Fotògraf que retrata la realitat per mitjà d’unes instantànies que són el reflex dels constants canvis socials que pateix el nostre entorn més immediat. Des del més minúscul detall a la globalitat, res escapa al seu infatigable visor. Amb el transcurs dels anys, Darius Koehli ha anat submergint-se entre les infinites possibilitats que li atorga l’univers fotogràfic i que al mateix temps ha sabut assaonar amb sensibilitat i un amor incondicional per les minúcies de la vida. Es així, doncs, com moviment, llum, color i els contrastos són les constants dins d’una trajectòria artística que fusiona passat, present i futur. La seva producció es troba en la Bibliotheque Nationale de París i en nombroses col•leccions privades d’arreu del món.
Postgrau en Direcció de fotografia per l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) a Barcelona. Fa més de quinze anys que treballa en el món audiovisual com a ajudant de direcció i ajudant de càmera en diversos llargmetratges; en aquest context troba la passió per la foto fixa, que actualment compagina amb la feina a la Fundació Foto Colectania. Recentment ha realitzat la foto fixa del film La innocència, guardonat amb un Goya l’edició passada.
Les seves obres coloristes són el reflex del món que l’envolta, d’una circumstància concreta i un entorn, però també d’allò més íntim i subjectiu. Interessat per l’equilibri entre l’exterior i l’interior, ordena l’espai i les figures. La seva obra, influïda pel surrealisme, és el mirall de la psique i de l’inconscient que s’expressa en infinitud de formes i tonalitats.
Durant la dècada dels anys vuitanta trasllada la seva residència a l’Empordà, des d’on viatjarà periòdicament al Marroc. El seu treball connecta amb l’art primitiu, el mateix que en el seu moment interessà a Gauguin i Picasso. Les seves pintures són receptacle d’un llenguatge simbòlic, on l’espontaneïtat i la simplicitat fan al·lusió constant a la vida i la mort com a eix d’unió existencial.
Autodidacta, que s’allunya dels corrents i les modes imperants de l’art contemporani. Les vivències adquirides a la Xina, al Canadà, a França o a Catalunya, lloc on resideix des de l’any 1981, li han permès articular la seva obra al voltant de la pluralitat de mirades que retraten el seu estil de vida. Bodegons d’objectes que cohabiten amb utensilis contemporanis com ara els embolcalls industrials, de plàstic i els coladors d’alumini... traçats amb minuciositat i delicadesa. Aquarel•les i dibuixos de tonalitats cendroses on palpita el record d’orient amb l’austeritat dels seus elements i la pulcritud d’unes imatges contenidores d’una gran sensibilitat.
Llicenciat en Belles Arts, Marc Larré va estudiar entre Barcelona i Nova York, fet que segurament ha influït en la versatilitat que obté a l’hora d’enfocar el paisatge urbà. La seva fotografia està impregnada de l’objecte urbanístic, que utilitza com a protagonista total de l’escena on capta les instantànies. L’objectiu de portar el pensament escultòric a l’espai fotogràfic permet a Marc Larré crear il·lusions i paisatges d’artifici a través del joc que fa amb aquests elements que agafa del seu entorn més directe: materials de rebuig, mobiliari urbà, edificis... Sota la seva òptica, aquests materials transmuten en allò que l’ésser humà ha creat amb el seu àmbit geogràfic i les conseqüències morals i culturals que això ha comportat per a tot l’entorn social al llarg de la història.
Joan Lassús va saber compaginar una afició i una professió: la fotografia i la música. Gràcies a una actitud metòdica i pulcra, ara podem gaudir d’un fons fotogràfic molt important que avui forma part de l’arxiu històric municipal de l’Escala. La seva obra ha anat evolucionant des del romanticisme impressionista dels anys 50 fins al documentalisme dels anys 60/70, que deixa de banda l’antecessora força expressiva per donar lloc a una bellesa serena i silenciosa. La part més documental inclou còpies de tots els indrets de l’Escala, que serveixen per a la reconstrucció del paisatge i per seguir les transformacions del nucli urbà, les obres públiques, els actes oficials, les escenes de la vida quotidiana, els edificis arquitectònics...