La col·lecció

Miquel Ibarz
Mequinensa, Zaragoza, 1920 - 1987

Pintor i gravador que formà part de la segona avantguarda catalana. El seu treball arrossega influències cubistes, fauvistes i del corrent abstracte, tot i estar emmotllat dins d’una figuració expressiva, colorista i melancòlica. Els seus paisatges, figures i natures mortes són el resultat d’un llarg procés de meditació i d’estructuració, on l’antagonisme de cromatismes fluorescents genera serenor i poesia.

Gregori Iglesias
Borges Blanques, Lleida, 1966

Pintor d’emocions, de sentiments, d’experiències vitals que s’alliberen en la superfície de la tela per esdevenir reflex de la seva pròpia existència. Si bé els seus inicis es concreten dins de l’informalisme orgànic que més tard abandona per donar pas a un període més figuratiu, en l’actualitat, el seu llenguatge plàstic esdevé expressionista. Dosi de contrastos latents, de crua i sinistra rebel·lia, defugint de la mimesi natural tot i ser presoner del seu món interior.

Miguel Ángel Iglesias
París, Francia, 1971

Emprant un llenguatge plàstic annexionat a l’art pop i que circumscriu a una pintura de caràcter metafísic seduïda per les idees de De Chirico, reflexiona sobre la relació entre l’ésser humà i l’espai habitat. Les seves composicions ens ofereixen paisatges urbans reduïts a la més mínima expressió, sense la presència humana, sense detalls ni elements superflus, i on s’erigeix amb força una arquitectura sintètica d’estructures geomètriques. No hi ha vida, només espais per habitar..., escenografies desmesurades d’urbanisme vertiginós creades pels humans que contraresten amb l’aspecte gràcil i divertit d’uns colors intensos i vitals.

Laura Iniesta
Barcelona, 1955

Jordi Isern
Barcelona, 1962

Dibuixant de retrats psicològics, cossos traçats per poètiques i neguitoses sutures que emfatitzen la fragilitat corpòria, símbol i imatge del Cosmos. Les seves obres amaguen referències líriques d’autors com ara el crític d’art José Corredor-Matheos. Representacions que, sobre un rígid suport metàl•lic, ennobleixen l’anatomia humana per mitjà de majestuosos contorns i nítids espais lumínics. Les dicotomies home-abisme, llum-tenebra, ple-buit, matèria-etèria, són reflex d’unes idees adscrites dins de la tendència del realisme abstracte.

Axel Jaroslavsky
Buenos Aires, Argentina, 1961

Amb les seves imatges redimeix a la fotografia de ser un simple testimoni presencial i que sota una expressa voluntat d’anar més enllà del visor transforma en disciplina interactiva per mitjà del film gràfic sobreimprès. Microscòpiques gemmes de color són encastades delicadament en els seus curiosos fotogrames. Superposa pintura i fotografia sota un desig de retroalimentació per tal de mostrar-nos una realitat que clama per ser escoltada i sortir de l’anonimat.

Claude Jeanmart
Soisy-sous-Montmorency, França, 1937

Artista francès, viu a Tolosa on és professor d’arts gràfiques. Pintor interessat en els mitjans audiovisuals i digitals. Des de l’any 2011 treballa en diferents projectes en col·laboració amb l’artista català Jordi Cerdà, es tracta de treballs basats en la confrontació i l’intercanvi, és a dir, en la proposta-resposta. Un dels projectes més coneguts és el que es va iniciar el 2003 al voltant de l’obra de Kafka, pintures de gran format, sèries numèriques, pel·lícules, etc., que es va exposar a la Fundació Vila Casas l’any 2013.

Frank Jensen
Salten, Dinamarca, 1956

Resident a Espanya des de l’any 1991, ja des de ben petit se sent atret per l’art. Estudià economia, màrqueting i art. Per mitjà de la il•lustració en diaris i revistes va assolir un cert reconeixement dins del sector artístic del nostre país. Rere un transfons abstracte, influït per Mark Rothko i Ad Reinhardt hi ha una acció reflexiva carregada de lirisme, d’emocions, i d’angoixes. Cartografies pictòriques que organitzen l’espai i el color per tal de reflectir el sentit tràgic de la vida i el drama de l’existència humana. Retrats de l’ànima que concilien dos mons antagònics: la reflexió i el pensament més irracional i intimista.

Sacris
Barcelona, 1969

Porta a terme una figuració expressionista, de traç lliure i espontani. Ha investigat sobre l’estímul que mou la societat i, després d’analitzar la publicitat circumdant que bombardeja constantment el nostre subconscient, conclou que l’aburgesament i el sexe són els motors que la mouen. A més, en les seves obres inclou personatges als quals elimina la mirada amb un sol traç de brotxa. En cobrir-ne els ulls, els converteix en arquetips, contrafort de la idea d’homogeneïtat i ceguesa en què estem sotmesos.