’acció, la instal·lació, la poesia visual, el dibuix, la pintura, el gravat, l’escultura, el cinema o el vídeo desembolcallant un singular llenguatge partint de micrografies i originals pictogrames.
