Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
A partir del dia 12 de juny ja podeu tornar a visitar els quatre museus de la Fundació Vila Casas (Espais Volart i Museu Can Framis a Barcelona, Museu Can Mario a Palafrugell i Museu Palau Solterra a Torroella de Montrgrí). Us donem la benvinguda amb la màxima seguretat i bona acollida, adaptant-nos a la normativa d’aforament i higiene. Per a més informació feu clic aquí
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Maria Alzamora
Ordis, Girona, 1992

D’ençà que descobrí la fotografia el 2007, Maria Alzamora ha convertit la càmera en aliada a l’hora de captar moments de la quotidianitat. D’aquesta manera la seva fotografia s’obre pas entre mirades espontànies que, fugisseres o penetrants, aporten a l’espectador l’essència d’un instant. Així mateix, gaudeix amb el joc dels espais on la figura humana queda representada per objectes i ambients que revelen, com un relat obert, part de la història d’una presència que a simple vista no podem veure.



Amagat
Les Planes, Girona, 1956

Composicions que s’alimenten dels corrents postcubista i surrealista i on la superposició d’elements incorpora l’efecte de moviment. Fa ús de l’acrílic sobre paper o tela i investiga la tècnica del collage en fusta de format muralista. Temes torbadors i d’altres que emanen placidesa, tractats amb vigorosa volumetria i sota un refinat joc lumínic. En els seus quadres hi cohabiten figuració amb abstracció, geometria amb orgànic, i policromia que contraresta amb l’immens fons ocre o gris.




Frederic Amat
Barcelona, 1952

Artista multidisciplinari que treballa en el camp de les arts plàstiques i les arts escèniques. Durant la dècada dels setanta s’interessa per l’art experimental i conceptual i porta a terme diverses accions. A finals dels setanta inicia una sèrie de viatges al nord d’Àfrica, Mèxic i els Estats Units que marcaran profundament el seu treball i que el duran a desenvolupar una obra molt expressiva amb una gran càrrega simbòlica com són els rituals, la màgia o la religió. Entre la seva variada i àmplia producció cal destacar les escenografies i readaptacions teatrals i la direcció de pel•lícules com ara Viaje a la Luna, de Federico Garcia Lorca, l’any 1987.



Jaume Amigó
Barcelona, 1963

Les llargues estades al Marroc o a Mallorca i els darrers constants viatges a Àsia han deixat empremta en l’obra d’aquest polifacètic artista. Pintor, gravador, escultor i continuador de la tècnica ancestral del raku caracteritzat per un refinat llenguatge jeroglífic, de línies i formes senzilles que troben la seva font d’inspiració en els utensilis quotidians o en la pròpia natura com ara els núvols, les flors... Doncs, el seu art heterogeni, i alhora abstracte, és objecte de múltiples interpretacions. Ha gaudit d’una àmplia trajectòria tan a nivell nacional com internacional.



Carles Amill
Barcelona, 1953 - Reus, 2004

Interessat des de sempre en la pintura, va estudiar a l’Escola d’Art Sant Jordi de la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en tècniques de la pintura. Des de ben jove va combinar la faceta creativa amb la docent, a l’Escola d’Arts i Oficis de Reus, on va impartir classes sobre procediments artístics. El 1986 es va traslladar a Nova York, on residí durant els 20 anys següents sense abandonar mai del tot els vincles amb Reus. En tornar es va restablir a Barcelona i Vinyals, on visqué els darrers anys de la seva vida.  Són característics dels seus inicis els treballs en els camps del body art que més tard abandona per unes pintures en suports més tradicionals on regnen els colors terrosos i els negres, així com les formes orgàniques on en determinades ocasions fa alguna referència figurativa. Ell mateix defensava que a les seves pintures pretenia referir-se i revisar els colors i llums de la pintura barroca sota la perspectiva del segle xxi, que en els darrers dies de la seva vida va treballar des del mètode i la disciplina. 




Nacho Amor
Barcelona, 1958

Pintor que no és partícip del concepte estètic del pintoresc sinó del paisatgisme romàntic i enigmàtic. Restaurador vocacional, utilitza teles de teixits desgastats i fustes antigues com a suport artístic. Joc de reverberacions lumíniques, d’ombres modulades i de clarobscurs que sota una mirada nòrdica tenyeixen de meditació i melancolia les seves creacions. Fascinat per la foscor nocturna, els seus quadres resten atrapats per una negror de subtils incursions esblanqueïdes.



Rosa Amorós
Barcelona, 1945

Destacada ceramista escultòrica que en els últims anys ha apostat per peces radicals, transgressores i amb un fort caràcter expressionista. Experimenta amb l’ús de la tècnica de la terra i el foc, mantenint un irrefutable vincle amb la ceràmica asturiana contemporània. La seva obra ens evoca al diàleg, a la meditació, a la intuïció atzarosa dels seus sentiments i passions més recòndites sobre la vida, la sexualitat i la mort. Connotacions simbòliques seduïdes per la seva simplicitat i primitivisme on la terra parla per ella mateixa.



Mariano Andrés Vilella

L’esfera, el buit, el moviment i el cosmos concentren forces enèrgiques i vitals que, atrapades dins d’una estructura pètria, lluiten per sortir-ne i ser alliberades. Les seves estructures geomètriques i coral•lines, amb esferes o ovals presoners en el ventricle de la massa, donen vida i moviment a la matèria de la mateixa manera que trasllueixen consistència i rotunditat matèrica.




Margarita Andreu
Cercs, Barcelona, 1953 - Barcelona, 2013

Margarita Andreu

El seu art és una constant reflexió sobre les relacions existents entre la llum i l’espai, el ple i el buit i el color i la transparència. Si bé els muntatges de Margarita Andreu recreen una dimensió arquitectònica i tridimensional, la incorporació de la fotografia en el seu treball s’ha d’entendre com una continuïtat de la concepció i construcció de la poètica del buit sorgida de la idea d’ambigüitat, fugacitat i parcialitat.






BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia