Pintor i escultor, Alejandro Molina és conegut per les seves escultures sobre el món de la tauromàquia amb paper maixé, material que en mans de l’artista presenta uns acabats similars a la pedra. Instruït en filosofia i lletres a la Universidad de Sevilla i en decoració a l’Escola d’Arts Aplicades de la mateixa ciutat, l’any 1978 s’instal•la a Barcelona on freqüenta els ambients underground de l’època. Resulta particularment interessant l’enfocament que dóna a la tauromàquia, temàtica que li serveix per comprendre la història del món mediterrani des dels seus orígens micènics fins a l’actualitat.
Pintor de formidable creativitat i artífex d’una obra polièdrica. Va ser deixeble d’artistes com ara Joan i Màrius Vilatobà, i es va formar a l'Acadèmia Miralles de Manresa i l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on va ingressar amb només disset anys. L’any 1961 es trasllada amb la seva esposa a La Massana (Andorra), en una dècada en què treballa fonamentalment la temàtica del realisme social. A partir dels anys setanta, Monegal es dedica plenament a la pintura i és llavors quan experimenta una significativa evolució artística, que el fa deixar enrere el realisme i endinsar-se en les geomatitzacions i la idealització de la figura. Finalment, l’any 1975, es familiaritza amb la pintura al tremp, tècnica que li permetrà desenvolupar el llenguatge plàstic que caracteritza la seva obra.
Tot i que durant la seva formació en arts plàstiques s'especialitza en escultura, en la seva producció també hi destaca la pintura amb un tractament hiperrealista que evoca la fotografia i que busca enganyar l’ull de l’espectador. La seva producció més recent, però, es centra en l’escultura i la instal·lació, on el protagonista és un objecte quotidià que ja l’identifica com a artista: els bitllets de banc. Monge els recrea mitjançant paper i pintura acrílica i els amuntega en grans quantitats per –sovint– cremar-los. A través de la ironia i la destrucció del seu propi treball fa una crítica de la societat actual i de l'entronització omnipotent del valor econòmic.
Des de fa més de quinze anys viu i treballa a París. La seva obra mostra la influència de la darrera avantguarda francesa (Supports-surfaces, BMPT), en el sentit de la importància que atorga al procés analític o sistematitzat. Miquel Mont no es proposa res més que representar la pintura: el color, el gest, la plenitud, la trama … en definitiva, elements d’una plasticitat conceptual en què les formes són conceqüència d’un procés sistemàtic d’apropament a la materialitat pictòrica.
En els anys vuitanta va iniciar-se en el camp de la fotografia de manera autodidacta. És per mitjà de les seves imatges que ofereix a l’espectador la possibilitat de descobrir la vida quotidiana i més íntima de l’ésser humà amb escenes de fantasia eròtica. Analitza el pas del temps i la memòria com a reflex de l’ànima. Alhora, retrata els “no-llocs” fora d’un espai i d’un temps, entre una realitat i un onirisme. En definitiva, uns espais estranys i fantasmagòrics on el silenci i el misticisme enterboleixen les formes físiques i on la nostra memòria es perd en un espai espiritual.
Escultor que es caracteritza pel domini del modelat petri i del marbre, que hereta de la tradició familiar. Aconsegueix reproduir objectes de la quotidianitat amb precisió i exactitud en els quals les textures i els colors s’aconsegueixen a força d’utilitzar diferents tipus de materials i tècniques de precisió acurada. Hi predominen les capses i les bosses que imiten el cartró i que semblen receptacles extrets d’una realitat amb vida pròpia. Joan Mora tria curosament tot tipus d’objectes que descontextualitza i els transporta cap als inquietants llindars de la nostra percepció.
Les escultures de David Moreno esdevenen dibuixos en l’espai. Gràcies a la juxtaposició de petites varetes d’acer, Moreno traça dibuixos vigorosos que traspassen la bidimensionalitat per instal·lar-se en les tres dimensions. De l’entramat d’aquests milers de varetes en sorgeixen, quasi com per art de màgia, referències arquitectòniques d’una poètica pertorbadora, fantasmagòrica. Al llarg de la seva trajectòria Moreno ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives d’àmbit nacional i internacional, en ciutats com ara Barcelona, Lisboa i Berlín. Actualment la seva obra està present a diverses col·leccions privades.