Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
A partir del dia 12 de juny ja podeu tornar a visitar els quatre museus de la Fundació Vila Casas (Espais Volart i Museu Can Framis a Barcelona, Museu Can Mario a Palafrugell i Museu Palau Solterra a Torroella de Montrgrí). Us donem la benvinguda amb la màxima seguretat i bona acollida, adaptant-nos a la normativa d’aforament i higiene. Per a més informació feu clic aquí
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Humberto Rivas
Buenos Aires, Argentina, 1937 - 2009

Considerat internacionalment un dels millors fotògrafs contemporanis, s’inicià en el món de l’art a través de la pintura però aviat l’abandona per dedicar-se íntegrament a la fotografia. L’any 1976 s’instal•la a Barcelona, ciutat on comença a aportar novetats entorn la funció del llenguatge fotogràfic en una societat plena de canvis i en transició. Aquest va ser l’inici del que esdevindria un estil propi molt influent per les generacions posteriors. El cos i el paisatge són els gèneres en els quals Humberto Rivas troba el seu millor material: bustos, cossos recargolats o edificis insòlits, mirades penetrants que invoquen missatges interns.



Mapi Rivera
Guiral, Huesca, 1976

Va estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona i va completar els seus estudis a la Universitat Saint Martins de Londres, on va obtenir el diploma d’estudis avançats realitzant el doctorat d’art i pensament. Utilitza la fotografia i el vídeo com a mitjans d’expressió a través dels quals explora el cos i l’ànima propis. En la seva obra, inspirada per la lectura de textos de mística sufí, taoista o cristiana, barreja la fotografia, el dibuix, el vídeo i la poesia.




Roca Sans
Barcelona, 1946

Dibuixos al natural que combinen formats fotogràfics, plàstics i vídeo per esquinçar, així, les fronteres que separen les disciplines tradicionals de les noves tendències contemporànies. Un tema recurrent en la seva producció és la custodia d’aquells valors que el progrés ha esborrat, doncs les seves representacions tenen la intenció de recuperar l’individualisme, la innocència i la solidaritat. Dirigeix l’espai Atrium de Torroella de Montgrí i també col·labora en revistes d’art i cultura.



Poc després de començar els estudis d’arqueologia, emprèn un nou camí cap a la disciplina pictòrica que hereta del seu pare. La ciutat de Londres, l’artista Mondrian i corrents com el cubisme són els vectors que tracen la seva trajectòria professional. Moltes de les seves obres, fetes a Girona, són el resultat d’apunts i anotacions de les llargues estades a Anglaterra, i cadascuna de les meditades composicions figuratives són ínfimes porcions d’una vida apassionada.



Josep Roca-Sastre
Terrassa, 1928 - 1997

Fill del jurista Ramon Maria Roca-Sastre i nét de Lluís Mancunill, arquitecte modernista, fou deixeble del mestre Ramon Rogent. Tot i que la seva pintura rep influències vàries com el postimpressionisme, el cubisme i el surrealisme, aquesta darrera molt lligada a la sensibilitat del grup Dau al Set, el reconeixement internacional l’aconseguí amb pintures realistes de visions íntimes en interiors modernistes de l’Eixample, on mosaics, mobles, teles i innumerables racons, molts dels quals estan inspirats en el seu estudi de la Pedrera, són els protagonistes. L’any 1966 rebé el Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona i el 1980 es convertí en membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.



Isabel Rocamora
Barcelona, 1968

El llenguatge performatiu d’aquesta artista audiovisual, que parteix del cinema i la dansa, pren com a pilars els conceptes de lloc, cos i identitat. És de la constant interacció entre personatge i espai i de la capacitat expressiva del gest humà que emergeix la reflexió entorn de la identitat cultural i individual, per construir així una gramàtica visual que al•ludeix a sentiments universals. Obres que oscil·len entre la realitat i la ficció, però que prenen com a referent la nostra contemporaneïtat; construccions metafòriques que al·ludeixen a sentiments profunds i complexos i que configuren identitats postculturals.







Mercè Rodoreda
Barcelona, 1908 - Girona, 1983




Efraïm Rodríguez
Valencia, 1971

L’obra escultòrica d’Efraïm Rodríguez és una reflexió objectual. Fragments i parts de materials heterogenis són encaixats, sobreposats i encastats per tal d’estructurar personatges i animals que expressen la seva circumstància existencial. Reconstruccions d’acabats industrials que sota una forta simbologia són barreja d’hiperrealisme i raresa. Monstres a escala real, que ens aproximen a la vertadera alteració com a conseqüència de l’assimilació del món de la manufactura i de la fabricació. Doncs, el seu treball és una constant ironia de les contradiccions que cohabiten entre l’artesania i la industrialització.





BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia