Artista multidisciplinària que fa de la pintura, el dibuix i la videoinstal·lació les seves eines bàsiques d’expressió. Defineix el seu art a partir del principi de llibertat, mitjançant el qual tot es fa possible. El 1976 va iniciar els seus estudis a l’Escola Eina i el 1981 va obtenir una beca de residència artística al Teatre Studio dins del Palau de la Cultura de Varsòvia. Aquell mateix any el cop d’estat a Espanya marca un punt d’inflexió determinant en la seva trajectòria artística: el concepte de viatge es constitueix com una part del procés artístic. Sense constrènyer-se a cap tendència ni estratègia determinades, Llopis actua sobre el que denomina el seu caos interior, que es podria entendre des d’una dialèctica entre oposats com la negació i l’afirmació, l’obertura o el tancament o la immensitat del món íntim.
La seva obra resta emmarcada dins del realisme com a forma d’aproximar-se al paisatge que ens envolta. Escenes íntimes, habitacions interiors per on s’escolen escletxes de llum que tenyeixen l’escena d’una atmosfera torbadora que ens evoca cap a la solitud, la introspecció i el record.
En el transcurs d’una estada al Japó acaba de perfeccionar els seus estudis cal•ligràfics i sobre paper, que confereixen al seu treball un perfil pictòric molt particular. Dins l’àmbit fronterer de la figuració i l’abstracció sota un reduccionisme que frega els límits de la simplificació, combina els colors saturats i les formes més minimalistes per tal d’estudiar de forma seriada les calidoscòpiques mirades i percepcions d’un mateix concepte. Isao Llorens tracta amb enginy i destresa la natura i totes aquelles criatures que hi cohabiten, i les sap transformar en símbols d’una existència.
Artigas començà la seva formació com a comptable, tasca que arribà a dur a terme durant un curt període de temps. Poc després començà la seva formació artística a la Llotja i a l’acadèmia de Francesc d’Assís Galí, on conegué, entre d’altres, Miró. La seva fita era convertir-se en pintor, però durant l’Exposició d’Art Francès a Barcelona l’any 1917 va decidir canviar el rumb tot inclinant-se cap a la ceràmica.
La seva revolucionària obra va marcar un abans i un després en el tractament de la ceràmica. Centrat en els aspectes senzills i naturals, Artigas buscava en la matèria i el torn la puresa de la línia, el color i l’estructura. Va alliberar la ceràmica de tot artifici i decoració supèrflua, fent fluir cap a l’exterior tots els sentits que s’extreuen de la matèria primera, el fang. Aquests aspectes, molt vinculats també a la tradició oriental ―concretament la japonesa― els va dur a terme tant en els seus treballs individuals com en les col·laboracions que va fer amb nombrosos artistes que, com ell, també cercaven la naturalitat en el tractament de l’obra final.
Remarcable és, però, la col·laboració amb Miró al llarg de la seva vida, reconeguda arreu. Es poden trobar diversos dels seus treballs escultòrics i murals en les grans capitals del món, fins i tot el 1937 el MET de Nova York en va adquirir un dels gerros i es va convertir en la primera ceràmica contemporània comprada per un museu.
La trajectòria de Joan Gardy Artigas està íntimament lligada al món de la ceràmica d’ençà del principi de la seva vida. Com a ajudant del seu pare, Josep Llorens Artigas, va treballar conjuntament amb Joan Miró. S’instruí en la prestigiosa École du Louvre i tot seguit va establir el seu taller de ceràmica a París, on va col•laborar amb Georges Braque i Marc Chagall. Alberto Giacometti fou qui el va introduir en l’ús d’altres materials dins la disciplina escultòrica i és durant la seva estada al Japó que aprèn les tècniques orientals de la ceràmica; formes zoomorfes o antropomorfes de caràcter expressionista que transcendeixen en un profund significat en desemmascarar els monstres que assetgen la nostra societat. Usa la mitologia mediterrània d’inspiració arcaica per a reflexionar sobre la condició humana i la vida.
Fotògraf que des de l’any 1975 ha col·laborat amb agències de publicitat, estudis de disseny i diferents mitjans de premsa. A més, ha participat, també, en activitats docents dins l’àmbit fotogràfic.
Mitjançant les seves fotografies intenta donar volum a la simple quotidianitat i a moments desdibuixats per la memòria, que en una dosi d’ interpretacions bilaterals donen sensació d’immaterialitat.
Membre del grup Cercle d’Art d’Avui, impulsà des del Cercle Artístic de Sant Lluc diverses activitats com ara els premis Miró o les mostres d’Art MAN. Els seus exercicis pictòrics recullen les bases del suprematisme de Malevitx; enfronten línies -tant dibuixades com disposades en tires brillants a mode de collage sobre el llenç-, colors i ombres per conformar paisatges abstractes plens d’anhels i allunyats de tota tendència estètica i temporal.
La seva pintura recupera racons oblidats dels paisatges urbans de Barcelona, Califòrnia i Las Vegas, sobre els quals evoca un sentiment de nostàlgia davant l’obvia fugacitat de la vida. Acurades composicions de pronunciat realisme, que més enllà de la temàtica s’interessen per la perspectiva i la il·luminació. Escenaris on expressar emocions i que sota un assossegat alè s’hi respira reflexió i melancolia.
