Postgrau en Direcció de fotografia per l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) a Barcelona. Fa més de quinze anys que treballa en el món audiovisual com a ajudant de direcció i ajudant de càmera en diversos llargmetratges; en aquest context troba la passió per la foto fixa, que actualment compagina amb la feina a la Fundació Foto Colectania. Recentment ha realitzat la foto fixa del film La innocència, guardonat amb un Goya l’edició passada.
Les seves obres coloristes són el reflex del món que l’envolta, d’una circumstància concreta i un entorn, però també d’allò més íntim i subjectiu. Interessat per l’equilibri entre l’exterior i l’interior, ordena l’espai i les figures. La seva obra, influïda pel surrealisme, és el mirall de la psique i de l’inconscient que s’expressa en infinitud de formes i tonalitats.
Durant la dècada dels anys vuitanta trasllada la seva residència a l’Empordà, des d’on viatjarà periòdicament al Marroc. El seu treball connecta amb l’art primitiu, el mateix que en el seu moment interessà a Gauguin i Picasso. Les seves pintures són receptacle d’un llenguatge simbòlic, on l’espontaneïtat i la simplicitat fan al·lusió constant a la vida i la mort com a eix d’unió existencial.
Les teles de Marta Lafuente dialoguen entre la figuració i l’abstracció alhora que exhalen bellesa i lirisme. Fragments on les figures humanes o els edificis conviuen en harmonia amb vastes masses de pigments, rugositats i tot tipus de materials. Retrata marines, ciutats i cels que es desdoblen en reflectir-se en l’aigua..., emplaçaments i personatges que emfatitzen la dualitat entre la part i el tot. Per mitjà d’un llenguatge plàstic que s’escola entre les fissures del romanticisme i del materialisme figuratiu, usa la tècnica a l’oli i la pols de marbre per tal d’irisar la llum, les ombres, els colors i les formes.
Autodidacta, que s’allunya dels corrents i les modes imperants de l’art contemporani. Les vivències adquirides a la Xina, al Canadà, a França o a Catalunya, lloc on resideix des de l’any 1981, li han permès articular la seva obra al voltant de la pluralitat de mirades que retraten el seu estil de vida. Bodegons d’objectes que cohabiten amb utensilis contemporanis com ara els embolcalls industrials, de plàstic i els coladors d’alumini... traçats amb minuciositat i delicadesa. Aquarel•les i dibuixos de tonalitats cendroses on palpita el record d’orient amb l’austeritat dels seus elements i la pulcritud d’unes imatges contenidores d’una gran sensibilitat.
Joan Lassús va saber compaginar una afició i una professió: la fotografia i la música. Gràcies a una actitud metòdica i pulcra, ara podem gaudir d’un fons fotogràfic molt important que avui forma part de l’arxiu històric municipal de l’Escala. La seva obra ha anat evolucionant des del romanticisme impressionista dels anys 50 fins al documentalisme dels anys 60/70, que deixa de banda l’antecessora força expressiva per donar lloc a una bellesa serena i silenciosa. La part més documental inclou còpies de tots els indrets de l’Escala, que serveixen per a la reconstrucció del paisatge i per seguir les transformacions del nucli urbà, les obres públiques, els actes oficials, les escenes de la vida quotidiana, els edificis arquitectònics...
Uneix-te al nostre 
