Dibuixant de retrats psicològics, cossos traçats per poètiques i neguitoses sutures que emfatitzen la fragilitat corpòria, símbol i imatge del Cosmos. Les seves obres amaguen referències líriques d’autors com ara el crític d’art José Corredor-Matheos. Representacions que, sobre un rígid suport metàl•lic, ennobleixen l’anatomia humana per mitjà de majestuosos contorns i nítids espais lumínics. Les dicotomies home-abisme, llum-tenebra, ple-buit, matèria-etèria, són reflex d’unes idees adscrites dins de la tendència del realisme abstracte.
Amb les seves imatges redimeix a la fotografia de ser un simple testimoni presencial i que sota una expressa voluntat d’anar més enllà del visor transforma en disciplina interactiva per mitjà del film gràfic sobreimprès. Microscòpiques gemmes de color són encastades delicadament en els seus curiosos fotogrames. Superposa pintura i fotografia sota un desig de retroalimentació per tal de mostrar-nos una realitat que clama per ser escoltada i sortir de l’anonimat.
Artista francès, viu a Tolosa on és professor d’arts gràfiques. Pintor interessat en els mitjans audiovisuals i digitals. Des de l’any 2011 treballa en diferents projectes en col·laboració amb l’artista català Jordi Cerdà, es tracta de treballs basats en la confrontació i l’intercanvi, és a dir, en la proposta-resposta. Un dels projectes més coneguts és el que es va iniciar el 2003 al voltant de l’obra de Kafka, pintures de gran format, sèries numèriques, pel·lícules, etc., que es va exposar a la Fundació Vila Casas l’any 2013.
Porta a terme una figuració expressionista, de traç lliure i espontani. Ha investigat sobre l’estímul que mou la societat i, després d’analitzar la publicitat circumdant que bombardeja constantment el nostre subconscient, conclou que l’aburgesament i el sexe són els motors que la mouen. A més, en les seves obres inclou personatges als quals elimina la mirada amb un sol traç de brotxa. En cobrir-ne els ulls, els converteix en arquetips, contrafort de la idea d’homogeneïtat i ceguesa en què estem sotmesos.
Establert a París des de l’any 1957, Jiménez-Balaguer ha desenvolupat al llarg de la seva trajectòria un llenguatge abstracte protagonitzat per la forma i la matèria. Els seus llenços incorporen bocins de teixits, cordams o fusta, elements que s’entrellacen en l’espai per configurar una obra expressiva, melòdica i tàctil. Per mitjà de la matèria i el volum elabora un vocabulari propi, fruit d’un procés introspectiu, que desprèn intensitat i una gran força expressiva.
Va estudiar fotografia i disseny però sempre s’ha considerat un autodidacta. De ben petit el seu pare li va regalar un aerògraf amb el qual va poder començar a dibuixar mons imaginaris. La seva relació amb la fotografia es va refermar gràcies a l’arribada de l’era digital, ja que li permetia seguir plasmant el seu imaginari. Les seves fotografies són realitats aparentment inventades però en certa manera reals que conviden l’espectador a endinsar-se en un món on desapareixen les fronteres entre realitat i ficció.
Des d’una embrionària figuració, Salvador Juanpere s’endinsa en una etapa de recerca estètica i de recuperació de les formes primigènies. La simbiosi establerta entre el món natural i el d’artifici, a través de materials extrets de la natura o bé industrials (vidre o acer), desemboca en la dècada dels noranta, en un treball circumscrit en la ciència i el pensament. Atorga tridimensionalitat a eines i receptacles, vectors d’un tractament fonamentat en la reflexió sobre el procés de creació artística.