Pintor, dibuixant, gravador, autor de murals, vidrieres i escultures de ferro, pedra i formigó. Un cop recorregudes diverses etapa, pels volts de 1976, la seva trajectòria deriva a un informalisme que connecta amb la pintura d’Antoni Tàpies. L’articulació formal i matèrica esdevé denominador comú del seu llenguatge, on hi ha una sensibilitat especial per les textures que atribueixen qualitats tàctils i quasi de relleu; composicions que són contenidores d’una densa càrrega simbòlica per mitjà de signes, ratlles, incisions, gestos cal·ligràfics i recursos de collage. Guanyador del Premi de Dibuix Joan Miró en la seva edició de 1963.
Les formes abstractes i d’expressivitat cromàtica que dansen en les teles reflecteixen l’embriagat existencialisme de les contradiccions humanes. Sota el principi de Maurice Denis, en què un quadre és una superfície plana coberta de tonalitats disposades dins d’un cert ordre, l’artista ens endinsa cap al profund univers on el pensament fluctua entre ritmes, símbols, contrastos i elements heterogenis que es metamorfosegen i s’amunteguen per a acabar construint un intrínsec microcosmos traduït en colors.
D’ençà de la seva primera exposició a l’any 2002, treballa com a dissenyador multimèdia i creatiu audiovisual. Actualment prepara el seu primer llargmetratge. Per mitjà de les seves fotografies transmet a l’espectador un clar i nítid missatge que ens du a reflexionar sobre la pròpia existència humana.
El bronze i la terracota juntament amb la temàtica infantil i adolescent configuren l’aspecte de la seva obra més recent. Se’n nodreix per a comunicar les àrdues emocions humanes de la societat contemporània. A través dels nens canalitza els sentiments més purs que alhora capbussen l’espectador en una profunda reflexió existencial. Des de la dècada dels 80 les seves obres s’han exposat en galeries tant nacionals com internacionals.
En els seus anys de Land Art i accions conceptuals durant la dècada dels setanta i finals dels seixanta confecciona accions, instal•lacions i objectes. L’obra d’Àngels Ribé parteix de la performance, amb diverses seqüències documentades fotogràficament. Els anys vuitanta realitza escultures amb neó i llum, tot i que mai oblida el seu component volumètric. Enregistra fenòmens naturals, provocant un xoc entre essència i manipulació artificiosa tendint a una afecció pels comportaments mentals, l’ocultisme i la infinitud. La seva producció actual fusiona l’escultura, l’energia de la natura i la invisibilitat intel•lectual.
Apassionada pel volum i la relació tàctica tàctil amb tota mena de materials susceptibles de tridimensionalitzar-se, atorga a les seves obres una visió particular de la vida, de l’existència -tothora efímera per a l’home- i dels materials. El seu art, conceptual i irònic, és una lectura contrària al món contemporani. Peces silencioses que cerquen la mínima materialitat necessària per transportar-nos cap a la veritable essència.
