Fruit d’una estada a Nova York a finals de la dècada dels 70, abandona la seva professió de biòleg per endinsar-se en el món de l’art i de la fotografia en particular. Aquest viatge li permetrà conèixer fotògrafs com Mary Ellen Mark, Ralph Gibson, Gary Winogran, Burke Uzzel, George Tice i artistes catalans com Robert Llimós o Xavier Corberó. A partir de 1979 s’instal•la a Barcelona, on dedicarà més de 20 anys a fer reproduccions d’obres d’art, treballant amb les principals galeries, institucions i artistes d’àmbit nacional i internacional. Des de l’any 2007 Rocco Ricci viu a Bali, Indonèsia.
Format en el disseny gràfic, Albert Riera va iniciar la seva trajectòria artística en la fotografia i, més tard, i arran d’una llarga estada a Londres, es va iniciar en la pintura. Artista curiós i transversal, no tanca l’opció d’endinsar-se en d’altres disciplines artístiques com l’escultura tot i que a l’actualitat centra la seva dedicació a la pintura. Sobre el llenç la seva obra recorda l’abstracció. Diu que planteja el procés creatiu deixant que sigui el treball i l’atzar els que influeixin en el resultat final, i atorga un gran protagonisme a l’ull de l’espectador qui, al seu parer, ha de cloure l’obra des de la seva subjectivitat.
Els seus inicis artístics parteixen de l’academicisme figuratiu que transcorre per una etapa expressionista per arribar a una abstracció informal. A la dècada dels seixanta sorgeix una recuperació del lèxic figuratiu que donarà lloc a una iconografia simbòlica de tonalitats negroses i de perspectives simètriques que amb de la llum crea diferents escenografies. L’obsessió per la mort juntament amb el sadisme, la necrofília i el vampirisme són els conceptes clau que atorguen a la seva obra un aurèola de misteri i enigma. Univers on la inexistència de personatges fa que els espectadors enfrontats amb la incommensurable solitud siguem protagonistes de plaers negatius i de terrors agradables.
Recrea en la seva obra tant en l’àmbit pictòric com escultòric, un món de màquines i artífexs que, en clau d’humor, recorden els descrits per les novel•les de ciència ficció com a crítica del poder irracional de les màquines, símbols de progrés i prosperitat. Sota un senzill vocabulari visual de formes que ens recorden zepelins, submarins oxidats o aeroplans, Riera i Aragó, ens presenta una prolífera iconografia carregada de significats; evident ironia de refinada sensibilitat sobre la incoherent irreflexió de les creacions humanes i de justícia poètica respecte al doble sentit de la nostra existència.
Comunicador audiovisual Xilè radicat a Barcelona.
Després d'un llarg temps treballant amb imatges en moviment decideix passar a la fotografia des de l'analògica a la digital i obrir el ventall de possibilitats que aquest art li permet crear i compartir.
Capturant la fotografia de carrer i de premsa ha col·laborat amb mitjans de comunicació i revistes internacionals per després especialitzar-se en la Fotografia Esportiva des d'on la seva reputació es consolida pels seus treballs que permeten obtenir una visió directa i propera i on l'espectador pot sentir l'essència de l'emoció capturada.
La fotografia és un fragment de temps una interpretació particular, com a tal ha de ser entesa que no necessita perfecció, sinó més aviat contemplació.
Escultor, dibuixant i gravador. Estudià a l’Escola Massana, on després exercí la docència. També destaca com a il·lustrador de diverses publicacions de caire infantil i juvenil. Evocant formes arcaïtzants, la seva escultura cerca l’enigma que desprèn la realitat de la condició humana, allà on múltiples mirades es perceben, es troben o s’allunyen per tal d’obtenir diverses respostes sobre el canvi de rumb i el significat de les vivències.
L’objectiu de la seva obra és captar espais carregats d’emoció on les sensacions siguin transcendents i predominin sobre l’acte de captar l’essència del moment. Treballant sobre llums, textures i colors, les tècniques digitals possibiliten la perpetuació en la imatge d’aquesta recerca sensorial a la qual s’ha de sumar l’efecte de memòria que ens transporta a mons híbrids entre la realitat i la fantasia on les penombres, la nostàlgia, la tendresa i el misteri són els agents predominants.