Javier Huecas va estudiar Belles Arts a tres ciutats: Sevilla, Barcelona i Almeria. Les primeres creacions se circumscriuen en el corrent pictòric de l’escola de París. Amb el temps va incorporant elements simbòlics com el guerrer, la ciutat des de diferents perspectives o la muralla com a metàfora del límit de la vida i del coneixement. També fa un ús del tractament seriat dels colors rogenc, negre o verdós. Les escultures combinen el fang tosc amb l’aquarel•la per tal d’infondre vida a la imatge humana. Per mitjà d’acabats terrosos i oxidats, exhibeix les angoixes d’uns individus que per regla general són fràgils i dèbils.
Pintor d’emocions, de sentiments, d’experiències vitals que s’alliberen en la superfície de la tela per esdevenir reflex de la seva pròpia existència. Si bé els seus inicis es concreten dins de l’informalisme orgànic que més tard abandona per donar pas a un període més figuratiu, en l’actualitat, el seu llenguatge plàstic esdevé expressionista. Dosi de contrastos latents, de crua i sinistra rebel·lia, defugint de la mimesi natural tot i ser presoner del seu món interior.
Dibuixant de retrats psicològics, cossos traçats per poètiques i neguitoses sutures que emfatitzen la fragilitat corpòria, símbol i imatge del Cosmos. Les seves obres amaguen referències líriques d’autors com ara el crític d’art José Corredor-Matheos. Representacions que, sobre un rígid suport metàl•lic, ennobleixen l’anatomia humana per mitjà de majestuosos contorns i nítids espais lumínics. Les dicotomies home-abisme, llum-tenebra, ple-buit, matèria-etèria, són reflex d’unes idees adscrites dins de la tendència del realisme abstracte.
Amb les seves imatges redimeix a la fotografia de ser un simple testimoni presencial i que sota una expressa voluntat d’anar més enllà del visor transforma en disciplina interactiva per mitjà del film gràfic sobreimprès. Microscòpiques gemmes de color són encastades delicadament en els seus curiosos fotogrames. Superposa pintura i fotografia sota un desig de retroalimentació per tal de mostrar-nos una realitat que clama per ser escoltada i sortir de l’anonimat.