Palmira Puig, també coneguda al Brasil com a Palmira Giró, va ser una fotògrafa catalana que va viure tres dècades al Brasil, on va formar part del Foto Cine Clube Bandeirante, antecedent del que s’acabaria anomenant l’Escola Paulista. Més enllà de la seva tasca de publicista a l’Estúdio Giró juntament amb el seu marit i també fotògraf Marcel Giró, Puig va desenvolupar una fotografia que cercava l’expressió artística amb un llenguatge propi. A les seves fotografies –natures mortes, paisatges i retrats– es poden resseguir trets comuns amb l’Escola Paulista, com l’experimentació amb els nous enquadraments i el joc de llum i ombra, però s’hi afegeix també un interès per la figura humana i la seva quotidianitat a partir d’una tendra observació de l’entorn, així com dels gestos i les tasques que desenvolupen les persones retratades.
Pintor autodidacte que completà la seva formació amb estudis de disseny gràfic i d’arts aplicades. Els paisatges, les arquitectures urbanes, les grans ciutats, els gratacels i les panoràmiques, que sovint es confonen amb imatges de la realitat, li permeten crear un joc de perspectives, llum i color a mig camí entre l’impressionisme i l’art del còmic. En un intent de transgredir la forma, l’artista intenta apropar-se a l’espectador per mitjà de les percepcions -els sorolls, les atmosferes o la fugacitat-, que arriben a transmutar la naturalesa dels cossos i que confereixen una nova panoràmica circumstancial.
Pintor, videocreador i fotògraf que ha col•laborat a la televisió gràcies a les seves creacions originals en un programa infantil anomenat Una mà de contes. A primera vista, les teles del pintor barceloní ens transporten cap a un univers oníric i fantasiós, de llenguatge sobri i sintètic. Tanmateix, l’artista s’aproxima a la concepció dels grans mestres, com Rothko o Miró, que aposten per un vessant artístic més transgressor, amb el desig immens de generar una reflexió intrínseca. Xavier Puigmartí, a través d’una anàlisi metòdica, mina l’epidermis formal per copsar l’essència vertadera, la idea que palpita en la matèria.
Escenes d’interiors, paisatges imaginaris, figures femenines i natures mortes de tonalitat vivaç s’entremesclen poèticament i embolcallen les creacions de l’artista d’una atmosfera plàcida, idíl•lica i eterna. Després d’una estada estrepitosa a l’escola Massana, complementa la seva formació a París, on celebra la seva primera exposició. A mitjan dels anys setanta i seduït per la puresa del paisatge empordanès tenyeix la seva obra de llum sota una extensa gamma de gradacions cromàtiques.
Fotògraf i pintor. Es va iniciar en la fotografia a mitjans dels anys noranta gràcies a una càmera que li va regalar la seva mare. És tècnic superior en fotografia artística per l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. Viatger incansable, ha realitzat reportatges a nombrosos països: Palestina, Síria, Bòsnia, Grècia o els Estats Units, entre d'altres. El seu treball fotogràfic se centra en el documental, on la guerra, la política i la figura humana en són els temes centrals. L’any 2017 va guanyar la segona edició del Concurs de Pintura que convoca la Fundació Privada Mútua Catalana.
Es va formar a l’Escola Massana de Barcelona i a l'École nationale supérieure des beaux-arts de París, ciutat on viu i treballa des que s'hi va instal·lar als anys seixanta. Durant aquella època, descobreix el nou realisme francès, que l’empeny a denunciar el mercantilisme i el consumisme desenfrenat, i que esdevindrà el discurs central de la seva obra, primer amb collages i després amb emulsions fotogràfiques sobre tela o impressions sobre metall. Utilitza tècniques del moment com, per exemple, la reproductibilitat, i referents dels mitjans de comunicació i la publicitat com a llenguatge propi per a la reivindicació.
