La col·lecció

Olga Praderas
Barcelona, 1966

Especialitzada en imatge, fotografia i vídeo, Olga Praderas retrata identitats, pensaments i mirades que donen forma a l’essència de l’individu. Sota una carcassa dèrmica, trasllueix la personalitat de l’ànima; la seva obra va més enllà de la pura i simple aparença en fer-nos qüestionar els límits de la nostra visió, massa enquadrada. Som, realment com ens mostrem o com ens veuen? La veritable essència rau en la percepció i el sentiment.

Joan Priego
Barcelona, 1969

Graduat en escultura per l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i llicenciat en filosofia per la UNED, Joan Priego compta amb una dilatada trajectòria expositiva que ha estat reconeguda amb diversos premis internacionals. Les seves escultures de fusta policromada reprenen la tradició filosòfica de Freud, Marx o Nietzsche per a materialitzar mitjançant figures amb una forta càrrega satírica reflecteixen la condició de l’home contemporani que, tancat en una espiral cultural lligada al consumisme, es veu transformat, disfressat o directament mutilat en favor d’uns valors que cada cop més minven i fragmenten la capacitat de poder articular un pensament independent, com els trossos de fusta recuperada que el mateix Priego utilitza per a donar forma als seus personatges i que actuen com a metàfora material de tot el pensament que envolta el seu univers creatiu.

Eugeni Prieto
Tortosa, Tarragona, 1950

Fotògraf i comissari independent, Prieto retrata sense buscar l’originalitat. Cerca un intercanvi de mirades entre retratat i fotògraf que dona com a resultat un personatge que mira fixament a l’espectador de manera profunda. Sense distraccions ni altres elements pel mig, les seves fotografies són descriptives i d’una mirada clara i natural.

Va fer l'exposició Punt de Vista al Palau Solterra, en homenatge a la fotografia Somiant que l'artista Pere Formiguera va fer d’Antoni Vila Casas, en un diàleg amb els retrats de 40 artistes vinculats a la Fundació Vila Casas o a l’Empordà.

Marta Pruna
Barcelona, 1970

Escultures en pedra i fusta de tall escarpat que ens retornen als nostres orígens més primigenis. Representacions del cos humà com a individu particular i integrant d’un grup social, escacs, balcons...que es fonamenten en la presència d’un element arquitectònic implícit; estructures on l’ésser humà oscil•la de forma inevitable entre la identificació individual i la participació gregària al grup, entre la reivindicació de la seva personalitat inalienable i la tendència a una incorporació anorreadora.

Gonzalo Puch
Sevilla, 1950

Després d’un llarg procés d’investigació plàstica i d’instal•lació d’objectes tridimensionals, com ara la fusta o les transparències, evoluciona cap a la fotografia de gran format. Les seves imatges exhalen humor i poesia suggerint un univers de metàfores que recrea situacions insòlites i irreals. Conglomera elements quotidians dins d’un espai no artificiós, generant reflexions sobre l’art, la naturalesa i la tecnologia. Escenificació de petits espais, gresol de la seva peculiar interpretació de la vida on l’acumulació, la infinitud i el caos són inherents a tot ordre.

Agustí Puig
Sabadell, Barcelona, 1957

Sota la influència de la transvanguarda i seduït pel dibuix del còmic i del disseny gràfic s’endinsa en una etapa de paisatges romàntics, que derivarà en la reivindicació de les arrels del Pop Art. La seva estada a Nova York, l’any 1992, significà un replantejament de les seves prioritats plàstiques on la densitat matèrica i el gest l’acompanyaran en les múltiples i incessants transformacions creatives. Manufactura ràpida i vigorosa de colors terrossos, rogencs, blancs i negres que esdevenen espais de reflexió de l’essència de la vida i un evident retorn als seus orígens més primigenis.

Antoni Puig
Barcelona, 1924 - 2018

Petits paisatges, amb el desig de preservar en la memòria els escenaris naturals. Pintures íntimes, precises i descriptives que denoten un gran coneixement de les tècniques i corrents artístics. Navega per escenaris quotidians i, com el mar que varia segons els moments del dia i les èpoques de l’any, les seves pintures fusionen realitat i sentiments, en configurar una cartografia de l’ànima.

August Puig
Barcelona, 1929 - Girona, 1999

Fill d’un pintor noucentista, August Puig fou un dels primers artistes espanyols que cercà sort en el París de la segona postguerra i que desenvolupà un estil surrealista abastracte, biomòrfic, que convergí amb l’art experimental realitzat arreu d’Europa i d’Amèrica; sota la poètica dels artistes de Dau al Set i sense ser-ne membre, les seves obres abstractes influïdes pels fauvistes Kandinsky i Miró evolucionen cap a un surrealisme que cristal•litza en una síntesi oniricoinformal habitada per formes dinàmiques i metamorfitzades.

Ita Puig
Tordera, Barcelona, 1969

El seu món és habitat per un espai fràgil de volums dúctils, dibuixos, pintures i fotografies que enllacen el món interior amb l’exterior. Dimensions acollidores, que sovint ens conviden a retrobar-nos amb nosaltres mateixos, i a contemplar la vida des de la serenor anímica. La seva obra és resultat d’un íntim i intuïtiu procés d’introspecció. Formes orgàniques que ens evoquen les vísceres del cos humà i les seves relacions com a metàfores d’un anhel mental i sensual.