Fundació Vila Casas
whatsapp Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Javier Peñafiel
Zaragoza, 1964

El seu treball pot definir-se com un exercici introspectiu, de la lluita entre la raó crítica i l’autoritat poètica. El denominador comú del seu treball és l’esforç permanent per descobrir, i descobrir-nos, que els mites moderns no son sinó una projecció dels sentiments humans, de les seves angoixes i misèries. Els objectes descontextualtizats, instal•lacions, vídeos i les fotografies són obres ambigües que conviden a la confusió i són l’expressió del silenci.



Alberto Peral
Santurce, Biscaia, 1966

Alberto Peral forma part d’una generació d’artistes que germina a inicis dels anys noranta i que representa la renovació plàstica espanyola del segle XXI. La seva trajectòria professional s’emmarca dins la versatilitat disciplinària que va des del dibuix, la fotografia o l’escultura, fins a la instal·lació i el vídeo. La subtilesa és un dels trets essencials del seu treball, invoca sempre la bellesa simple i el seu poder simbòlic. Classicisme, harmonia, sensibilitat i l’art de la música reflex d’un ordre còsmic, són els fonaments d’una experimentació formal de coherència conceptual.




Pilar Perdices
Maó, Menorca, 1931

Arrenca del paisatge, d’atmosferes que amb un llenguatge espacial, gestual i sígnic li serveixen per projectar estats interiors íntims, evocadors de totes aquelles sensacions percebudes davant la natura. Pintura que es compon de realitats i d’intuïcions, forma i expressió, raó i passió i d’un equilibri entre matèria i esperit. Fa ús del grattage i del dripping, recursos tècnics propis de l’informalisme i de l’expressionisme abstracte, així com també de veladures superposades. Sota una paleta de colors mediterranis esborra els límits entre la figuració i l’abstracció, entre la realitat i la fantasia per dialogar en un espai fronterer on les dicotomies conviuen en harmonia. Guardonada amb el Premi Sant Jordi, l’any 1979.




Víctor Pérez-Porro
Barcelona, 1960

Pintor que estructura i erigeix superposicions cromàtiques d’abstracció geomètrica. Sota la repetició seqüencial s’hi amaga una voluntat expressa de rompre l’ordre sense cercar referents en la realitat. Paisatges de la imaginació, espais determinats per la llum, el color i l’alternança de franges verticals i horitzontals. Pràctica que invoca el joc òptic de l’Op Art i l’art cinètic sorgits en la dècada dels seixanta. Igual que Daniel Buren i Sean Scully, fa una reflexió sobre la forma, la textura i el color.




Lluïsa Petit
São Paulo, Brasil, 1967

L’obra fotogràfica de Lluïsa Petit neix de la conjunció dels coneixements dels mons de la publicitat i de l’art. Filla de pare publicista, ha estat directora de fotografia de diverses agències publicitàries. Especialitzada en l’àmbit de la moda i dels retrats ha elaborat campanyes publicitàries per a grans multinacionals. Dins del fons fotogràfic de la Fundació Vila Casas es troben les 52 imatges del Livro de Retratos, que es va presentar a Sao Paulo l’any 1993 després de recórrer diferents ciutats brasileres. Fa temps que ha establert la seva residència a Girona des d’on du a terme nombrosos projectes expositius. També ha editat diversos llibres de fotografies protagonitzades per la figura femenina.




Marcel Pey
Cardona, Barcelona, 1948

Des dels anys seixanta és representant d’algunes de les principals escoles avantguardistes i experimentals de l’art català. La seva obra combina diferents disciplines com ara el cinema, la literatura i la fotografia fins a apropiar-se d’un llenguatge de síntesi i d’integritat híbrida. Desvinculat de tota corrent realista, l’artista s’endinsa dins dels límits de la imatge en un univers fantasmagòric i angoixant on la realitat se’ns presenta transvestida, mutilada i fraccionada en espai i temps. De la confrontació entre la bellesa i la perversitat esdevé un art de dualitats on rere tota realitat s’hi amaga l’estranyesa, la inseguretat i l’horror.




Vanessa Pey
Tarragona, 1973

Les seves fotografies reflecteixen la dramatització dels estats emocionals. A través d’uns personatges majoritàriament femenins i amb al•lusions a situacions quotidianes, ens fa entrar en un món de turbulències. El tractament que atorga a les fotografies potencia la idea de món interior, de paisatge somniat, de rostres en la memòria. En definitiva, històries que se succeeixen dins d’un espai no concret, en un temps indefinit i de ritmes pausats.



Pfaff
Barcelona, 1976

Pintor d’olis de gran format que en els darrers anys aposta per la utilització de les noves tecnologies, com ara el vídeo, per evocar de manera més directa i personal les seves inquietuds. En els seus dibuixos presenta personatges i escenaris en situacions efímeres obrint un punt de fuga cap a la ficció i les contradiccions de l’ésser humà. Les relacions humanes que es ramifiquen en el desig, l’aïllament o la degradació del gènere humà així com la seva personal visió de la bellesa i la solitud són els conceptes bàsics de tot el seu treball.




Antoni Pitxot
Figueres, Girona, 1934 - Barcelona, 2015

Nascut en una família d’artistes, Antoni Pitxot començà la seva formació artística de la mà de Juan Núñez Fernández a Sant Sebastià. L’any 1964 decideix instal·lar-se definitivament a Cadaqués, lloc on sorgirà la seva empremta pictòrica. També serà en aquesta localitat on forjarà una forta amistat amb Salvador Dalí, amb qui establirà una complicitat profunda. Serà el mateix Pitxot qui ajudarà Dalí en la realització del Teatre-Museu Dalí. La seva pintura està marcada pel paisatge que evoca la Mediterrània a Cadaqués. D’aquesta aroma, en sorgeixen formes antropomòrfiques de les roques que dibuixa i pinta amb una factura pròpia influenciada pels grans manieristes italians i el surrealisme, i que atorguen al conjunt pictòric quelcom d’al·legòric i mitològic, creant una atmosfera conjunta amb la tradició de la terra on es vincula el seu treball. Tant per la seva tasca artística com per la faceta promotora de les arts i la cultura del nostre país, Antoni Pitxot ha rebut el reconeixement de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi així com la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts atorgada per Joan Carles I.






Uneix-te al nostre
canal de WhatsApp
BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Les galetes milloren la teva experiència online. Adapten el contingut als teus interessos i permeten mostrar-te publicitat sobre la base d’un perfil elaborat segons la manera en què navegues. Utilitzem galetes pròpies i de tercers de manera transparent i responsable, només per al teu benefici. Ni més ni menys. Per acceptar-les, fes clic en el botó "Accepto i continuo navegant". Per gestionar la configuració de galetes, tria "Configuració de cookies". Vols saber més sobre la nostra política de galetes i privacitat? Fes clic aquí.
Configuració de cookies