La col·lecció

Miguel Rasero
Doña Mencía, Còrdova, 1955

Des d’uns inicis figuratius, la seva obra se circumscriu en la versatilitat de rigorosos i imaginatius recursos visuals. Grans pintures sobre tauler, escultures de fusta i de bronze, peces de marqueteria agosarades i perfectes, dibuixos, collages i gravats... són una crítica al·legòrica de l’individu, la societat i el món circumdant. Composicions que contaminades per la metafísica, la mística i el simbolisme van més enllà dels plantejaments tradicionals. Jocs visuals entre el món real i el món imaginari, on l’equilibri entre formes fràgils o impossibles creen òptiques il·lusòries de profunditat en espais plans.

Ferran Rebollo Pericot
Barcelona, 1974

Enginyer industrial, la passió de Rebollo per l’art es va manifestar des de la infància. Arribat a l’edat adulta, decideix marxar al Regne Unit per a dur a terme un curs de pintura al Loughborough Arts Centre on es centra en la pintura de paisatges campestres. D’aquesta manera, començà una relació entre pintura i natura que Rebollo ha anat plasmant al llarg de la seva carrera. Així, doncs, la seva pintura es manifesta matèrica, plena de colors i textures que, tot i la seva abstracció, cobren vida de manera pausada i reposada, seguint i respectant el ritme dels recursos naturals i defugint de l’agitació industrial per a endinsar-se en boscos i fons marins, contorns amagats del paisatge mediterrani que envolten les seves vivències.

Patricio Reig
San Juan, Argentina, 1959

Artista polifacètic, fusiona diversos recursos tècnics per tal de tractar la fotografia no només com a element gràfic testimonial, sinó com a objecte, o gairebé com a presència espectral, que proporciona a l’espectador l’oportunitat de trobar els matisos que fan de la imatge un reflex viu que transpira més enllà del paper fotogràfic on ha quedat atrapada, i estimula l’efecte de memòria i nostàlgia, molt lligades aquest cop al nostre present més immediat.

Rey Polo
Barcelona, 1924 - Madrid, 2000

Pintor, dibuixant, gravador, autor de murals, vidrieres i escultures de ferro, pedra i formigó. Un cop recorregudes diverses etapa, pels volts de 1976, la seva trajectòria deriva a un informalisme que connecta amb la pintura d’Antoni Tàpies. L’articulació formal i matèrica esdevé denominador comú del seu llenguatge, on hi ha una sensibilitat especial per les textures que atribueixen qualitats tàctils i quasi de relleu; composicions que són contenidores d’una densa càrrega simbòlica per mitjà de signes, ratlles, incisions, gestos cal·ligràfics i recursos de collage. Guanyador del Premi de Dibuix Joan Miró en la seva edició de 1963.

Pablo Rey
Barcelona, 1968

Les formes abstractes i d’expressivitat cromàtica que dansen en les teles reflecteixen l’embriagat existencialisme de les contradiccions humanes. Sota el principi de Maurice Denis, en què un quadre és una superfície plana coberta de tonalitats disposades dins d’un cert ordre, l’artista ens endinsa cap al profund univers on el pensament fluctua entre ritmes, símbols, contrastos i elements heterogenis que es metamorfosegen i s’amunteguen per a acabar construint un intrínsec microcosmos traduït en colors.

Joan Riba
Girona, 1984

D’ençà de la seva primera exposició a l’any 2002, treballa com a dissenyador multimèdia i creatiu audiovisual. Actualment prepara el seu primer llargmetratge. Per mitjà de les seves fotografies transmet a l’espectador un clar i nítid missatge que ens du a reflexionar sobre la pròpia existència humana.

Mercè Riba
Barcelona, 1952

Es llicencià en pintura i escultura a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi. L’any 1979, juntament amb Àngel Camino i Carles Mauricio, funda el col•lectiu d’artistes Taller Nou que té com a raó l’obra gràfica. Des d’aquell any viu a Llampaies, un petit poble empordanès (Girona), on té el seu taller i du a terme gravats calcogràfics i escultures dins d’una tradició expressionista. Les seves mans deformen la figura de l’home, alhora que hi incorpora elements com les cordes per tal que les seves creacions siguin com un espill que reflecteix la consciència social i tots aquells sentiments més profunds de la nostra individualitat existencial.

Teresa Riba
Igualada, Barcelona, 1962

El bronze i la terracota juntament amb la temàtica infantil i adolescent configuren l’aspecte de la seva obra més recent. Se’n nodreix per a comunicar les àrdues emocions humanes de la societat contemporània. A través dels nens canalitza els sentiments més purs que alhora capbussen l’espectador en una profunda reflexió existencial. Des de la dècada dels 80 les seves obres s’han exposat en galeries tant nacionals com internacionals.

Jorge Ribalta
Barcelona, 1963

Fotògraf, crític d’art, autor de nombrosos articles i comissari independent d’exposicions. Des de les imatges subtils en blanc i negre emulsionades sobre suport de cotó, els anys noranta l’artista ja expressa la seva preocupació per la relació existent entre el sensible i l’intangible: impressions que remeten a la memòria, a les vivències, a la imaginació... naturalesa fragmentària de seqüències d’imatges fantasmagòriques que s’esvaeixen en el fons de la imatge. En l’actualitat, copsa personatges cèlebres que fluctuen entre realitat, artifici i misteri.