Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Alejandro Molina
Sevilla, - 2014

Pintor i escultor, Alejandro Molina és conegut per les seves escultures sobre el món de la tauromàquia amb paper maixé, material que en mans de l’artista presenta uns acabats similars a la pedra. Instruït en filosofia i lletres a la Universidad de Sevilla i en decoració a l’Escola d’Arts Aplicades de la mateixa ciutat, l’any 1978 s’instal•la a Barcelona on freqüenta els ambients underground de l’època. Resulta particularment interessant l’enfocament que dóna a la tauromàquia, temàtica que li serveix per comprendre la història del món mediterrani des dels seus orígens micènics fins a l’actualitat.



Esteve Monegal
Barcelona, 1880 - 1970

Escultor noucentista instruït per l’escola de Francesc d’Assís Galí i l’escultor olotí Josep Clarà. L’any 1917 abandonà la seva producció escultòrica d’essència classicista, per a dirigir l’empresa familiar de perfumeria Myrurgia. Al marge de desenvolupar una important tasca en l’àmbit teòric i docent, de la qual destaca la promoció de l’Escola Superior dels Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya, on fou professor d’escultura, també va formar part del grup modernista tardà Guayaba i secretari del Cercle artístic de Sant Lluc.



Alejandro Monge
Saragossa, 1988




Miquel Mont
Barcelona, 1963

Des de fa més de quinze anys viu i treballa a París. La seva obra mostra la influència de la darrera avantguarda francesa (Supports-surfaces, BMPT), en el sentit de la importància que atorga al procés analític o sistematitzat. Miquel Mont no es proposa res més que representar la pintura: el color, el gest, la plenitud, la trama … en definitiva, elements d’una plasticitat conceptual en què les formes són conceqüència d’un procés sistemàtic d’apropament a la materialitat pictòrica.



Santos Montes
Santander, 1949

En els anys vuitanta va iniciar-se en el camp de la fotografia de manera autodidacta. És per mitjà de les seves imatges que ofereix a l’espectador la possibilitat de descobrir la vida quotidiana i més íntima de l’ésser humà amb escenes de fantasia eròtica. Analitza el pas del temps i la memòria com a reflex de l’ànima. Alhora, retrata els “no-llocs” fora d’un espai i d’un temps, entre una realitat i un onirisme. En definitiva, uns espais estranys i fantasmagòrics on el silenci i el misticisme enterboleixen les formes físiques i on la nostra memòria es perd en un espai espiritual.



Les obres pictòriques d’Esperança Monteys requereixen grans espais i centren l’atenció en parcel•les d’un tot, en fragments subjectius d’una realitat embolcallada d’una atmosfera gràcil. L’artista fa us de tonalitats suaus i ritmes moderats per tal de cercar la bellesa en el volum i els matisos eteris. Per mitjà d’un traç vigorós canalitza la força d’un sentiment contingut i recòndit en un intent de copsar l’instant més bucòlic, efímer i alhora perenne.



Escultor que es caracteritza pel domini del modelat petri i del marbre, que hereta de la tradició familiar. Aconsegueix reproduir objectes de la quotidianitat amb precisió i exactitud en els quals les textures i els colors s’aconsegueixen a força d’utilitzar diferents tipus de materials i tècniques de precisió acurada. Hi predominen les capses i les bosses que imiten el cartró i que semblen receptacles extrets d’una realitat amb vida pròpia. Joan Mora tria curosament tot tipus d’objectes que descontextualitza i els transporta cap als inquietants llindars de la nostra percepció.



David Moreno
Barcelona, 1978

Les escultures de David Moreno esdevenen dibuixos en l’espai. Gràcies a la juxtaposició de petites varetes d’acer, Moreno traça dibuixos vigorosos que traspassen la bidimensionalitat per instal·lar-se en les tres dimensions. De l’entramat d’aquests milers de varetes en sorgeixen, quasi com per art de màgia, referències arquitectòniques d’una poètica pertorbadora, fantasmagòrica. Al llarg de la seva trajectòria Moreno ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives d’àmbit nacional i internacional, en ciutats com ara Barcelona, Lisboa i Berlín. Actualment la seva obra està present a diverses col·leccions privades.




Pedro Moreno
Barcelona, 1954

Pintor realista que retrata amb gran destresa i pulcritud urbs en procés de transformació, entorns industrials deteriorats, decadència en estat pur i estremidors paisatges perifèrics. Fa ús d’una depurada tècnica a l’oli sobre fusta que dóna a les seves representacions un aspecte envellit i mat.





BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia