Artista que heretà del seu avi i pare la fascinació per les pintures romàniques de la Vall de Boí. Aquest interès per les tècniques tradicionals es veu reflectit en la seva obra on aplica la tècnica del fresc a través de la utilització del pigment en estat pur. Els seus treballs més recents es caracteritzen per una conjugació entre l’escultura i la pintura, a mig camí entre la figuració i l’ abstracció. Ell sap combinar a la perfecció pintura i relleu conferint al conjunt un matís quasi arquitectònic. Aquesta espècie d’organicisme pictòric espacial on quelcom matèric brolla de la tela, és transmissor de dicotomies: lirisme-contundència, presència-transparència i ordre-caos.
Quan en el futur els arqueòlegs vulguin aproximar-se a la nostra civilització per a investigar els estrats de l’època actual, pot ser que el que trobin sigui l’obra de Miquel Lligadas: relíquies fetes de ferro i ciment. Sota una clara voluntat de perdurar, d’eternitzar-se en el temps, s’inicia en el món de l’art de la mà de la pintura que, combinada amb la tridimensionalitat d’uns elements industrials (ferro, ciment, fusta...), li serveix per a erigir formes funcionals on s’emmirallen la memòria i el record entumit. Sota una mentalitat eminentment constructiva i exhaustivament meditada, cada peça és concebuda com un fragment en procés continu de creació.
Filla del reconegut pintor Joan Llimona i neboda de l’escultor Josep Llimona, va ser la penúltima d’una nissaga d’artistes. Reconeguda paisatgista que va defugir del corrent avantguardista imperant per a especialitzar-se en la natura, el paisatge urbà i els interiors arquitectònics. Ha conreat la natura morta, la figura i principalment el paisatge, dins d’un estil naïf constructiu i postimpressionista caracteritzat per una gamma de colors intensa i vital. L’any 2000 fou honorada amb la Creu de Sant Jordi i l’any 2006 se li concedí la Medalla d’Honor de Barcelona.
Tot i tenir etapes d’abstracció i radicalisme on reivindica el seu malestar moral enfront de la societat imperant, el seu treball queda englobat dins la concepció del figurativisme. Els seus inicis artístics contenen una bona dosi d’ironia surrealista adherida a una ferotge crítica social. Des d’un procés d’investigació lineal i de recerca harmònica entre el color i la forma, evoluciona cap a la màxima sintetització formal. L’escultura presentada a les Olimpíades d’Atlanta (1996) és el resultat simbiòtic de la temàtica postmoderna i del mitjà plàstic com a eina de reflexió i alliberament.
La formació d’aquest artista oscil•la entre el dibuix i l’escultura, però definitivament s’inclina vers la tridimensionalitat per mitjà del treball de la fusta i del ferro forjat. Ha guanyat nombrosos premis d’escultura en certàmens de Girona i Barcelona des del final dels anys seixanta. La seva obra es mou dins d’un minimalisme de formes pures i contundents. Actualment és professor d’escultura i tecnologia del ferro de l’Escola Massana de Barcelona.
Artista multidisciplinària que fa de la pintura, el dibuix i la videoinstal·lació les seves eines bàsiques d’expressió. Defineix el seu art a partir del principi de llibertat, mitjançant el qual tot es fa possible. El 1976 va iniciar els seus estudis a l’Escola Eina i el 1981 va obtenir una beca de residència artística al Teatre Studio dins del Palau de la Cultura de Varsòvia. Aquell mateix any el cop d’estat a Espanya marca un punt d’inflexió determinant en la seva trajectòria artística: el concepte de viatge es constitueix com una part del procés artístic. Sense constrènyer-se a cap tendència ni estratègia determinades, Llopis actua sobre el que denomina el seu caos interior, que es podria entendre des d’una dialèctica entre oposats com la negació i l’afirmació, l’obertura o el tancament o la immensitat del món íntim.
La seva obra resta emmarcada dins del realisme com a forma d’aproximar-se al paisatge que ens envolta. Escenes íntimes, habitacions interiors per on s’escolen escletxes de llum que tenyeixen l’escena d’una atmosfera torbadora que ens evoca cap a la solitud, la introspecció i el record.
Uneix-te al nostre 
