Fotògraf que potencia la multiplicitat de lectures per mitjà de la concreció-dissolució lineal i la divisió-ocultació. Ramifica els punts de vista o la simetria i associa les imatges a partir d’un concepte per crear un diàleg entre les seves obres. Blanc i negre, 35 mm, díptics, tríptics, quadríptics, tot en clau brossiana i on harmònicament conviuen ironia i poesia. Amb un llenguatge visual proper, concís, breu i directe ens transforma l’instant amb la llum i l’ombra, la claredat i la foscor de les evocacions.
Art integrat en la natura que troba el seu referent en la dicotomia i les tensions viscudes per l’home entre el món natural i el món tecnològic, com el diàleg que s’estableix entre la fusta i el ferro. Plasticitat que ens evoca la idea d’erosió, mutabilitat, mimesi; en definitiva, existència. Enllaça dins d’un tot, matèria, superfícies monumentals, natura i espai, on el joc de pressions i tensions ens evoca una projecció enèrgicament elàstica.
Protagonista de l’avantguarda catalana dels anys 50 i 60, Planasdurà va participar activament en el panorama cultural del moment a través de la seva implicació en diversos grups i entitats culturals. Sempre partint de l’experimentació i amb gran capacitat sintètica, dominà tant la figuració com l’informalisme i l’abstracció geomètrica. Les seves obres, de gran vitalitat, han estat exposades a diverses ciutats com ara Venècia, Milà, Berna i Madrid. Planasdurà ha estat Premi Ciutat de Barcelona 1974.
Escultor i pintor que s’inicia amb el treball de troncs i fustes triades a l’atzar, textures acoblades o manipulades incisivament. Sota un clar esperit arquitectònic, objectual i mobiliari construeix escultures que combinen la fusta amb el ferro, on els espais simbòlics perforats en les entranyes de la fusta s’han convertit en receptacles, en cavitats interiors d’autèntica vocació espacial. Racionalitat, horitzontalitat, planimetria, imperfeccions i ordre són les idees que broten de la seva creació artística.
Els seus quadres són manifestacions d’un cosmos inescrutable i hermètic, d’espais interiors formulats per una simbologia de figures i objectes immòbils, de colors envellits i prodigiosament elaborats que testimonien una certa atemporalitat. Nines de faç encarcarada, rellotges de sorra, toros, animals domèstics... són els figurants d’una fauna significativa i significant. Despietadament crític, defuig de la realitat quotidiana i barroera per endinsar-nos en un univers poètic, il•lusori i de certes reminiscències medievals.
És un dels escultors més rellevants en el panorama nacional i internacional. El seu treball es caracteritza per la conjugació d’elements oposats, que a través de la diversitat de materials com la resina de poliester, el ferro o l’aigua arriben a copsar el concepte de l’obra. L’eix conductor del seu treball se centra en la dimensió de l’home i la seva relació amb l’entorn. Entre les seves exposicions realitzades, cal destacar la retrospectiva que li va dedicar el Museu Nacional Centre de Art Reina Sofia, l’any 2000, els encàrrecs arreu del món d’escultura pública i les escenografies per a òperes i creacions teatrals com les de La Fura dels Baus.
Format en fotografia a la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Westminster University de Londres, ha dedicat bona part de la seva carrera a documentar les seves dues passions de joventut: la cultura de la música punk i l’skateboarding. Però també ha trobat vida i inspiració més enllà, en sèries més temàtiques i obertes. Les seves imatges, habitualment en blanc i negre, estan carregades d’experiències vitals, amb una bona dosi de realitat si bé sempre plenes de subjectivitat.
