Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
A partir del dia 12 de juny ja podeu tornar a visitar els quatre museus de la Fundació Vila Casas (Espais Volart i Museu Can Framis a Barcelona, Museu Can Mario a Palafrugell i Museu Palau Solterra a Torroella de Montrgrí). Us donem la benvinguda amb la màxima seguretat i bona acollida, adaptant-nos a la normativa d’aforament i higiene. Per a més informació feu clic aquí
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Pablo Milicua
Bilbao, Vizcaya, 1960

Des d’uns inicis influïts per les idees dalinianes, del Pop Art i dels còmics s’adhereix, a partir de finals dels anys vuitanta a la disciplina escultòrica del mosaic i l’acumulació. En la seva adolescència va crear un grup barroc psicodèlic amb Wolfgang Arndt. Ha exercit d’il•lustrador, dibuixant de còmic i crític d’art i ha dut a terme muntatges a l’aire lliure i en edificis abandonats de Roma, Manchester, Tiermas, Arija i Brooklyn. Alquimista, explorador i mutador on les seves creacions ens transporten cap a una nova realitat, més enllà dels somnis, de les il•lusions i de la pura aparença..., paisatges mentals engendrats del deliri rocambolesc, la fantasia més irracional i del pensament més intrínsec.




Jo Milne
Edimburgo, Escocia, 1966

Des de 1993, Jo Milne viu i treballa a Barcelona. Les línies, els cercles, les esferes o els punts són elements constants en els seus treballs, que remeten al món de les matemàtiques, la ciència o la tecnologia. Peces en constant mutació, xarxes que s’estenen a través del llenç i creen un cosmos en què les seqüències i repeticions són les protagonistes. Les seves obres, que s’exhibeixen tant en col•leccions nacionals com internacionals, manifesten sistemes complexos, estructures aparentment caòtiques en què l’espectador pot endinsar-se per contemplar tot allò que li és intangible.




Anna Miquel
Barcelona, 1949

Realitat múltiple, on el quadre no acaba en si mateix per ser constatació de la vida. Ella mira el carrer, observa la ciutat i n’extreu un discurs propi dels seus elements més simbòlics. No podem parlar, doncs, de paisatgisme pictòric en el sentit estricte, sinó d’exploració de valors, que genera una empatia suggeridora en l’espectador. Investiga la tècnica mixta del ciment amb pigments sobre tela i paper; i com a innovació, hi introdueix l’ús de l’acetat on hi ha una relació íntima amb els processos creatius del cine d’animació, disciplina duta a terme des de fa algunes dècades.



Mira Bernabeu
Aspe, Alicante, 1969

El seu treball es caracteritza per un important component de teatralitat. Es produeix una constant vulneració dels límits entre l’acció i l’espectador, així com de la funció del propi espai de representació que curosament escenificat emana una estètica màgica. Per mitjà de la fotografia i la performance, el públic adquireix el protagonisme d’una obra que qüestiona les normes de comportament social tot involucrant-hi, doncs, el propi espectador sense desvelar la identitat i confidencialitat de cadascun dels individus presents.



Antoni Miralda
Terrassa, Barcelona, 1942

Antoni Miralda fa una reflexió sobre les connexions entre la nutrició, la ciència i la cultura popular. Ironia i ambigüitat, gosadia i monumentalisme barroc i kitsch, provocació i lloança al mal gust imperant, devastació d’estereotips, però també immersió en els aspectes més populars i espontanis de la cultura de masses, semblen ser les coordenades per on deambula la seva trajectòria creativa. El seu art enllaça directament amb el conceptualisme i amb noms com John Cage, Nam June Paik –-precursor del videoart–- o el creador dels grans embolcalls, Christo. Artista atret per l’espectacle pastisser i gastronòmic, àdhuc les seves últimes creacions sense menjar, fan referència a objectes relacionats amb el món de l’alimentació.



Joan Miró
Barcelona, 1893 - 1983

L’obra de Miró ofereix una de les visions més particulars del corrent surrealista i reflecteix l’interès constant pel subconscient, el món oníric, els records d’infantesa i la terra catalana. Pintor, escultor, ceramista i gravador que des d’uns assajos detallistes i de concepció gairebé cal·ligràfica impregnats de les innovadores tendències parisenques entra en contacte amb els surrealistes per a derivar cap a un enfocament sintètic i expressiu. Joan Miró generà un llenguatge visual i una iconografia que esdevingueren estendards d’unes composicions poètiques que conjuguen amb subtilitat figura i signes, i que arribaren a la seva màxima simplificació per mitjà del color i de les formes essencials. Una de les aportacions més significatives de l’artista fou la creació de la Fundació Miró, realitzada per Josep Lluís Sert en l’any 1975 i dedicada a difondre les tendències artístiques imperants i a promoure els creadors catalans.



Xavier Miserachs
Barcelona, 1937

És un dels fotògrafs documentalistes més importants de la generació de la postguerra. A l’edat de disset anys fou premiat amb el I Trofeu Luis Navarro, en el II Saló Nacional de Fotografia Moderna de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Les seves imatges amalgamen l’espai al temps, mostrant la relació home-terra, on l’escalafó humà dimensiona el temps històric dins un espai natural. Ell és capaç de retratar l’anècdota, situacions iròniques enfocades magistralment, fent gaudir l’espectador d’una història que vessa innocència i espontaneïtat, testimoni imprès de tot allò que defuig del nostre camp visual.



Santu Mofokeng
Johannesburgo, Sudafrica, 1956

Santu Mofokeng inicia de manera informal la seva carrera com a fotògraf del carrer i ja en la dècada dels vuitanta, decidí dedicar-se plenament a la fotografia de vessant ideològica i documentalista. Atret per l’activitat política del moment dins del context de l’apartheid i fent apologia al lirisme de la representació, plasma paisatges nostàlgics, exòtics o que contenen secrets dels antics habitants de la regió sud-africana. Així mateix, du a terme instantànies de gran cruesa protagonitzades pels supervivents dels camps de concentració d’Alemanya i de Polònia.




Santi Moix
Barcelona, 1960

L’obra de Santi Moix es caracteritza per l’acumulació i la fragmentació, la sensualitat i un sentit poètic de la forma en un espai horitzontal pla, dens i vital. Trenca amb la imatge de continuïtat, digressions que avancen i retrocedeixen per a finalment construir esquemàtiques estructures biomorfes. Pintures i escultures que són elements en moviment, com laberints que es ramifiquen fins a l’infinit, provocant una reflexió sobre un món fluctuant arrossegat per la fastuositat i la rapidesa que ens introdueix en un temps diferent, lliure, vital, desbordant i passional.





BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia