Les seves fotografies mostren una preocupació per l’espai urbà, la ciutat i la seva arquitectura. Imatges que expressen el vaccui històric, absència de la memòria amb la finalitat de cercar la vertadera i intrínseca identitat. Espais en transició que sota una voluntat antropològica, arqueològica o urbana estan sotmesos a un procés de condensació simbòlica on el passat i el futur es comprimeixen en el present, i la vida en zones residuals, desoladores, revela els trets històrics de l’emplaçament.
Premi Fotògraf Revelació en PhotoEspaña‘98 i el Premi del Llibre de la Primavera Fotogràfica 2000.
En els seus anys de Land Art i accions conceptuals durant la dècada dels setanta i finals dels seixanta confecciona accions, instal•lacions i objectes. L’obra d’Àngels Ribé parteix de la performance, amb diverses seqüències documentades fotogràficament. Els anys vuitanta realitza escultures amb neó i llum, tot i que mai oblida el seu component volumètric. Enregistra fenòmens naturals, provocant un xoc entre essència i manipulació artificiosa tendint a una afecció pels comportaments mentals, l’ocultisme i la infinitud. La seva producció actual fusiona l’escultura, l’energia de la natura i la invisibilitat intel•lectual.
Apassionada pel volum i la relació tàctica tàctil amb tota mena de materials susceptibles de tridimensionalitzar-se, atorga a les seves obres una visió particular de la vida, de l’existència -tothora efímera per a l’home- i dels materials. El seu art, conceptual i irònic, és una lectura contrària al món contemporani. Peces silencioses que cerquen la mínima materialitat necessària per transportar-nos cap a la veritable essència.
El seu treball transcorre pel gènere fantàstic i de ficció. La violència i el despertar sexual ens projecten cap una dimensió desconeguda a través de fragments narratius que evoquen a l’espectador múltiples memòries o irrealitats. Els protagonistes i les cites ens emmarquen dins del fabulós univers dels contes, els còmics, la literatura, l’art i el cinema. Un món que, partint d’una mirada innocent, intenta diluir la perfilada línia que separa allò públic d’allò privat.
Fruit d’una estada a Nova York a finals de la dècada dels 70, abandona la seva professió de biòleg per endinsar-se en el món de l’art i de la fotografia en particular. Aquest viatge li permetrà conèixer fotògrafs com Mary Ellen Mark, Ralph Gibson, Gary Winogran, Burke Uzzel, George Tice i artistes catalans com Robert Llimós o Xavier Corberó.
A partir de 1979 s’instal•la a Barcelona, on dedicarà més de 20 anys a fer reproduccions d’obres d’art, treballant amb les principals galeries, institucions i artistes d’àmbit nacional i internacional. Des de l’any 2007 Rocco Ricci viu a Bali, Indonèsia.
Format en el disseny gràfic, Albert Riera va iniciar la seva trajectòria artística en la fotografia i, més tard, i arran d’una llarga estada a Londres, es va iniciar en la pintura. Artista curiós i transversal, no tanca l’opció d’endinsar-se en d’altres disciplines artístiques com l’escultura tot i que a l’actualitat centra la seva dedicació a la pintura. Sobre el llenç la seva obra recorda l’abstracció. Diu que planteja el procés creatiu deixant que sigui el treball i l’atzar els que influeixin en el resultat final, i atorga un gran protagonisme a l’ull de l’espectador qui, al seu parer, ha de cloure l’obra des de la seva subjectivitat.
Els seus inicis artístics parteixen de l’academicisme figuratiu que transcorre per una etapa expressionista per arribar a una abstracció informal. A la dècada dels seixanta sorgeix una recuperació del lèxic figuratiu que donarà lloc a una iconografia simbòlica de tonalitats negroses i de perspectives simètriques que amb de la llum crea diferents escenografies. L’obsessió per la mort juntament amb el sadisme, la necrofília i el vampirisme són els conceptes clau que atorguen a la seva obra un aurèola de misteri i enigma. Univers on la inexistència de personatges fa que els espectadors enfrontats amb la incommensurable solitud siguem protagonistes de plaers negatius i de terrors agradables.
Recrea en la seva obra tant en l’àmbit pictòric com escultòric, un món de màquines i artífexs que, en clau d’humor, recorden els descrits per les novel•les de ciència ficció com a crítica del poder irracional de les màquines, símbols de progrés i prosperitat. Sota un senzill vocabulari visual de formes que ens recorden zepelins, submarins oxidats o aeroplans, Riera i Aragó, ens presenta una prolífera iconografia carregada de significats; evident ironia de refinada sensibilitat sobre la incoherent irreflexió de les creacions humanes i de justícia poètica respecte al doble sentit de la nostra existència.
Comunicador audiovisual resident a Barcelona. Ha estat productor, editor i realitzador de vídeo i ràdio freelance. Les seves fotografies estan realitzades amb una càmera Sony A7r i enfocament manual.
