Jordi Martoranno es va formar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i ha realitzat residències artístiques a nombrosos països. Durant la primera dècada del 2000 la seva obra reflectia un interès per les relacions i connexions de l’ésser humà amb la natura i el cosmos. Atent a les referències de pensadors tant antics com contemporanis, actualment la seva obra ha centrat la mirada cap a l’antropologia semiòtica per investigar, des de la pintura, com i des d’on es generen els símbols i la seva evolució formal i conceptual en la nostra cultura.
Marzo-Mart ha trobat en el gravat el mitjà idoni per definir i perfilar la poètica que es desprèn de les associacions simbòliques que habiten la seva obra, així com per executar una infinitat de miniatures que concentren en un mínim d’espai els elements bàsics de la seva expressió. Per mitjà d’un llenguatge simbòlic, la seva obra polaritza i expressa la relació entre l’home i la natura, el macrocosmos i el microcosmos.
Prenent com a punt de partença l’escultura clàssica, Gerard Mas dota d’actituds grotesques als personatges del seu món creatiu. Cortesanes d’expressions burlesques, un infant que galopa sobre un porc mastodòntic, un home amb una gallina al cap...figures que amalgamen ironia, tradició i contemporaneïtat; doncs, són com petits poemes visuals que transformen en anècdota la realitat més quotidiana.
Ramón Masats és un dels protagonistes del reportatge documental dels anys 60 que va revolucionar l’estètica fotogràfica i va trencar amb els estereotips que imperaven en la premsa espanyola dels anys 50. Va saber captar l’essència d’una època amb la imatge consagrada d’uns seminaristes jugant a futbol, en ser la primera fotografia espanyola adquirida pel Museu d’Art Modern de Nova York. Es va dedicar durant quasi una dècada a la realització de televisió i cine, i quan va reprendre la imatge fixa va topar amb la transició del blanc i negre al color, al qual es va emmotllar amb normalitat. L’any 2004 fou guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia.
Seduït pel dilatat ventall de possibilitats que ofereix el treball amb materials com el bronze o el ferro, i posteriorment la resina o la pedra, va decidir allunyar-se de la formació inicial de pintor. Aquests components atorguen a les seves creacions totèmiques i tridimensionals un caràcter inquietant i que alhora indueixen l’espectador a reflexionar sobre la memòria i la tradició.
Llicenciada en belles arts per la Universitat de Girona, Lídia Masllorens compagina carrera artística amb la docència de dibuix. Centrada en l’ús de grans superfícies de paper que semblen embolcallar l’estança, la seva pintura té una intenció clarament comunicativa, com si es tractés de grans murals vindicatius, amb l’objectiu de traduir emocions de manera immediata. Aquesta necessitat de fugacitat l’ha portada a substituir els pinzells per les mans, transportadores directes de les torbacions instal•lades al seu interior i que es plasmen sobre el paper de manera pura i lliure de maquillatges i postures artificials, rostres de dimensions colossals que l’obliguen a la vegada a crear una dansa que es dispersa en l’aire i queda plasmada en l’acte pictòric.
Uneix-te al nostre 
