Apassionada pel volum i la relació tàctica tàctil amb tota mena de materials susceptibles de tridimensionalitzar-se, atorga a les seves obres una visió particular de la vida, de l’existència -tothora efímera per a l’home- i dels materials. El seu art, conceptual i irònic, és una lectura contrària al món contemporani. Peces silencioses que cerquen la mínima materialitat necessària per transportar-nos cap a la veritable essència.
El seu treball transcorre pel gènere fantàstic i de ficció. La violència i el despertar sexual ens projecten cap una dimensió desconeguda a través de fragments narratius que evoquen a l’espectador múltiples memòries o irrealitats. Els protagonistes i les cites ens emmarquen dins del fabulós univers dels contes, els còmics, la literatura, l’art i el cinema. Un món que, partint d’una mirada innocent, intenta diluir la perfilada línia que separa allò públic d’allò privat.
Fruit d’una estada a Nova York a finals de la dècada dels 70, abandona la seva professió de biòleg per endinsar-se en el món de l’art i de la fotografia en particular. Aquest viatge li permetrà conèixer fotògrafs com Mary Ellen Mark, Ralph Gibson, Gary Winogran, Burke Uzzel, George Tice i artistes catalans com Robert Llimós o Xavier Corberó.
A partir de 1979 s’instal•la a Barcelona, on dedicarà més de 20 anys a fer reproduccions d’obres d’art, treballant amb les principals galeries, institucions i artistes d’àmbit nacional i internacional. Des de l’any 2007 Rocco Ricci viu a Bali, Indonèsia.
Format en el disseny gràfic, Albert Riera va iniciar la seva trajectòria artística en la fotografia i, més tard, i arran d’una llarga estada a Londres, es va iniciar en la pintura. Artista curiós i transversal, no tanca l’opció d’endinsar-se en d’altres disciplines artístiques com l’escultura tot i que a l’actualitat centra la seva dedicació a la pintura. Sobre el llenç la seva obra recorda l’abstracció. Diu que planteja el procés creatiu deixant que sigui el treball i l’atzar els que influeixin en el resultat final, i atorga un gran protagonisme a l’ull de l’espectador qui, al seu parer, ha de cloure l’obra des de la seva subjectivitat.
Els seus inicis artístics parteixen de l’academicisme figuratiu que transcorre per una etapa expressionista per arribar a una abstracció informal. A la dècada dels seixanta sorgeix una recuperació del lèxic figuratiu que donarà lloc a una iconografia simbòlica de tonalitats negroses i de perspectives simètriques que amb de la llum crea diferents escenografies. L’obsessió per la mort juntament amb el sadisme, la necrofília i el vampirisme són els conceptes clau que atorguen a la seva obra un aurèola de misteri i enigma. Univers on la inexistència de personatges fa que els espectadors enfrontats amb la incommensurable solitud siguem protagonistes de plaers negatius i de terrors agradables.
Recrea en la seva obra tant en l’àmbit pictòric com escultòric, un món de màquines i artífexs que, en clau d’humor, recorden els descrits per les novel•les de ciència ficció com a crítica del poder irracional de les màquines, símbols de progrés i prosperitat. Sota un senzill vocabulari visual de formes que ens recorden zepelins, submarins oxidats o aeroplans, Riera i Aragó, ens presenta una prolífera iconografia carregada de significats; evident ironia de refinada sensibilitat sobre la incoherent irreflexió de les creacions humanes i de justícia poètica respecte al doble sentit de la nostra existència.
Llicenciada en belles arts en l’especialitat d’imatge per la Universitat de Barcelona l’any 1988, des de llavors ha combinat la creació artística amb projectes docents. Treballa tècniques fotogràfiques sense la utilització de la càmera amb procediments com el quimigrama, el fotograma o la cianotípia, que li ofereixen la possibilitat d’obtenir imatges directes i quasi abstractes dels objectes. Fotografia tot tipus d’estris de la vida quotidiana, molts d’ells deixalles, tot arribant a la seva essència per a construir un imaginari que reflexiona sobre el món que ens envolta, l’actualitat, la vida quotidiana i les relacions personals.
El treball d’aquest jove pintor aprofundeix en l’aspecte psicològic de l’ésser humà, com a pèrdua d’identitat que prova de sobreviure dins d’una societat enfollida i exempta de valors. S’inspira en la realitat quotidiana i construeix escenes que impregna d’onirisme, on l’horror vacui o els personatges fantasmagòrics deambulen per les teles. Els seus coneixements cinematogràfics s’entreveuen amb l’ús de la seqüència i la imatge estreta que extreu de la cultura fotogràfica, per així aproximar-se a una realitat més verídica i directa.
Escultor, dibuixant i gravador.
Estudià a l’Escola Massana, on després exercí la docència.
També destaca com a il·lustrador de diverses publicacions de caire infantil i juvenil.
Evocant formes arcaïtzants, la seva escultura cerca l’enigma que desprèn la realitat de la condició humana, allà on múltiples mirades es perceben, es troben o s’allunyen per tal d’obtenir diverses respostes sobre el canvi de rumb i el significat de les vivències.
