Fundació Vila Casas
whatsapp Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Pere Noguera
La Bisbal d'Empordà, Girona, 1941

Influït per un entorn de ceramistes, l’argila modelada per les seves mans esdevé escultura, objecte artístic. No obstant això, al poc temps crearà obres que plantegen interrogants i que van més enllà de la pura materialitat. Pont de diàleg entre l’artista i l’artesà, dota el fang d’una prehistòria contemporània. Noguera ens convida a fer un viatge cap a l’essència de les coses mitjançant un procés experimental, per tal que prenguem consciència de la dimensió universal de l’ús dels objectes en contacte amb l’home. Reinventa les possibilitats expressives del fang atorgant-li noves propietats de caràcter metafòric. Treballa amb altres matèries primeres com són el ferro, l’aigua, la xocolata, la farina i diferents aliments, conreant multitud de corrents artístics que van des de l’Art conceptual fins a l’informal o el Land art.




Gemma Nogueroles
Barcelona, 1948

Tria la tridimensionalitat i els procediments de la imatge per esdevenir, ben aviat, una artista visual que no defuig cap tècnica ni material i d’aquesta forma assoleix els seus propòsits. En les fotografies, l’autora mostra el resultat del procés d’investigació que realitza amb líquids i transparències sota la idea de reflectir el concepte de fragilitat. La fascinació per l’aigua la du a treballar amb diverses textures que juguen amb les llums i les ombres. Ha col•laborat amb poetes i crítics d’art com ara Ester Xargay i Carles Hac Mor.




Claude Nori
Tolosa de Llenguadoc, França, 1949

Nascut en el si d’una família italiana, la intenció primera de Claude Nori era la de convertir-se en director de cinema, però els esdeveniments del 68 i el fet de traslladar-se a París, on fundà més endavant les revistes Contrejour i Camera International, van fer que se centrés en el nucli de la seva passió, la fotografia, amb la qual podia captar instantàniament la força dels moments més colpidors. Aquesta forta concentració en la puresa sensual de la imatge fa que veiem amb claredat la pulsió mediterrània que li ve d’arrel en tota la seva obra. Les escenes copsades per la seva mirada es tornen sempre amables, seductores, i el cos femení, present en la major part de les seves fotografies, es converteix en el subjecte poètic que suggereix a l’espectador la forma i l’embriaguesa del clima i el relleu de les costes a la vegada que deixa testimoni, a la manera dels fotoperiodistes, d’un temps i un estil de vida.




Nico Nubiola
Barcelona, 1964

Escultor i escenògraf, les seves creacions han participat en àmbits com el de les arts escèniques, l’audiovisual i l’obra pública efímera o permanent. El material predilecte és la fusta, però no renuncia a treballar amb altres elements com la resina, el metall, el porexpan o l’escuma. Entre les seves obres més destacades es troben el disseny de l’attrezzo inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i el famós cavall de fusta Tirant lo Blanc de Calixto Bieito.




Marina Núñez
Palència, 1966

Treballa la pintura, la infografia i l’audiovisual, i centra el seu treball en la cerca de la identitat. A través de la representació de cossos anòmals, deformats o, fins i tot, monstruosos, representa la diferència, és a dir, allò que queda fora del cànon, al marge del que és més comunament acceptat com a normal. Recrea una subjectivitat desestabilitzada i impura en la qual l’altre no és quelcom extern o d’altri, sinó que forma part d’allò que constitueix l’ésser humà.




Roser Oduber
Ciutat de Panamà, Panamà, 1957

Pintora i dibuixant de realisme precís. El seu treball artístic evoluciona cap a un nova metodologia d’austeritat i primitivisme on la relació matèria-condició humana desemboca en un arrelat misticisme. El recurs de la metàfora mitològica i una constant remissió cosmològica evidencien un imperiós afany per interpretar i examinar la realitat. Composicions càlides i terroses de figures femenines disposades de manera poc ortodoxa que ens insinuen un subtil diàleg entre la dimensió microcòsmica i la macrocòsmica.




Anna Olivella
Vilafranca Del Penedès, Barcelona, 1969

La base de la seva pintura es fonamenta en l’ambigüitat creada a partir de l’abstracció i la figuració, dos termes contraposats que conviuen en una mateixa atmosfera artística i que no fan més que accentuar la dicotomia d’un espai de creació concebut com a pintura però amb aparença fotogràfica. Al dualisme "abstracció - figuració" s’hi afegeix l’ús de la imatge en "positiu - negatiu" o l'"ocultació - visibilitat" de les imatges representades. En tots aquests casos s’accentua l’aspecte fictici de la dimensió figurativa d’uns espais que esdevenen intermedis entre la realitat i el somni (...).



Eduard Olivella
Barcelona, 1948 - Barcelona, 2019

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, la seva tasca com a fotògraf va començar l’any 1968 de manera autodidacta quan es va vincular amb el CIFB (Centre Internacional de Fotografia de Barcelona), la primera escola de fotografia de la ciutat comtal, contribuint, juntament amb una nova generació de fotògrafs, a la proliferació d’una mirada estètica, teoritzada i artística de la fotografia documental. D’ençà aleshores, compagina aquesta activitat amb la de professor i crític. Desenvolupant una fotografia pura molt relacionada amb l’escola alemanya dels anys 30, les temàtiques d’Olivella es centren principalment en els interiors. Així mateix, la seva concepció de l’espai i l’arquitectura l’han dut a crear grans reportatges, per tal de retratar a través de les persones que l’ocupen, la relació entre la geografia humana i la urbanística i el residu històric i cultural que d’aquesta unió en sorgeix, creant l’efecte de memòria i, per tant, una fotografia de caràcter social i col·lectiu.




Bruno Ollé
Barcelona, 1983






Uneix-te al nostre
canal de WhatsApp
BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Les galetes milloren la teva experiència online. Adapten el contingut als teus interessos i permeten mostrar-te publicitat sobre la base d’un perfil elaborat segons la manera en què navegues. Utilitzem galetes pròpies i de tercers de manera transparent i responsable, només per al teu benefici. Ni més ni menys. Per acceptar-les, fes clic en el botó "Accepto i continuo navegant". Per gestionar la configuració de galetes, tria "Configuració de cookies". Vols saber més sobre la nostra política de galetes i privacitat? Fes clic aquí.
Configuració de cookies