Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  

L’obra fotogràfica de Lluïsa Petit neix de la conjunció dels coneixements dels mons de la publicitat i de l’art. Filla de pare publicista, ha estat directora de fotografia de diverses agències publicitàries. Especialitzada en l’àmbit de la moda i dels retrats ha elaborat campanyes publicitàries per a grans multinacionals. Dins del fons fotogràfic de la Fundació Vila Casas es troben les 52 imatges del Livro de Retratos, que es va presentar a Sao Paulo l’any 1993 després de recórrer diferents ciutats brasileres. Fa temps que ha establert la seva residència a Girona des d’on du a terme nombrosos projectes expositius. També ha editat diversos llibres de fotografies protagonitzades per la figura femenina.




Marcel Pey
Cardona, El Bages, Barcelona, 1948

Des dels anys seixanta és representant d’algunes de les principals escoles avantguardistes i experimentals de l’art català. La seva obra combina diferents disciplines com ara el cinema, la literatura i la fotografia fins a apropiar-se d’un llenguatge de síntesi i d’integritat híbrida. Desvinculat de tota corrent realista, l’artista s’endinsa dins dels límits de la imatge en un univers fantasmagòric i angoixant on la realitat se’ns presenta transvestida, mutilada i fraccionada en espai i temps. De la confrontació entre la bellesa i la perversitat esdevé un art de dualitats on rere tota realitat s’hi amaga l’estranyesa, la inseguretat i l’horror.



Vanessa Pey
Tarragona, 1973

Les seves fotografies reflecteixen la dramatització dels estats emocionals. A través d’uns personatges majoritàriament femenins i amb al•lusions a situacions quotidianes, ens fa entrar en un món de turbulències. El tractament que atorga a les fotografies potencia la idea de món interior, de paisatge somniat, de rostres en la memòria. En definitiva, històries que se succeeixen dins d’un espai no concret, en un temps indefinit i de ritmes pausats.



Guillermo Pfaff
Barcelona, 1976

Pintor d’olis de gran format que en els darrers anys aposta per la utilització de les noves tecnologies, com ara el vídeo, per evocar de manera més directa i personal les seves inquietuds. En els seus dibuixos presenta personatges i escenaris en situacions efímeres obrint un punt de fuga cap a la ficció i les contradiccions de l’ésser humà. Les relacions humanes que es ramifiquen en el desig, l’aïllament o la degradació del gènere humà així com la seva personal visió de la bellesa i la solitud són els conceptes bàsics de tot el seu treball.




Sebastià Picker
Santiago de Chile, 1956

L’art enigmàtic i críptic d’aquest pintor i escultor vira sobre aspectes transcendentals i existencials que, des de l’experiència i la imaginació, embolcallen l’ànima. L’exili sofert per la família Picker arran del cop d’estat contra Salvador Allende i el posterior desenvolupament dins del seu país natal foren dos factors que marcaren decisivament una trajectòria de caràcter ombrívol i punyent. Fent ús d’un llenguatge burlesc i càustic, com un trapezista que llisca sobre una corda basculant, ens indueix a reflexionar sobre l’arrogància dels nostres temps en una tournée cap a l’inconscient, la memòria i la realitat més actual.



Baldo Pie
Barcelona, 1929 - 1999,

El 1945 va quedar orfe i fou acollit, junt amb el seu germà, a casa d’uns parents de Girona, on va descobrir la seva vocació per l’art. El 1950 va ingressar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i durant els anys posteriors va prolongar la seva formació: va estudiar perspectiva i composició al SARC i es va formar a l’Escola d’Arts Sumptuàries Massana. El 1963 va fer un viatge d’estudis a França, on va conèixer les tendències artístiques del moment, i va completar aquesta experiència amb un estudi aprofundit dels grans museus de l’Estat espanyol. El 1957 s’incorporà al grup abstracte Síntesis, i a partir dels anys seixanta la seva carrera va començar a enlairar-se amb la participació en nombroses exposicions tant individuals com col·lectives. La salut feble d’aquest poeta i artista plàstic va condicionar la seva manera d’entendre no sols la vida sinó també l’art. Malgrat tot, el gran pessimisme dels primers anys es convertiria, després de conèixer la seva esposa Maria Ardanuy, en una certa ironia i un cert sentit de l’humor que el van dur a relativitzar la seva situació i a viure el present amb una gran intensitat.




Jordi Pintó
Cardona, 1968

Més enllà de l’emmirallament de les geometries utòpiques i d’uns personatges sense fisonomia i d’aspecte seriat, les imatges de l’artista Jordi Pintó ens fan viatjar cap a escenografies màgiques de colors vius que oculten un univers personal i meditat. La nostra mirada topa amb unes grans carpes de tela que, com en un circ, contenen multitud de simbologies heterogènies -l’estel representa el microcosmos i les energies internes, mentre que el cor simbolitza els sentiments vertaders- sota un llenguatge personal i intransferible, de manera que amalgamen la il•lustració infantil, el cubisme i la pintura metafísica.




Jaume Pitarch
Barcelona, 1963

Objectes manipulats de caire brossià i surrealista que incideixen sobre la nostra pròpia existència. Creacions que ordenen materials o fragments de la realitat quotidiana d’inquietud emanadora i que amb un nou emplaçament són com una comporta cap a altres dimensions. Amalgama suports tan versàtils com ara els vídeos, fotografies, instal•lacions i escultures, teixint noves cartografies de càrrega conceptual on l’espai actua com a receptacle dual de la cendrosa condició humana i de les forces invisibles, atzaroses i que sobrepassen el pensament racional.



Antoni Pitxot
Figueres, 1934 - 2015

Nascut en una família d’artistes, Antoni Pitxot començà la seva formació artística de la mà de Juan Núñez Fernández a Sant Sebastià. L’any 1964 decideix instal·lar-se definitivament a Cadaqués, lloc on sorgirà la seva empremta pictòrica. També serà en aquesta localitat on forjarà una forta amistat amb Salvador Dalí, amb qui establirà una complicitat profunda. Serà el mateix Pitxot qui ajudarà Dalí en la realització del Teatre-Museu Dalí. La seva pintura està marcada pel paisatge que evoca la Mediterrània a Cadaqués. D’aquesta aroma, en sorgeixen formes antropomòrfiques de les roques que dibuixa i pinta amb una factura pròpia influenciada pels grans manieristes italians i el surrealisme, i que atorguen al conjunt pictòric quelcom d’al·legòric i mitològic, creant una atmosfera conjunta amb la tradició de la terra on es vincula el seu treball. Tant per la seva tasca artística com per la faceta promotora de les arts i la cultura del nostre país, Antoni Pitxot ha rebut el reconeixement de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi així com la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts atorgada per Joan Carles I.





BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia