Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
Us donem la benvinguda als museus de la Fundació Vila Casas amb la màxima seguretat i bona acollida, adaptant-nos a la normativa d’aforament, higiene i seguretat. Consulta les mesures de seguretat
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Pedro Saralegui
Sant Sebastià, 1949

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i fou fundador del Taller Experimental d’Arts Plàstiques, i més endavant, juntament amb Elena Carbonell, Ramon Guillem-Balmes i Manel Civit, del grup Usquam. La seva producció artística combina els elements escultòrics tradicionals, com la fusta o el ferro, amb aquells més efímers com l’aigua o la sorra, per tal de crear una escultura gairebé incorpòria, amb una forta càrrega simbòlica sobre l’ombra que aquesta projecta, element clau de la seva producció i que mitològicament relacionem amb conceptes com el misteri, la fascinació, la foscor, el temor de la qual és subjecte. Projectades, cremades, emulsionades, doblegades... Investiga la forma tradicional d’aquesta disciplina i combina recursos estilístics, com a Perfils crítics, on inverteix el concepte de retrat. La seva obra esdevé, doncs, suggeriment i joc, amb efectes sensorials que fan reflexionar sobre els límits de la matèria i la seva forma.



A. Mateu
Girona, 1952

A. Mateu

Assumpció Mateu i el seu entorn són una única idea. Ja que, la seva obra és reflex d’un estat anímic sorgit de l’observació de la natura. Pintura intimista on el paisatge respon a un estat espiritual d’anàlisi subjectiu. Fa ús de la tècnica mixta, barrejant fotografia amb pintura i paper. Les seves textures matèriques de pigments naturals, acrílics i pols de marbre atorguen al seu treball una aurèola de misteri i de bellesa sublim. Estableix una clara correspondència entre la poesia i la pintura per mitjà d’un constant diàleg de traços, formes i irisacions. Abstracta i alhora realista, de les seves teles flueixen infinitat de rierols de colors, meandres de sensacions d’un precís instant que s’escola.




Julià Mateu
Barcelona, 1941 - 2016

Iniciat en la pintura de manera autodidacta, Julià Mateu es trasllada a Barcelona l’any 1960 i cinc anys més tard fa la seva primera exposició. Com palimpsests de sensacions i vivències, conglomera les experiències dels viatges continus a l’estranger, el contacte amb la natura i l’empremta del surrealisme dalinià que -sense defugir l’anhel metafísic- li serveix per a teixir un nou llenguatge abstracte i cromàtic gestat des de l’automatisme més pur. Dedicat al gravat, la seva producció també resta vinculada a la literatura i les arts gràfiques: sèries litogràfiques acompanyades de textos de Lluís Racionero.




Rafael Mayo Pérez
Tànger, Marroc, 1956

Instruït a l’Escola Massana de Barcelona, l’any 1983 es trasllada a Suècia per a complementar la seva formació al Konst Art Forum de Malmö, on coneixerà l’escultor Asmud Arles, que influirà decisivament en la seva trajectòria artística. La concepció volumètrica de les escultures de Rafael Mayo dóna pas a una obra que es pot admirar des de múltiples vessants i interpretacions polifacètiques, des de la metàfora del material que conté la forma final i fins a la reflexió de la deshumanització de l’art o bé l’al•legoria del domini que exerceixen les estructures socials sobre l’individu. Preferentment treballa el bronze, i per mitjà d’una habilitat tècnica excepcional aconsegueix unes composicions repletes d’harmonia que copsen i sedueixen l’espectador.




Manuel Mayoral
Saragossa, 1926 - Barcelona, 2018

Format en dibuix i pintura a càrrec de Tàrrega-Viladoms, Manuel Mayoral mostra un gran interès per la pintura au plein air. Els ambients, les atmosferes i els espais que l’artista plasma en els seus paisatges posseeixen una lleugeresa que els fa eteris i subtils i que a voltes desvetllen una gran expressivitat. La llum clara que imprimeixen les seves obres –exposades en diverses galeries estatals i estrangeres-, així com el tractament personal del paisatge a través d’una mirada fresca i no convencional, atorguen al seu treball una atmosfera poètica i subtil.




Xavier Medina-Campeny
Barcelona, 1943

L’art de la tridimensionalitat ben prompte el subsumeix dins d’una abstracció d’arrel constructivista i en el món irracional d’ascendència surrealista. Crític i alhora irònic, es nodreix dels moviments avantguardistes com el dadaisme, tot i que mai abdica del seu llenguatge d’empremta autòctona. L’extraordinari domini de la tècnica del dibuix, el fet de saber harmonitzar monumentalitat i paisatge, la relació indissoluble entre els elements orgànics extrets de la natura i les formes geomètriques, així com la introducció del fragment com a element indispensable de reformulació, ens obren nous camins i perspectives dins d’una inesgotable font d’expressió d’idees i pensaments innovadors.




Joxerra Melguizo
Vitoria-Gasteiz, Álava, 1968

A través del seu art colpeja la consciència de l’espectador on l’autoria de l’art i la identificació de l’autor resta en entredit. Les seves creacions són reflexions visuals de la vulnerabilitat de l’art i de l’agressivitat subjacent del sistema artístic on tot allò profund resta emmascarat rere la imatge ambigua de l’artista. La seva obra oberta, passatgera, incompleta i de creació efímera és susceptible de infinitud de interpretacions i lectures.




Charles Metras
Barcelona, 1962

Amb un treball de caràcter oníric i surrealista, Charles Metras estudià disseny gràfic a l’Institut Elisaba de Barcelona. Va treballar a l’editorial Paniker i com a dissenyador gràfic per a empreses franceses i catalanes. També va col·laborar al programa “Formas y Ángulos” de l’emissora Onda 0. Actualment, porta la direcció de la Galeria René Metras.



Pablo Milicua
Bilbao, Vizcaya, 1960

Des d’uns inicis influïts per les idees dalinianes, del Pop Art i dels còmics s’adhereix, a partir de finals dels anys vuitanta a la disciplina escultòrica del mosaic i l’acumulació. En la seva adolescència va crear un grup barroc psicodèlic amb Wolfgang Arndt. Ha exercit d’il•lustrador, dibuixant de còmic i crític d’art i ha dut a terme muntatges a l’aire lliure i en edificis abandonats de Roma, Manchester, Tiermas, Arija i Brooklyn. Alquimista, explorador i mutador on les seves creacions ens transporten cap a una nova realitat, més enllà dels somnis, de les il•lusions i de la pura aparença..., paisatges mentals engendrats del deliri rocambolesc, la fantasia més irracional i del pensament més intrínsec.






BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia


Les galetes milloren la teva experiència online. Adapten el contingut als teus interessos i permeten mostrar-te publicitat sobre la base d’un perfil elaborat segons la manera en què navegues. Utilitzem galetes pròpies i de tercers de manera transparent i responsable, només per al teu benefici. Ni més ni menys. Per acceptar-les, fes clic en el botó "Accepto i continuo navegant". Per gestionar la configuració de galetes, tria "Configuració de cookies". Vols saber més sobre la nostra política de galetes i privacitat? Fes clic aquí.
Configuració de cookies