Porta a terme una figuració expressionista, de traç lliure i espontani. Ha investigat sobre l’estímul que mou la societat i, després d’analitzar la publicitat circumdant que bombardeja constantment el nostre subconscient, conclou que l’aburgesament i el sexe són els motors que la mouen. A més, en les seves obres inclou personatges als quals elimina la mirada amb un sol traç de brotxa. En cobrir-ne els ulls, els converteix en arquetips, contrafort de la idea d’homogeneïtat i ceguesa en què estem sotmesos.
Establert a París des de l’any 1957, Jiménez-Balaguer ha desenvolupat al llarg de la seva trajectòria un llenguatge abstracte protagonitzat per la forma i la matèria. Els seus llenços incorporen bocins de teixits, cordams o fusta, elements que s’entrellacen en l’espai per configurar una obra expressiva, melòdica i tàctil. Per mitjà de la matèria i el volum elabora un vocabulari propi, fruit d’un procés introspectiu, que desprèn intensitat i una gran força expressiva.
Va estudiar fotografia i disseny però sempre s’ha considerat un autodidacta. De ben petit el seu pare li va regalar un aerògraf amb el qual va poder començar a dibuixar mons imaginaris. La seva relació amb la fotografia es va refermar gràcies a l’arribada de l’era digital, ja que li permetia seguir plasmant el seu imaginari. Les seves fotografies són realitats aparentment inventades però en certa manera reals que conviden l’espectador a endinsar-se en un món on desapareixen les fronteres entre realitat i ficció.
Des d’una embrionària figuració, Salvador Juanpere s’endinsa en una etapa de recerca estètica i de recuperació de les formes primigènies. La simbiosi establerta entre el món natural i el d’artifici, a través de materials extrets de la natura o bé industrials (vidre o acer), desemboca en la dècada dels noranta, en un treball circumscrit en la ciència i el pensament. Atorga tridimensionalitat a eines i receptacles, vectors d’un tractament fonamentat en la reflexió sobre el procés de creació artística.
Fotògraf que retrata la realitat per mitjà d’unes instantànies que són el reflex dels constants canvis socials que pateix el nostre entorn més immediat. Des del més minúscul detall a la globalitat, res escapa al seu infatigable visor. Amb el transcurs dels anys, Darius Koehli ha anat submergint-se entre les infinites possibilitats que li atorga l’univers fotogràfic i que al mateix temps ha sabut assaonar amb sensibilitat i un amor incondicional per les minúcies de la vida. Es així, doncs, com moviment, llum, color i els contrastos són les constants dins d’una trajectòria artística que fusiona passat, present i futur. La seva producció es troba en la Bibliotheque Nationale de París i en nombroses col•leccions privades d’arreu del món.
Postgrau en Direcció de fotografia per l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) a Barcelona. Fa més de quinze anys que treballa en el món audiovisual com a ajudant de direcció i ajudant de càmera en diversos llargmetratges; en aquest context troba la passió per la foto fixa, que actualment compagina amb la feina a la Fundació Foto Colectania. Recentment ha realitzat la foto fixa del film La innocència, guardonat amb un Goya l’edició passada.
Les seves obres coloristes són el reflex del món que l’envolta, d’una circumstància concreta i un entorn, però també d’allò més íntim i subjectiu. Interessat per l’equilibri entre l’exterior i l’interior, ordena l’espai i les figures. La seva obra, influïda pel surrealisme, és el mirall de la psique i de l’inconscient que s’expressa en infinitud de formes i tonalitats.
