Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
A partir del dia 12 de juny ja podeu tornar a visitar els quatre museus de la Fundació Vila Casas (Espais Volart i Museu Can Framis a Barcelona, Museu Can Mario a Palafrugell i Museu Palau Solterra a Torroella de Montrgrí). Us donem la benvinguda amb la màxima seguretat i bona acollida, adaptant-nos a la normativa d’aforament i higiene. Per a més informació feu clic aquí
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Pilar Perdices
Maó, Menorca, 1931

Arrenca del paisatge, d’atmosferes que amb un llenguatge espacial, gestual i sígnic li serveixen per projectar estats interiors íntims, evocadors de totes aquelles sensacions percebudes davant la natura. Pintura que es compon de realitats i d’intuïcions, forma i expressió, raó i passió i d’un equilibri entre matèria i esperit. Fa ús del grattage i del dripping, recursos tècnics propis de l’informalisme i de l’expressionisme abstracte, així com també de veladures superposades. Sota una paleta de colors mediterranis esborra els límits entre la figuració i l’abstracció, entre la realitat i la fantasia per dialogar en un espai fronterer on les dicotomies conviuen en harmonia. Guardonada amb el Premi Sant Jordi, l’any 1979.




Víctor Pérez-Porro
Barcelona, 1960

Pintor que estructura i erigeix superposicions cromàtiques d’abstracció geomètrica. Sota la repetició seqüencial s’hi amaga una voluntat expressa de rompre l’ordre sense cercar referents en la realitat. Paisatges de la imaginació, espais determinats per la llum, el color i l’alternança de franges verticals i horitzontals. Pràctica que invoca el joc òptic de l’Op Art i l’art cinètic sorgits en la dècada dels seixanta. Igual que Daniel Buren i Sean Scully, fa una reflexió sobre la forma, la textura i el color.




L’obra fotogràfica de Lluïsa Petit neix de la conjunció dels coneixements dels mons de la publicitat i de l’art. Filla de pare publicista, ha estat directora de fotografia de diverses agències publicitàries. Especialitzada en l’àmbit de la moda i dels retrats ha elaborat campanyes publicitàries per a grans multinacionals. Dins del fons fotogràfic de la Fundació Vila Casas es troben les 52 imatges del Livro de Retratos, que es va presentar a Sao Paulo l’any 1993 després de recórrer diferents ciutats brasileres. Fa temps que ha establert la seva residència a Girona des d’on du a terme nombrosos projectes expositius. També ha editat diversos llibres de fotografies protagonitzades per la figura femenina.




Marcel Pey
Cardona, El Bages, Barcelona, 1948

Des dels anys seixanta és representant d’algunes de les principals escoles avantguardistes i experimentals de l’art català. La seva obra combina diferents disciplines com ara el cinema, la literatura i la fotografia fins a apropiar-se d’un llenguatge de síntesi i d’integritat híbrida. Desvinculat de tota corrent realista, l’artista s’endinsa dins dels límits de la imatge en un univers fantasmagòric i angoixant on la realitat se’ns presenta transvestida, mutilada i fraccionada en espai i temps. De la confrontació entre la bellesa i la perversitat esdevé un art de dualitats on rere tota realitat s’hi amaga l’estranyesa, la inseguretat i l’horror.



Vanessa Pey
Tarragona, 1973

Les seves fotografies reflecteixen la dramatització dels estats emocionals. A través d’uns personatges majoritàriament femenins i amb al•lusions a situacions quotidianes, ens fa entrar en un món de turbulències. El tractament que atorga a les fotografies potencia la idea de món interior, de paisatge somniat, de rostres en la memòria. En definitiva, històries que se succeeixen dins d’un espai no concret, en un temps indefinit i de ritmes pausats.



Guillermo Pfaff
Barcelona, 1976

Pintor d’olis de gran format que en els darrers anys aposta per la utilització de les noves tecnologies, com ara el vídeo, per evocar de manera més directa i personal les seves inquietuds. En els seus dibuixos presenta personatges i escenaris en situacions efímeres obrint un punt de fuga cap a la ficció i les contradiccions de l’ésser humà. Les relacions humanes que es ramifiquen en el desig, l’aïllament o la degradació del gènere humà així com la seva personal visió de la bellesa i la solitud són els conceptes bàsics de tot el seu treball.




Sebastià Picker
Santiago de Chile, 1956

L’art enigmàtic i críptic d’aquest pintor i escultor vira sobre aspectes transcendentals i existencials que, des de l’experiència i la imaginació, embolcallen l’ànima. L’exili sofert per la família Picker arran del cop d’estat contra Salvador Allende i el posterior desenvolupament dins del seu país natal foren dos factors que marcaren decisivament una trajectòria de caràcter ombrívol i punyent. Fent ús d’un llenguatge burlesc i càustic, com un trapezista que llisca sobre una corda basculant, ens indueix a reflexionar sobre l’arrogància dels nostres temps en una tournée cap a l’inconscient, la memòria i la realitat més actual.



Baldo Pie
Barcelona, 1929 - 1999,

El 1945 va quedar orfe i fou acollit, junt amb el seu germà, a casa d’uns parents de Girona, on va descobrir la seva vocació per l’art. El 1950 va ingressar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i durant els anys posteriors va prolongar la seva formació: va estudiar perspectiva i composició al SARC i es va formar a l’Escola d’Arts Sumptuàries Massana. El 1963 va fer un viatge d’estudis a França, on va conèixer les tendències artístiques del moment, i va completar aquesta experiència amb un estudi aprofundit dels grans museus de l’Estat espanyol. El 1957 s’incorporà al grup abstracte Síntesis, i a partir dels anys seixanta la seva carrera va començar a enlairar-se amb la participació en nombroses exposicions tant individuals com col·lectives. La salut feble d’aquest poeta i artista plàstic va condicionar la seva manera d’entendre no sols la vida sinó també l’art. Malgrat tot, el gran pessimisme dels primers anys es convertiria, després de conèixer la seva esposa Maria Ardanuy, en una certa ironia i un cert sentit de l’humor que el van dur a relativitzar la seva situació i a viure el present amb una gran intensitat.




Jordi Pintó
Cardona, 1968

Més enllà de l’emmirallament de les geometries utòpiques i d’uns personatges sense fisonomia i d’aspecte seriat, les imatges de l’artista Jordi Pintó ens fan viatjar cap a escenografies màgiques de colors vius que oculten un univers personal i meditat. La nostra mirada topa amb unes grans carpes de tela que, com en un circ, contenen multitud de simbologies heterogènies -l’estel representa el microcosmos i les energies internes, mentre que el cor simbolitza els sentiments vertaders- sota un llenguatge personal i intransferible, de manera que amalgamen la il•lustració infantil, el cubisme i la pintura metafísica.






BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia