Alberto Peral forma part d’una generació d’artistes que germina a inicis dels anys noranta i que representa la renovació plàstica espanyola del segle XXI. La seva trajectòria professional s’emmarca dins la versatilitat disciplinària que va des del dibuix, la fotografia o l’escultura, fins a la instal·lació i el vídeo. La subtilesa és un dels trets essencials del seu treball, invoca sempre la bellesa simple i el seu poder simbòlic. Classicisme, harmonia, sensibilitat i l’art de la música reflex d’un ordre còsmic, són els fonaments d’una experimentació formal de coherència conceptual.
Arrenca del paisatge, d’atmosferes que amb un llenguatge espacial, gestual i sígnic li serveixen per projectar estats interiors íntims, evocadors de totes aquelles sensacions percebudes davant la natura. Pintura que es compon de realitats i d’intuïcions, forma i expressió, raó i passió i d’un equilibri entre matèria i esperit. Fa ús del grattage i del dripping, recursos tècnics propis de l’informalisme i de l’expressionisme abstracte, així com també de veladures superposades. Sota una paleta de colors mediterranis esborra els límits entre la figuració i l’abstracció, entre la realitat i la fantasia per dialogar en un espai fronterer on les dicotomies conviuen en harmonia. Guardonada amb el Premi Sant Jordi, l’any 1979.
Pintor que estructura i erigeix superposicions cromàtiques d’abstracció geomètrica. Sota la repetició seqüencial s’hi amaga una voluntat expressa de rompre l’ordre sense cercar referents en la realitat. Paisatges de la imaginació, espais determinats per la llum, el color i l’alternança de franges verticals i horitzontals. Pràctica que invoca el joc òptic de l’Op Art i l’art cinètic sorgits en la dècada dels seixanta. Igual que Daniel Buren i Sean Scully, fa una reflexió sobre la forma, la textura i el color.
L’obra fotogràfica de Lluïsa Petit neix de la conjunció dels coneixements dels mons de la publicitat i de l’art. Filla de pare publicista, ha estat directora de fotografia de diverses agències publicitàries. Especialitzada en l’àmbit de la moda i dels retrats ha elaborat campanyes publicitàries per a grans multinacionals. Dins del fons fotogràfic de la Fundació Vila Casas es troben les 52 imatges del Livro de Retratos, que es va presentar a Sao Paulo l’any 1993 després de recórrer diferents ciutats brasileres. Fa temps que ha establert la seva residència a Girona des d’on du a terme nombrosos projectes expositius. També ha editat diversos llibres de fotografies protagonitzades per la figura femenina.
Des dels anys seixanta és representant d’algunes de les principals escoles avantguardistes i experimentals de l’art català. La seva obra combina diferents disciplines com ara el cinema, la literatura i la fotografia fins a apropiar-se d’un llenguatge de síntesi i d’integritat híbrida. Desvinculat de tota corrent realista, l’artista s’endinsa dins dels límits de la imatge en un univers fantasmagòric i angoixant on la realitat se’ns presenta transvestida, mutilada i fraccionada en espai i temps. De la confrontació entre la bellesa i la perversitat esdevé un art de dualitats on rere tota realitat s’hi amaga l’estranyesa, la inseguretat i l’horror.
Pintor d’olis de gran format que en els darrers anys aposta per la utilització de les noves tecnologies, com ara el vídeo, per evocar de manera més directa i personal les seves inquietuds. En els seus dibuixos presenta personatges i escenaris en situacions efímeres obrint un punt de fuga cap a la ficció i les contradiccions de l’ésser humà. Les relacions humanes que es ramifiquen en el desig, l’aïllament o la degradació del gènere humà així com la seva personal visió de la bellesa i la solitud són els conceptes bàsics de tot el seu treball.
Nascut en una família d’artistes, Antoni Pitxot començà la seva formació artística de la mà de Juan Núñez Fernández a Sant Sebastià. L’any 1964 decideix instal·lar-se definitivament a Cadaqués, lloc on sorgirà la seva empremta pictòrica. També serà en aquesta localitat on forjarà una forta amistat amb Salvador Dalí, amb qui establirà una complicitat profunda. Serà el mateix Pitxot qui ajudarà Dalí en la realització del Teatre-Museu Dalí. La seva pintura està marcada pel paisatge que evoca la Mediterrània a Cadaqués. D’aquesta aroma, en sorgeixen formes antropomòrfiques de les roques que dibuixa i pinta amb una factura pròpia influenciada pels grans manieristes italians i el surrealisme, i que atorguen al conjunt pictòric quelcom d’al·legòric i mitològic, creant una atmosfera conjunta amb la tradició de la terra on es vincula el seu treball. Tant per la seva tasca artística com per la faceta promotora de les arts i la cultura del nostre país, Antoni Pitxot ha rebut el reconeixement de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi així com la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts atorgada per Joan Carles I.