Pintor, dibuixant i gravador. S’inicià molt jove als tallers de Vidal Quadras i de Rafael González Sáenz. Conreà versatilitat de disciplines, compaginant la il·lustració de poemes i el gravat amb treballs d’escenografia, disseny de figurins i decorats operístics, encàrrecs murals, vidrieres... Des d’un naixent realisme, influït per Matisse evoluciona cap al fauvisme de colors purs i figures planes de contorns pronunciats. Col•laborà en la creació del Museu Picasso de Barcelona.
Graduada com a dissenyadora gràfica i màster en fotografia i disseny per ELISAVA, l’obra d’Anna Roig balla de manera experimental entre el reportatge i la fotografia artística d’alt contingut poètic, tant sigui retratant les situacions quotidianes com també transfigurant la imatge del cos humà, el qual utilitza com a catalitzador representatiu d’una societat moderna en constant relació amb el seu entorn arquitectònic, tant en els reductes més íntims com en aquells que ens fan formar part d’un paisatge humà col•lectiu. Així mateix, tant en color com en blanc i negre, els forts contrastos de llum s’uneixen a la suavitat de les textures que atorga a tota superfície fotogràfica, que proporcionen al seu treball un caire certament dramàtic amb la clara intenció de traspassar l’ànima de l’espectador per a fer-lo reflexionar sobre la seva condició humana.
Empra versatilitat de tècniques i materials per elaborar unes escultures engalanades d’ironisme i d’una bellesa actual en concordança amb l’art urbà.
Al llarg de la seva vida, l’han acompanyat els materials reciclats o obsolets que dins d’un procés d’amalgamatge i d’experimentació infonen vida a tot un repertori d’obres curioses que semblen haver sortit d’un món extravagant, insòlit i heterodox.
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i especialitzat en la disciplina escultòrica, en l’actualitat imparteix classes pràctiques a Girona.
S’inicia en el món de l’art amb una pintura de gran format vinculada a l’abstracció simbòlica que acaba desembocant en un fervorós interès per la tridimensionalitat escultòrica. Materials "trouvés" no convencionals d’origen industrial com el cautxú, el vidre o el plàstic o pròxims a la natura com la pell o la llana són el reflex de la dualitat meditada: tecnologia-naturalesa. Tanmateix en l’actualitat realitza instal·lacions, dibuixos de gran delicadesa i la disciplina fotogràfica amalgamada a la pintura sota un mateixa idea: crear.
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, fa ús de les tècniques tradicionals sense perdre de vista les múltiples innovacions gestades pels corrents contemporanis del moment. Les seves composicions, en un diàleg constant amb l’abstracció, són el resultat d’unes folgades pinzellades saturades d’uns pigments suaus i alegres, que atorguen al conjunt harmonia, sensibilitat i lirisme en consonància amb les primeres realitzacions abstractes de Kandinsky.
Les seves fotografies ens revelen els secrets de la naturalesa que s’expressa més enllà de la simple forma. Imatges que obren les portes de la quotidianitat cap una nova dimensió i que atorguen relleu a la invisibilitat d’allò ocult. La bellesa d’una rugositat, d’una textura, d’una estructura es mimetitza amb elements de la natura per tal de prendre consciència que som part intrínseca d’aquesta.
Sevilla, 1965
L’any 1989 es va llicenciar en belles arts per la Universitat de Barcelona i des de llavors combina el treball artístic amb la docència i la restauració d’edificis monumentals. Artista que treballa de manera multidisciplinària des de la pintura fins a l’escultura, passant per la ceràmica, el dibuix, el gravat i la joieria. Una diversitat i transversalitat en què també es fa evident el tipus de materials que utilitza tant en l’escultura com en la pintura, on la matèria i les textures tenen un protagonisme evident. Beu de l’art celta, iber i etrusc, i es proclama influenciat per artistes com Alberto Giacometti, Raoul Dufy i els expressionistes.
Des dels seus inics, l’artista desenvolupa un clar compromís amb la força arterial de la ciutat, cos organicosocial que reprodueix la debilitat i fortalesa del l’home contemporani. Ja que es fixa en la barana de ferro, sòbria, mínima, que pren com a simple element compositiu, per desplegar originalitat, imaginació i ironia.
El llenguatge de cadascuna de les seves escultures presenta una llibertat expressiva, una aventura autònoma que comença i acaba en ella mateixa, un equilibri premeditat que repta la geometria ortogonal i una concepció de l’espai transitable.
Escultor d’herència noucentista que s’instruí a l’Escola de Bells Oficis, amb Francesc d’Assís Galí i a París, a l’estudi de Pau Gargallo. Els seus nus femenins en bronze, terra cuita, marbre o fusta es caracteritzen per un classicisme mediterrani i la gracilitat d’uns rostres o postures de cànon allargassat.
Ha col•laborat en l’elaboració del tron de la Mare de Déu de Montserrat (1947), en el conjunt escultòric dedicat a Rius i Taulet a Barcelona (1957) i en els grups escultòrics de la façana del Naixement de la Sagrada Família (1980).
