Recrea en la seva obra tant en l’àmbit pictòric com escultòric, un món de màquines i artífexs que, en clau d’humor, recorden els descrits per les novel•les de ciència ficció com a crítica del poder irracional de les màquines, símbols de progrés i prosperitat. Sota un senzill vocabulari visual de formes que ens recorden zepelins, submarins oxidats o aeroplans, Riera i Aragó, ens presenta una prolífera iconografia carregada de significats; evident ironia de refinada sensibilitat sobre la incoherent irreflexió de les creacions humanes i de justícia poètica respecte al doble sentit de la nostra existència.
Comunicador audiovisual Xilè radicat a Barcelona.
Després d'un llarg temps treballant amb imatges en moviment decideix passar a la fotografia des de l'analògica a la digital i obrir el ventall de possibilitats que aquest art li permet crear i compartir.
Capturant la fotografia de carrer i de premsa ha col·laborat amb mitjans de comunicació i revistes internacionals per després especialitzar-se en la Fotografia Esportiva des d'on la seva reputació es consolida pels seus treballs que permeten obtenir una visió directa i propera i on l'espectador pot sentir l'essència de l'emoció capturada.
La fotografia és un fragment de temps una interpretació particular, com a tal ha de ser entesa que no necessita perfecció, sinó més aviat contemplació.
Escultor, dibuixant i gravador. Estudià a l’Escola Massana, on després exercí la docència. També destaca com a il·lustrador de diverses publicacions de caire infantil i juvenil. Evocant formes arcaïtzants, la seva escultura cerca l’enigma que desprèn la realitat de la condició humana, allà on múltiples mirades es perceben, es troben o s’allunyen per tal d’obtenir diverses respostes sobre el canvi de rumb i el significat de les vivències.
L’objectiu de la seva obra és captar espais carregats d’emoció on les sensacions siguin transcendents i predominin sobre l’acte de captar l’essència del moment. Treballant sobre llums, textures i colors, les tècniques digitals possibiliten la perpetuació en la imatge d’aquesta recerca sensorial a la qual s’ha de sumar l’efecte de memòria que ens transporta a mons híbrids entre la realitat i la fantasia on les penombres, la nostàlgia, la tendresa i el misteri són els agents predominants.
Considerat internacionalment un dels millors fotògrafs contemporanis, s’inicià en el món de l’art a través de la pintura però aviat l’abandona per dedicar-se íntegrament a la fotografia. L’any 1976 s’instal•la a Barcelona, ciutat on comença a aportar novetats entorn la funció del llenguatge fotogràfic en una societat plena de canvis i en transició. Aquest va ser l’inici del que esdevindria un estil propi molt influent per les generacions posteriors. El cos i el paisatge són els gèneres en els quals Humberto Rivas troba el seu millor material: bustos, cossos recargolats o edificis insòlits, mirades penetrants que invoquen missatges interns.
Va estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona i va completar els seus estudis a la Universitat Saint Martins de Londres, on va obtenir el diploma d’estudis avançats realitzant el doctorat d’art i pensament. Utilitza la fotografia i el vídeo com a mitjans d’expressió a través dels quals explora el cos i l’ànima propis. En la seva obra, inspirada per la lectura de textos de mística sufí, taoista o cristiana, barreja la fotografia, el dibuix, el vídeo i la poesia.
A principi anys 70 realitzà diverses exposicions tant individuals com col·lectives, destacant l’any 1976 la monogràfica que va celebrar a la Sala Gaspar i que va recollir la seva producció més madura fins al moment. Les seves obres evoquen l’evolució cap a un minimalisme de caire cal·ligràfic on la composició entre línia i fons adopta un equilibri cromàtic que aporta profunditat i harmonia lumínica al conjunt, fent que el traç prengui relleu i adopti un ritme propi per a donar vida a aquelles partícules de vida que passen inadvertides i que en ocasions ens recorden els procediments abstractes i coloristes de Kandinsky o Klee.
Dibuixos al natural que combinen formats fotogràfics, plàstics i vídeo per esquinçar, així, les fronteres que separen les disciplines tradicionals de les noves tendències contemporànies. Un tema recurrent en la seva producció és la custodia d’aquells valors que el progrés ha esborrat, doncs les seves representacions tenen la intenció de recuperar l’individualisme, la innocència i la solidaritat. Dirigeix l’espai Atrium de Torroella de Montgrí i també col·labora en revistes d’art i cultura.
Uneix-te al nostre 
