Inspirada en els paisatges urbans, la fotografia d’Emilio Muñoz Blanco busca aquells indrets silenciosos i solitaris que captats per la càmera es transformen, tot i que inerts, en camps visuals plens de dramatisme, escenaris que revelen a l’espectador aquella faceta invisible de la nostra història més propera.
Les teles de Takahiro Murakami conjuguen sobrietat formal i una extraordinària complexitat tècnica. De la conjunció d’oli i cera, el pintor japonès, a través d’unes formes geomètriques i arquetípiques, evoca el record d’arquitectures imaginàries, sota una estètica a mig camí entre l’informalisme i l’abstracció que dóna com a resultat unes obres originals de regust contemporani.
L’any 1955 fundà juntament amb Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep M. Guinovart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats el grup d’art Taüll. Durant quatre anys participà a la V Biennal de Sao Paulo, en representació d’Espanya. La seva dilatada trajectòria es caracteritza per un intent de plasmar en la pintura allò que veu el seu ull. No és tant l’intent de traslladar les coses de la realitat a la pintura, sinó inspirar-se en la mateixa realitat per assajar de convertir-la en pintura. De fet, la seva obra no busca una raó objectiva, tanmateix reflecteix a través de l’esclat del color la inquietud, l’afecte i l’angoixa que li produeix el món que l’envolta. L’any 1991 ingressà com a acadèmic a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Rafael Navarro és un dels precursors de l’abstracció fotogràfica. L’any 1977, juntament amb Manel Esclusa, Joan Fontcuberta i Pere Formiguera funda el grup Alabern. Un any més tard és designat representant a Espanya del Consell Llatinoamericà de Fotografia. Dins la seva extensa trajectòria artística cal destacar el seu innovador tractament de la imatge a través dels “díptics”. El seu treball se centra en l’estudi del cos femení i de la incidència en els volums de la llum i de l’ombra. El cos fragmentat esdevé paisatge de la natura, les formes còncaves i sinuoses emanen erotisme i sensualitat, multiplicitat de mirades i possibilitats d’una forta càrrega poètica.
Creador de pintures, gravats, animacions, videoprojeccions, il·lustracions, còmics i fotografies. El seu art ens mostra un home que viu el món com un llarg viatge del qual poder extreure anotacions. Ell s’atura en la sensació del déjà vu; la fugacitat d’haver viscut un instant i en un determinat lloc, similar a la sensació causada per una composició descentrada, una línia inacabada o un cercle lleugerament obert. Els temes tractats formen part del subconscient col·lectiu i del llarg procés de creació que possibilita el ressorgiment d’accidents atzarosos; noves configuracions de la connexió d’unes idees encobertes que emergeixen sobtosament. La reutilització de suports, portades de discos, pàgines de llibre antics... forma part d’aquesta connexió amb el passat viscut i les vivències comunes.