Pintor de figures humanes, dones, paisatges o natures mortes, que per mitjà d’un cromatisme riquíssim i ple de personalitat ens projecta cap a un món interior oníric, suggeridor d’intimitats transcorregudes en habitacles o patis i on planeja un instant copsat d’encanteri. Ha estat guardonat amb diferents premis, distincions i com a millor crític entre els més prestigiosos comentaristes d’art.
Excèntric per naturalesa, les seves obres tenen un caràcter extravagant, vital i dinàmic. Fotografies, murs urbans, pintures multicolors que traspassen el límit del llenç són, en part, responsables que l’espectador es deixi alienar pel món del còmic i de la fantasia. Rere una aparença de pictogrames creats per a un públic infantil, hi ha una força cinètica serpentejant que concentra en el seu interior heterogenis pensaments i reivindicacions sobre el pas del temps en les urbs o una evident preocupació per la subsistència i la prolongació de l’espècie. Les seves obres han saltat els murs de la seva ciutat natal per a donar-se a conèixer en llocs com Miami, Copenhaguen o Brussel•les.
Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, és un dels artistes novells amb major projecció internacional actualment amb presència en exposicions i col·leccions de ciutats com Nova York, Barcelona, Berlín o Los Angeles. La seva pintura és el reflex d’una modernitat convulsa i canviant a la vegada que se’ns presenta com una finestra cap a una nova visió de la realitat, més alliberada i amb noves perspectives. L’ús de cromatismes intensos i vibrants plasmats sobre la superfície amb un traç elèctric, vital però precís i estudiat alhora, fan que la mateixa pintura cobri un aspecte vital, quasi com si l’artista hagués provocat un trauma en la matèria per tal de començar un diàleg amb ella, fent girar en 360º el concepte històric d’abstracció pictòrica i descobrint en aquest corrent un nou llenguatge en què la intenció és recrear la faç i la personalitat del color.
Treballa des de fa 20 anys en escultura i dibuix de gran format. El tema alpí emergeix en la seva obra a partir de 1999 fruit de la seva anterior experiència com a alpinista. És sobretot arran d’una expedició a l’Everest de què va formar part, que s’ha interessat per la iconografia d’aquesta muntanya, així com per les roques de Montserrat, relacionades també amb la seva experiència personal. Conceptualment la seva obra reflexiona al voltant del paral·lelisme entre l’experiència d’escalar muntanyes i el viatge contemplatiu cap a un paisatge interior, com a metàfora del creixement personal; tot equiparant els perills de l’escalada amb els perills —temptacions— del creixement de l’esperit.
Inicià la seva carrera com a fotògraf-reporter realitzant diversos viatges arreu del món. Durant la dècada dels seixanta viu un dels moments més intensos de la seva trajectòria professional en col•laborar amb les revistes més importants del moment com ara Vogue, Elle, Stern i Magnum. Ha conreat, la fotografia documental, de moda, d’animals, els retrats, els paisatges i les urbs, però, no és fins l’any 1989 que comença a investigar dins del camp de la fotografia digital. Les seves imatges impregnades d’una tradició humanista i populista deixen de banda el monumentalisme i l’heroïcitat.
Seduït pel moviments avantguardistes emergents de Pequín, aviat trenca amb els convencionalismes de l’estil oficial, per endinsar-se en la investigació i creació de peces basades en objectes, treballs fotogràfics, instal•lacions i projectes basats en textos per poder aprofundir en el propi llenguatge contemporani. Durant els últims anys, Huang Yan ha desenvolupat una sèrie de treballs fonamentats en l’art ancestral de la pintura paisatgística tradicional i els tatuatges. Zones geogràfiques de la Xina que habiten l’anatomia humana, una expressió corporal i espiritual que reivindica i recupera els valors asiàtics. En definitiva, Huang Yan fa brotar la identitat cultural i artística asiàtica amb l’ús d’unes tècniques antigues al servei de l’art actual.
Javier Huecas va estudiar Belles Arts a tres ciutats: Sevilla, Barcelona i Almeria. Les primeres creacions se circumscriuen en el corrent pictòric de l’escola de París. Amb el temps va incorporant elements simbòlics com el guerrer, la ciutat des de diferents perspectives o la muralla com a metàfora del límit de la vida i del coneixement. També fa un ús del tractament seriat dels colors rogenc, negre o verdós. Les escultures combinen el fang tosc amb l’aquarel•la per tal d’infondre vida a la imatge humana. Per mitjà d’acabats terrosos i oxidats, exhibeix les angoixes d’uns individus que per regla general són fràgils i dèbils.
Uneix-te al nostre 
