Format en el disseny gràfic, Albert Riera va iniciar la seva trajectòria artística en la fotografia i, més tard, i arran d’una llarga estada a Londres, es va iniciar en la pintura. Artista curiós i transversal, no tanca l’opció d’endinsar-se en d’altres disciplines artístiques com l’escultura tot i que a l’actualitat centra la seva dedicació a la pintura. Sobre el llenç la seva obra recorda l’abstracció. Diu que planteja el procés creatiu deixant que sigui el treball i l’atzar els que influeixin en el resultat final, i atorga un gran protagonisme a l’ull de l’espectador qui, al seu parer, ha de cloure l’obra des de la seva subjectivitat.
Els seus inicis artístics parteixen de l’academicisme figuratiu que transcorre per una etapa expressionista per arribar a una abstracció informal. A la dècada dels seixanta sorgeix una recuperació del lèxic figuratiu que donarà lloc a una iconografia simbòlica de tonalitats negroses i de perspectives simètriques que amb de la llum crea diferents escenografies. L’obsessió per la mort juntament amb el sadisme, la necrofília i el vampirisme són els conceptes clau que atorguen a la seva obra un aurèola de misteri i enigma. Univers on la inexistència de personatges fa que els espectadors enfrontats amb la incommensurable solitud siguem protagonistes de plaers negatius i de terrors agradables.
Recrea en la seva obra tant en l’àmbit pictòric com escultòric, un món de màquines i artífexs que, en clau d’humor, recorden els descrits per les novel•les de ciència ficció com a crítica del poder irracional de les màquines, símbols de progrés i prosperitat. Sota un senzill vocabulari visual de formes que ens recorden zepelins, submarins oxidats o aeroplans, Riera i Aragó, ens presenta una prolífera iconografia carregada de significats; evident ironia de refinada sensibilitat sobre la incoherent irreflexió de les creacions humanes i de justícia poètica respecte al doble sentit de la nostra existència.
Llicenciada en belles arts en l’especialitat d’imatge per la Universitat de Barcelona l’any 1988, des de llavors ha combinat la creació artística amb projectes docents. Treballa tècniques fotogràfiques sense la utilització de la càmera amb procediments com el quimigrama, el fotograma o la cianotípia, que li ofereixen la possibilitat d’obtenir imatges directes i quasi abstractes dels objectes. Fotografia tot tipus d’estris de la vida quotidiana, molts d’ells deixalles, tot arribant a la seva essència per a construir un imaginari que reflexiona sobre el món que ens envolta, l’actualitat, la vida quotidiana i les relacions personals.
El treball d’aquest jove pintor aprofundeix en l’aspecte psicològic de l’ésser humà, com a pèrdua d’identitat que prova de sobreviure dins d’una societat enfollida i exempta de valors. S’inspira en la realitat quotidiana i construeix escenes que impregna d’onirisme, on l’horror vacui o els personatges fantasmagòrics deambulen per les teles. Els seus coneixements cinematogràfics s’entreveuen amb l’ús de la seqüència i la imatge estreta que extreu de la cultura fotogràfica, per així aproximar-se a una realitat més verídica i directa.
Escultor, dibuixant i gravador.
Estudià a l’Escola Massana, on després exercí la docència.
També destaca com a il·lustrador de diverses publicacions de caire infantil i juvenil.
Evocant formes arcaïtzants, la seva escultura cerca l’enigma que desprèn la realitat de la condició humana, allà on múltiples mirades es perceben, es troben o s’allunyen per tal d’obtenir diverses respostes sobre el canvi de rumb i el significat de les vivències.
L’objectiu de la seva obra és captar espais carregats d’emoció on les sensacions siguin transcendents i predominin sobre l’acte de captar l’essència del moment.
Treballant sobre llums, textures i colors, les tècniques digitals possibiliten la perpetuació en la imatge d’aquesta recerca sensorial a la qual s’ha de sumar l’efecte de memòria que ens transporta a mons híbrids entre la realitat i la fantasia on les penombres, la nostàlgia, la tendresa i el misteri són els agents predominants.
Considerat internacionalment un dels millors fotògrafs contemporanis, s’inicià en el món de l’art a través de la pintura però aviat l’abandona per dedicar-se íntegrament a la fotografia. L’any 1976 s’instal•la a Barcelona, ciutat on comença a aportar novetats entorn la funció del llenguatge fotogràfic en una societat plena de canvis i en transició. Aquest va ser l’inici del que esdevindria un estil propi molt influent per les generacions posteriors. El cos i el paisatge són els gèneres en els quals Humberto Rivas troba el seu millor material: bustos, cossos recargolats o edificis insòlits, mirades penetrants que invoquen missatges interns.
Va estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona i va completar els seus estudis a la Universitat Saint Martins de Londres, on va obtenir el diploma d’estudis avançats realitzant el doctorat d’art i pensament. Utilitza la fotografia i el vídeo com a mitjans d’expressió a través dels quals explora el cos i l’ànima propis. En la seva obra, inspirada per la lectura de textos de mística sufí, taoista o cristiana, barreja la fotografia, el dibuix, el vídeo i la poesia.
