Escenes d’interiors, paisatges imaginaris, figures femenines i natures mortes de tonalitat vivaç s’entremesclen poèticament i embolcallen les creacions de l’artista d’una atmosfera plàcida, idíl•lica i eterna.
Després d’una estada estrepitosa a l’escola Massana, complementa la seva formació a París, on celebra la seva primera exposició. A mitjan dels anys setanta i seduït per la puresa del paisatge empordanès tenyeix la seva obra de llum sota una extensa gamma de gradacions cromàtiques.
Artista multidisciplinari que treballa la pintura i l’escultura sota la influència d’uns conceptes que, reforçats pels colors, les textures i la gestualitat, parlen de la vida i de la terra.
Instruït en pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, l’any 1984 va guanyar el Premi de pintura Amics de les Arts de Terrassa. Les seves obres gaudeixen d’un prestigi tant nacional com internacional.
Floreal
Perpinyà, Francia, 1946 - 1997
Nascut a l’exili, va esdevenir un artista compromès amb les tendències anarquistes. El treball de Floreal Radresa com a eina de reclam enfront les injustícies sociopolítiques, adopta un realisme crític i de rebuig impetuós per mitjà de figures turmentades i que es retorcen entre les seves pròpies misèries. Fa ús d’una pinzellada ràpida, vertiginosa i de cromatisme enèrgic i virulent.
Després d’una primera etapa cubista d’inspiració figurativa i en un lent procés de síntesi el seu treball evoluciona cap a l’abstracció. A principis de la dècada dels setanta i coincidint amb l’aparició dels seus primers collages, la seva obra arriba a la màxima simplificació del cromatisme caracteritzada per un predomini dels blancs. Influït per Mondrian i Rothko, les teles produïdes entre els anys 1959 i 1963 són les que li atorguen la identificació pròpia dins de les tendències més abstractes.
L’art de Ràfols-Casamada és una visió poètica de la realitat on les formes i l’espai creen tensions que aconsegueixen introduir l‘espectador en el seu univers simbòlic i oníric.
Llicenciada en arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC) i graduada en escultura per l’Escola Massana, l’obra de Stella Rahola reformula, a través d’un continu estudi de tècniques, la resistència i els límits de materials tan mal•leables i sensibles com són la porcellana i el vidre. D’aquesta manera, a través de l’exploració, les seves peces es converteixen en construccions que transmuten en els límits del que és forma i el que no, dispersant-se en l’aire i adquirint volums que els fan cobrar una nova vida. La resistència cercada es rebel•la, doncs, en forma d’eclosió, com si l’objecte resultant quedés suspès en l’aire en un intent d’immortalitzar com una imatge congelada, el zenit de la seva bellesa absoluta i per tant manifestant-se en un punt d’equilibri total.
Des d’uns inicis figuratius, la seva obra se circumscriu en la versatilitat de rigorosos i imaginatius recursos visuals. Grans pintures sobre tauler, escultures de fusta i de bronze, peces de marqueteria agosarades i perfectes, dibuixos, collages i gravats... són una crítica al·legòrica de l’individu, la societat i el món circumdant. Composicions que contaminades per la metafísica, la mística i el simbolisme van més enllà dels plantejaments tradicionals. Jocs visuals entre el món real i el món imaginari, on l’equilibri entre formes fràgils o impossibles creen òptiques il·lusòries de profunditat en espais plans.
Enginyer industrial, la passió de Rebollo per l’art es va manifestar des de la infància. Arribat a l’edat adulta, decideix marxar al Regne Unit per a dur a terme un curs de pintura al Loughborough Arts Centre on es centra en la pintura de paisatges campestres. D’aquesta manera, començà una relació entre pintura i natura que Rebollo ha anat plasmant al llarg de la seva carrera.
Així, doncs, la seva pintura es manifesta matèrica, plena de colors i textures que, tot i la seva abstracció, cobren vida de manera pausada i reposada, seguint i respectant el ritme dels recursos naturals i defugint de l’agitació industrial per a endinsar-se en boscos i fons marins, contorns amagats del paisatge mediterrani que envolten les seves vivències.
