Fotògraf i comissari independent, Prieto retrata sense buscar l’originalitat. Cerca un intercanvi de mirades entre retratat i fotògraf que dona com a resultat un personatge que mira fixament a l’espectador de manera profunda. Sense distraccions ni altres elements pel mig, les seves fotografies són descriptives i d’una mirada clara i natural.
Va fer l'exposició Punt de Vista al Palau Solterra, en homenatge a la fotografia Somiant que l'artista Pere Formiguera va fer d’Antoni Vila Casas, en un diàleg amb els retrats de 40 artistes vinculats a la Fundació Vila Casas o a l’Empordà.
Sota la influència de la transvanguarda i seduït pel dibuix del còmic i del disseny gràfic s’endinsa en una etapa de paisatges romàntics, que derivarà en la reivindicació de les arrels del Pop Art. La seva estada a Nova York, l’any 1992, significà un replantejament de les seves prioritats plàstiques on la densitat matèrica i el gest l’acompanyaran en les múltiples i incessants transformacions creatives. Manufactura ràpida i vigorosa de colors terrossos, rogencs, blancs i negres que esdevenen espais de reflexió de l’essència de la vida i un evident retorn als seus orígens més primigenis.
Petits paisatges, amb el desig de preservar en la memòria els escenaris naturals. Pintures íntimes, precises i descriptives que denoten un gran coneixement de les tècniques i corrents artístics. Navega per escenaris quotidians i, com el mar que varia segons els moments del dia i les èpoques de l’any, les seves pintures fusionen realitat i sentiments, en configurar una cartografia de l’ànima.
Fill d’un pintor noucentista, August Puig fou un dels primers artistes espanyols que cercà sort en el París de la segona postguerra i que desenvolupà un estil surrealista abastracte, biomòrfic, que convergí amb l’art experimental realitzat arreu d’Europa i d’Amèrica; sota la poètica dels artistes de Dau al Set i sense ser-ne membre, les seves obres abstractes influïdes pels fauvistes Kandinsky i Miró evolucionen cap a un surrealisme que cristal•litza en una síntesi oniricoinformal habitada per formes dinàmiques i metamorfitzades.
La seva pintura de la segona meitat del segle passat adquirí cert ressò en l’àmbit nacional dins l’art renovador i avantguardista. Des del seu estudi a París, ciutat en la qual va viure i treballar durant quinze anys, participà de la internacionalització de l’art espanyol. La seva capacitat creadora va sobrepassar les fronteres de l’art cinètic, corrent d’art abstracte geomètric del qual ell fou un fervent precursor. Composicions que sota una aparença formal exacta i rigorosa cerquen una sensació de profunditat i de moviment per mitjà de l’articulació de plans lumínics.
