Albert Porta, Zush i en l’actualitat Evru, és un dels artistes més avantguardistes del panorama nacional. L’obra d’aquest pintor, escultor, artista digital, científic i metafísic ens descobreix una subjectiva iconografia, nodrida del surrealisme europeu i de l’estètica ciborg més actual. Ens transporta a un dels universos creatius més obsessius i neurastènics dins de l’art contemporani i esdevé pioner en l’aplicació de noves tecnologies dins la creació plàstica: obres generades per ordinador, fotografies digitals de gran format i programes informàtics de caràcter interactiu que estimulen la creativitat de l’espectador amb l’opció d’irrompre el seu intel·lecte.
Artista multidisciplinària, Alexandra Porta ha realitzat la seva formació artística a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola Industrial de Fotografia. De la pluralitat de recursos i la convivència amb d’altres cultures del marc mediterrani (realitzant llargues estades a Tessalònica i a Istanbul) ha esdevingut una obra de caràcter intimista, on la diversitat es troba en l’ànima dels processos quotidians, no en la superficialitat de les accions que els creen. D’aquesta manera, tant en escultura com en fotografia, les seves creacions se’ns suggereixen poroses, plenes d’aire i espai, elements necessaris per a dur a terme la reflexió sobre quina és la vertadera frontera de la nostra percepció visual i de l’experiència que aquestes qüestions imperceptibles a primer cop d’ull ens aporten.
Va ser dibuixant, aquarel·lista, gravador i pintor. Va estudiar a Alemanya i França, on va treballar il·lustrant algunes de les revistes més reconegudes del moment, com Vogue. En casar-se es va establir a Barcelona, on va treballar com a estampador a la botiga familiar, tot i que mai no va abandonar la seva passió pel dibuix. Durant els anys 40 i 50 els seus dibuixos assoliren ressò amb la celebració de diferents exposicions, encara que la seva ingent tasca no ha rebut mai el reconeixement que mereixeria.
Especialitzada en imatge, fotografia i vídeo, Olga Praderas retrata identitats, pensaments i mirades que donen forma a l’essència de l’individu. Sota una carcassa dèrmica, trasllueix la personalitat de l’ànima; la seva obra va més enllà de la pura i simple aparença en fer-nos qüestionar els límits de la nostra visió, massa enquadrada. Som, realment com ens mostrem o com ens veuen? La veritable essència rau en la percepció i el sentiment.
Graduat en escultura per l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i llicenciat en filosofia per la UNED, Joan Priego compta amb una dilatada trajectòria expositiva que ha estat reconeguda amb diversos premis internacionals.
Les seves escultures de fusta policromada reprenen la tradició filosòfica de Freud, Marx o Nietzsche per a materialitzar mitjançant figures amb una forta càrrega satírica reflecteixen la condició de l’home contemporani que, tancat en una espiral cultural lligada al consumisme, es veu transformat, disfressat o directament mutilat en favor d’uns valors que cada cop més minven i fragmenten la capacitat de poder articular un pensament independent, com els trossos de fusta recuperada que el mateix Priego utilitza per a donar forma als seus personatges i que actuen com a metàfora material de tot el pensament que envolta el seu univers creatiu.
Escultures en pedra i fusta de tall escarpat que ens retornen als nostres orígens més primigenis. Representacions del cos humà com a individu particular i integrant d’un grup social, escacs, balcons...que es fonamenten en la presència d’un element arquitectònic implícit; estructures on l’ésser humà oscil•la de forma inevitable entre la identificació individual i la participació gregària al grup, entre la reivindicació de la seva personalitat inalienable i la tendència a una incorporació anorreadora.
Després d’un llarg procés d’investigació plàstica i d’instal•lació d’objectes tridimensionals, com ara la fusta o les transparències, evoluciona cap a la fotografia de gran format. Les seves imatges exhalen humor i poesia suggerint un univers de metàfores que recrea situacions insòlites i irreals.
Conglomera elements quotidians dins d’un espai no artificiós, generant reflexions sobre l’art, la naturalesa i la tecnologia. Escenificació de petits espais, gresol de la seva peculiar interpretació de la vida on l’acumulació, la infinitud i el caos són inherents a tot ordre.
