L’any 1955 fundà juntament amb Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep M. Guinovart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats el grup d’art Taüll. Durant quatre anys participà a la V Biennal de Sao Paulo, en representació d’Espanya. La seva dilatada trajectòria es caracteritza per un intent de plasmar en la pintura allò que veu el seu ull. No és tant l’intent de traslladar les coses de la realitat a la pintura, sinó inspirar-se en la mateixa realitat per assajar de convertir-la en pintura. De fet, la seva obra no busca una raó objectiva, tanmateix reflecteix a través de l’esclat del color la inquietud, l’afecte i l’angoixa que li produeix el món que l’envolta. L’any 1991 ingressà com a acadèmic a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Rafael Navarro és un dels precursors de l’abstracció fotogràfica. L’any 1977, juntament amb Manel Esclusa, Joan Fontcuberta i Pere Formiguera funda el grup Alabern. Un any més tard és designat representant a Espanya del Consell Llatinoamericà de Fotografia. Dins la seva extensa trajectòria artística cal destacar el seu innovador tractament de la imatge a través dels “díptics”. El seu treball se centra en l’estudi del cos femení i de la incidència en els volums de la llum i de l’ombra. El cos fragmentat esdevé paisatge de la natura, les formes còncaves i sinuoses emanen erotisme i sensualitat, multiplicitat de mirades i possibilitats d’una forta càrrega poètica.
Creador de pintures, gravats, animacions, videoprojeccions, il·lustracions, còmics i fotografies. El seu art ens mostra un home que viu el món com un llarg viatge del qual poder extreure anotacions. Ell s’atura en la sensació del déjà vu; la fugacitat d’haver viscut un instant i en un determinat lloc, similar a la sensació causada per una composició descentrada, una línia inacabada o un cercle lleugerament obert. Els temes tractats formen part del subconscient col·lectiu i del llarg procés de creació que possibilita el ressorgiment d’accidents atzarosos; noves configuracions de la connexió d’unes idees encobertes que emergeixen sobtosament. La reutilització de suports, portades de discos, pàgines de llibre antics... forma part d’aquesta connexió amb el passat viscut i les vivències comunes.
Va estudiar en el Institut Nacional de Belles Arts de Dakar, i més tard en l’ Acadèmia de Belles Arts d’Amberes. Imatges suggeridores d’un primitivisme salvatge que giren entorn la figura de la fèmina. Pinta les pells nues de les senegaleses amb els colors de la terra, el fang, la pols de carbó o el tint orchil, que els hi atorga una aparença pètria com una escorça que amaga els rostres avergonyits dels seus cossos al descobert. Fotografies on fusiona pintura i escultura per tal de mostrar-nos infinitud de possibilitats.
Ja des de ben menuda el seu pare li ensenya a estimar la fotografia. Més tard, completa el seu aprenentatge durant quatre anys a l’ArtCenter College of Design de Pasadena (Califòrnia). L’any 1996 retorna a Barcelona i crea la seva pròpia empresa de fotografia, una productora que col•labora amb empreses de publicitat i moda. En la seva obra s’evidencia una relació amb el no-temps i els orígens, gràcies a l’ús de càmeres antigues i a una constant experimentació que ens transporta cap a una intrínseca dimensió il•lusòria.
Doctor en belles arts per la Universitat de Barcelona i catedràtic de pintura de la Facultat de Belles de Arts de la mateixa universitat, treballa, de manera transversal i conjunta diferents disciplines que van des de la pintura i l’escultura fins a la instal·lació o una gran activitat editorial que engloba una diversa quantitat de projectes de diferent naturalesa. La seva obra, amb unes clares i constants referències al paisatge i el món de la natura, ha evolucionat amb els anys des d’una pintura de to classicista fins a unes noves vies d’entendre l’art.
Influït per un entorn de ceramistes, l’argila modelada per les seves mans esdevé escultura, objecte artístic. No obstant això, al poc temps crearà obres que plantegen interrogants i que van més enllà de la pura materialitat. Pont de diàleg entre l’artista i l’artesà, dota el fang d’una prehistòria contemporània. Noguera ens convida a fer un viatge cap a l’essència de les coses mitjançant un procés experimental, per tal que prenguem consciència de la dimensió universal de l’ús dels objectes en contacte amb l’home. Reinventa les possibilitats expressives del fang atorgant-li noves propietats de caràcter metafòric. Treballa amb altres matèries primeres com són el ferro, l’aigua, la xocolata, la farina i diferents aliments, conreant multitud de corrents artístics que van des de l’Art conceptual fins a l’informal o el Land art.