Pintor, dibuixant i gravador. La seva pintura reflecteix la influència d’antecessors del surrealisme com Brueghel i Goya, caracteritzades per una fantasia tenebrosa que actua en conjunció amb les seves figures, éssers fabulosos i escenificacions paisatgístiques; representacions que són el receptacle d’una imaginació desmesurada però alhora atrapada en si mateixa.
Pintor i escultor, Alejandro Molina és conegut per les seves escultures sobre el món de la tauromàquia amb paper maixé, material que en mans de l’artista presenta uns acabats similars a la pedra. Instruït en filosofia i lletres a la Universidad de Sevilla i en decoració a l’Escola d’Arts Aplicades de la mateixa ciutat, l’any 1978 s’instal•la a Barcelona on freqüenta els ambients underground de l’època. Resulta particularment interessant l’enfocament que dóna a la tauromàquia, temàtica que li serveix per comprendre la història del món mediterrani des dels seus orígens micènics fins a l’actualitat.
Pintor de formidable creativitat i artífex d’una obra polièdrica. Va ser deixeble d’artistes com ara Joan i Màrius Vilatobà, i es va formar a l'Acadèmia Miralles de Manresa i l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on va ingressar amb només disset anys. L’any 1961 es trasllada amb la seva esposa a La Massana (Andorra), en una dècada en què treballa fonamentalment la temàtica del realisme social. A partir dels anys setanta, Monegal es dedica plenament a la pintura i és llavors quan experimenta una significativa evolució artística, que el fa deixar enrere el realisme i endinsar-se en les geomatitzacions i la idealització de la figura. Finalment, l’any 1975, es familiaritza amb la pintura al tremp, tècnica que li permetrà desenvolupar el llenguatge plàstic que caracteritza la seva obra.
Tot i que durant la seva formació en arts plàstiques s'especialitza en escultura, en la seva producció també hi destaca la pintura amb un tractament hiperrealista que evoca la fotografia i que busca enganyar l’ull de l’espectador. La seva producció més recent, però, es centra en l’escultura i la instal·lació, on el protagonista és un objecte quotidià que ja l’identifica com a artista: els bitllets de banc. Monge els recrea mitjançant paper i pintura acrílica i els amuntega en grans quantitats per –sovint– cremar-los. A través de la ironia i la destrucció del seu propi treball fa una crítica de la societat actual i de l'entronització omnipotent del valor econòmic.
Des de fa més de quinze anys viu i treballa a París. La seva obra mostra la influència de la darrera avantguarda francesa (Supports-surfaces, BMPT), en el sentit de la importància que atorga al procés analític o sistematitzat. Miquel Mont no es proposa res més que representar la pintura: el color, el gest, la plenitud, la trama … en definitiva, elements d’una plasticitat conceptual en què les formes són conceqüència d’un procés sistemàtic d’apropament a la materialitat pictòrica.
En els anys vuitanta va iniciar-se en el camp de la fotografia de manera autodidacta. És per mitjà de les seves imatges que ofereix a l’espectador la possibilitat de descobrir la vida quotidiana i més íntima de l’ésser humà amb escenes de fantasia eròtica. Analitza el pas del temps i la memòria com a reflex de l’ànima. Alhora, retrata els “no-llocs” fora d’un espai i d’un temps, entre una realitat i un onirisme. En definitiva, uns espais estranys i fantasmagòrics on el silenci i el misticisme enterboleixen les formes físiques i on la nostra memòria es perd en un espai espiritual.
Escultor que es caracteritza pel domini del modelat petri i del marbre, que hereta de la tradició familiar. Aconsegueix reproduir objectes de la quotidianitat amb precisió i exactitud en els quals les textures i els colors s’aconsegueixen a força d’utilitzar diferents tipus de materials i tècniques de precisió acurada. Hi predominen les capses i les bosses que imiten el cartró i que semblen receptacles extrets d’una realitat amb vida pròpia. Joan Mora tria curosament tot tipus d’objectes que descontextualitza i els transporta cap als inquietants llindars de la nostra percepció.