La col·lecció

Huecas
Barcelona, 1958

Javier Huecas va estudiar Belles Arts a tres ciutats: Sevilla, Barcelona i Almeria. Les primeres creacions se circumscriuen en el corrent pictòric de l’escola de París. Amb el temps va incorporant elements simbòlics com el guerrer, la ciutat des de diferents perspectives o la muralla com a metàfora del límit de la vida i del coneixement. També fa un ús del tractament seriat dels colors rogenc, negre o verdós. Les escultures combinen el fang tosc amb l’aquarel•la per tal d’infondre vida a la imatge humana. Per mitjà d’acabats terrosos i oxidats, exhibeix les angoixes d’uns individus que per regla general són fràgils i dèbils.

Francisco José Huertas
,

Alicia Ibarra
Barcelona, 1961

La seva obra no utilitza objectes ni paraules sinó que transporta l’espectador a racons llunyans i silenciosos. Els constants viatges constitueixen un aportació fonamental per a la seva incessant necessitat creativa i expressiva. Tria espais que connecten amb la seva sensibilitat i malenconia, vivències sentides i que incorpora dins la seva psique per tal de deixar fruir a través de les imatges, de les seves emocions. Alicia Ibarra experimenta amb nous materials i amalgames per tal d’obtenir textures inèdites i transformar la matèria en quelcom viu i sempre canviant, doncs cada quadre és un univers de llums, de textures i de sensacions.

Miquel Ibarz
Mequinensa, Zaragoza, 1920 - 1987

Pintor i gravador que formà part de la segona avantguarda catalana. El seu treball arrossega influències cubistes, fauvistes i del corrent abstracte, tot i estar emmotllat dins d’una figuració expressiva, colorista i melancòlica. Els seus paisatges, figures i natures mortes són el resultat d’un llarg procés de meditació i d’estructuració, on l’antagonisme de cromatismes fluorescents genera serenor i poesia.

Gregori Iglesias
Borges Blanques, Lleida, 1966

Pintor d’emocions, de sentiments, d’experiències vitals que s’alliberen en la superfície de la tela per esdevenir reflex de la seva pròpia existència. Si bé els seus inicis es concreten dins de l’informalisme orgànic que més tard abandona per donar pas a un període més figuratiu, en l’actualitat, el seu llenguatge plàstic esdevé expressionista. Dosi de contrastos latents, de crua i sinistra rebel·lia, defugint de la mimesi natural tot i ser presoner del seu món interior.

Miguel Ángel Iglesias
París, Francia, 1971

Emprant un llenguatge plàstic annexionat a l’art pop i que circumscriu a una pintura de caràcter metafísic seduïda per les idees de De Chirico, reflexiona sobre la relació entre l’ésser humà i l’espai habitat. Les seves composicions ens ofereixen paisatges urbans reduïts a la més mínima expressió, sense la presència humana, sense detalls ni elements superflus, i on s’erigeix amb força una arquitectura sintètica d’estructures geomètriques. No hi ha vida, només espais per habitar..., escenografies desmesurades d’urbanisme vertiginós creades pels humans que contraresten amb l’aspecte gràcil i divertit d’uns colors intensos i vitals.

Laura Iniesta
Barcelona, 1955

Jordi Isern
Barcelona, 1962

Dibuixant de retrats psicològics, cossos traçats per poètiques i neguitoses sutures que emfatitzen la fragilitat corpòria, símbol i imatge del Cosmos. Les seves obres amaguen referències líriques d’autors com ara el crític d’art José Corredor-Matheos. Representacions que, sobre un rígid suport metàl•lic, ennobleixen l’anatomia humana per mitjà de majestuosos contorns i nítids espais lumínics. Les dicotomies home-abisme, llum-tenebra, ple-buit, matèria-etèria, són reflex d’unes idees adscrites dins de la tendència del realisme abstracte.

Axel Jaroslavsky
Buenos Aires, Argentina, 1961

Amb les seves imatges redimeix a la fotografia de ser un simple testimoni presencial i que sota una expressa voluntat d’anar més enllà del visor transforma en disciplina interactiva per mitjà del film gràfic sobreimprès. Microscòpiques gemmes de color són encastades delicadament en els seus curiosos fotogrames. Superposa pintura i fotografia sota un desig de retroalimentació per tal de mostrar-nos una realitat que clama per ser escoltada i sortir de l’anonimat.