Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Dins dels seus projectes no interessa l’inici o el final, sinó l’interval. Un cop analitzada la imatge fixa o en moviment, pretén descobrir-nos cóm construïm les nostres vides en un triangle composat d’allò real, fictici i el criteri o distància, que un cop interpretades dotem de sentit. En la dicotomia realitat-falsetat és on escindeix i congela l’acció en el temps, per així, mitjançant la reiteració, transmutar el seu significat metafòric. Preserva una estètica que custodia la imatge i les formes en delicades relacions entre el fons i la figura, si és necessari, en diferents pantalles de projecció que ens ajuden a veure més enllà d’elles mateixes. La seva obra s’exposa internacionalment en diferents sales d’institucions públiques i privades.



Noemí Palacios fou una de les finalistes del premi d’escultura de la Fundació Vila Casas. El seu treball es caracteritza per la recerca d’unes formes que s’oculten entre la naturalesa més virginal i pura. Per mitjà d’un estudi meticulós sobre el volum i el bloc petri, ens revela les propietats inherents a la massa, alhora que immortalitza tots aquells sentiments continguts que expressa amb fermesa i força a través de cadascuna de les seves peces. El resultat final és el d’unes construccions lliscants, tènues i sinuoses que mantenen paral•lelismes estètics amb l’escultura de Brancusi, Henry Moore o Mariano Andrés Vilella -mentor de l’artista i amb qui col•labora en l’actualitat.



Lluny de cenyir-se a la pintura tradicional, l’obra de Joan Pallarès ha evolucionat cap a creacions més complexes i de caire transcendental, a mig camí entre l’assemblatge i la instal•lació, on es mesclen disciplines com la pintura, la fotografia i l’escultura. Tanmateix, mai ha abandonat del tot la disciplina pictòrica com ho reflecteix la seva sèrie de panoràmiques industrials de la ciutat de Barcelona. Instruït a l’escola d’art i disseny EINA, l’any 1990 fundà, juntament amb el pintor Josep Maria Cabané, l’escola de dibuix i pintura Carme 30.



L’obra del pintor Jordi Pallarès se circumscriu dins l’expressionisme abstracte i simbolista. La realitat no és estàtica, sinó en constant mutació i moviment. Les seves creacions matèriques i enèrgiques són pura cinètica i repten la llei de la gravetat. Abisme entre el Tot i el No-res, absència i presència que ens evoca l’origen primigeni on l’ésser endut i engolit pel buit s’inicia en un camí sense retorn. Línies corbes i eternament entrellaçades, remolins i espirals que ens projecten cap a l’infinit i el misteri de la creació.



Pintor, dibuixant i gravador. La seva obra definida com a viva, autèntica i renovadora es consagra a temes figuratius, així com la tauromàquia adopta un especial protagonisme. El toro i el matador adquireixen tot el valor simbòlic del ritus ancestral d’aquest espectacle, doncs, la figura del torero ferit, la simfonia de colors i la fastuositat de la indumentària són una font inesgotable per a alliberar l’exercici arabesc lineal, la disposició cromàtica i l’estudi del moviment corporal. Tot i que fa ús de la tècnica a l’oli i altres procediments mixtes, també treballa sovint amb l’aquarel•la que utilitza per a la realització d’apunts i estudis de paisatge. També va intervenir com escenògraf teatral, ha realitzat diversos encàrrecs com a il•lustrador i cartellista així com també ha col•laborat en diaris i cobertes de llibres.



Excèntric per naturalesa, les seves obres tenen un caràcter extravagant, vital i dinàmic. Fotografies, murs urbans, pintures multicolors que traspassen el límit del llenç són, en part, responsables que l’espectador es deixi alienar pel món del còmic i de la fantasia. Rere una aparença de pictogrames creats per a un públic infantil, hi ha una força cinètica serpentejant que concentra en el seu interior heterogenis pensaments i reivindicacions sobre el pas del temps en les urbs o una evident preocupació per la subsistència i la prolongació de l’espècie. Les seves obres han saltat els murs de la seva ciutat natal per a donar-se a conèixer en llocs com Miami, Copenhaguen o Brussel•les.



Gemma París treballa la pintura i la fotografia sota l’estètica del pop, molt en sintonia amb les tendències actuals que conjuguen art i disseny. Un dels elements que la caracteritzen és la dilució dels límits entre la pintura i la fotografia per mitjà d’assajos que confonen i emulsionen ambdues disciplines. Les seves representacions destil•len entusiasme i colorisme que, sota una aspecte de lleugeresa, ens indueixen a meditar sobre la percepció del temps i de l’espai. A més a més, sovint experimenta amb la tècnica del dibuix i realitza versatilitat d’instal•lacions.



Pintor paisatgista que l’any 1914 substitueix el director Josep Berga i Boix de l’Escola de Belles Arts d’Olot. Instruït a l’acadèmia de Joan Llimona, ben prompte és seduït per la brisa càlida i renovadora de l’escola francesa de Barbizon i de l’artista Corot. Dins d’una producció copiosa predominen els paisatges bucòlics i pintorescs que evoquen l’espectador a una vida rural positivada en terres catalanes. Sota una concepció natural i objectiva, una tècnica precisa de rics cromatismes i alguns trets avantguardistes provinents del puntillisme neoimpressionista, representa de forma exquisida un seguit de costums i successos anecdòtics de la cultura del país.



L’obra de José Luis Pascual es troba immersa en un món molt particular ja que, tot i tractar-se d’un artista autodidacte podem inserir-la dins les estètiques contemporànies: el dadaisme, amb el seu tarannà burlesc; el cubisme, en la composició plàstica; el conceptual, que accepta tots els materials per tal d’arribar a la idea; l’art sociològic, i, finalment, l’art interdisciplinari Art & Language, aquell que connectant camps de coneixement diversos pren el llenguatge com a punt de partença.






BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia