Les seves obres coloristes són el reflex del món que l’envolta, d’una circumstància concreta i un entorn, però també d’allò més íntim i subjectiu. Interessat per l’equilibri entre l’exterior i l’interior, ordena l’espai i les figures. La seva obra, influïda pel surrealisme, és el mirall de la psique i de l’inconscient que s’expressa en infinitud de formes i tonalitats.
Durant la dècada dels anys vuitanta trasllada la seva residència a l’Empordà, des d’on viatjarà periòdicament al Marroc. El seu treball connecta amb l’art primitiu, el mateix que en el seu moment interessà a Gauguin i Picasso. Les seves pintures són receptacle d’un llenguatge simbòlic, on l’espontaneïtat i la simplicitat fan al·lusió constant a la vida i la mort com a eix d’unió existencial.
Artista multidisciplinari i docent. L’obra de Jordi Lafon, de caire poètic i optimista, ens presenta diferents elements quotidians, que si bé formen part de l’imaginari cultural col·lectiu, juxtaposats i plantejats de manera inusual desconcerten l’espectador tot oferint-li l’oportunitat de replantejar certs aspectes de la seva pròpia rutina i, per tant, dels inputs ètics i educatius pels quals es mou el conjunt social al qual pertany. Aquesta experimentació tècnica i conceptual el condueix a introduir la poesia en les seves produccions, especialment en els títols, la qual cosa li permet afegir un nou nivell de significació que uneix tant allò llegit com allò mostrat per tal de sortir de les normes i crear-ne de noves per a oferir-nos una nova manera de veure i llegir la nostra contemporaneïtat.
Les teles de Marta Lafuente dialoguen entre la figuració i l’abstracció alhora que exhalen bellesa i lirisme. Fragments on les figures humanes o els edificis conviuen en harmonia amb vastes masses de pigments, rugositats i tot tipus de materials. Retrata marines, ciutats i cels que es desdoblen en reflectir-se en l’aigua..., emplaçaments i personatges que emfatitzen la dualitat entre la part i el tot. Per mitjà d’un llenguatge plàstic que s’escola entre les fissures del romanticisme i del materialisme figuratiu, usa la tècnica a l’oli i la pols de marbre per tal d’irisar la llum, les ombres, els colors i les formes.
Les teles de Marta Lafuente dialoguen entre la figuració i l’abstracció alhora que exhalen bellesa i lirisme. Fragments on les figures humanes o els edificis conviuen en harmonia amb vastes masses de pigments, rugositats i tot tipus de materials. Retrata marines, ciutats i cels que es desdoblen en reflectir-se en l’aigua..., emplaçaments i personatges que emfatitzen la dualitat entre la part i el tot. Per mitjà d’un llenguatge plàstic que s’escola entre les fissures del romanticisme i del materialisme figuratiu, usa la tècnica a l’oli i la pols de marbre per tal d’irisar la llum, les ombres, els colors i les formes.
Autodidacta, que s’allunya dels corrents i les modes imperants de l’art contemporani. Les vivències adquirides a la Xina, al Canadà, a França o a Catalunya, lloc on resideix des de l’any 1981, li han permès articular la seva obra al voltant de la pluralitat de mirades que retraten el seu estil de vida. Bodegons d’objectes que cohabiten amb utensilis contemporanis com ara els embolcalls industrials, de plàstic i els coladors d’alumini... traçats amb minuciositat i delicadesa. Aquarel•les i dibuixos de tonalitats cendroses on palpita el record d’orient amb l’austeritat dels seus elements i la pulcritud d’unes imatges contenidores d’una gran sensibilitat.
Llicenciat en belles arts, Marc Larré va estudiar entre Barcelona i Nova York, fet que segurament ha influït en la versatilitat que obté a l’hora d’enfocar el paisatge urbà.
La seva fotografia està impregnada de l’objecte urbanístic, que utilitza com a protagonista total de l’escena on capta les instantànies. L’objectiu de portar el pensament escultòric a l’espai fotogràfic permet a Marc Larré crear il·lusions i paisatges d’artifici a través del joc que fa amb aquests elements que agafa del seu entorn més directe: materials de rebuig, mobiliari urbà, edificis... Sota la seva òptica, aquests materials transmuten en allò que l’ésser humà ha creat amb el seu àmbit geogràfic i les conseqüències morals i culturals que això ha comportat per a tot l’entorn social al llarg de la història.
Joan Lassús va saber compaginar una afició i una professió: la fotografia i la música. Gràcies a una actitud metòdica i pulcra, ara podem gaudir d’un fons fotogràfic molt important que avui forma part de l’arxiu històric municipal de l’Escala. La seva obra ha anat evolucionant des del romanticisme impressionista dels anys 50 fins al documentalisme dels anys 60/70, que deixa de banda l’antecessora força expressiva per donar lloc a una bellesa serena i silenciosa. La part més documental inclou còpies de tots els indrets de l’Escala, que serveixen per a la reconstrucció del paisatge i per seguir les transformacions del nucli urbà, les obres públiques, els actes oficials, les escenes de la vida quotidiana, els edificis arquitectònics...
Procedent d’una família amb tradició pictòrica, Jesús Led s’ha format de manera autodidàctica. La seva obra destaca per l’ús del color i la llum mitjançant els quals configura un conjunt de matisos i contrastos que ens recorden la factura dels grans mestres del barroc espanyol i italià, essència que també es fa perceptible tant en el tractament de la figura com en les escenografies que representa, en què la iconografia de caire tradicional es barreja amb la quotidianitat del mateix artista, tot reinterpretant sota un prisma actual temes com la Sagrada Família o el Sant Sopar.
