Artista multidisciplinari que realitza escultura, fotografia i instal·lacions sota un plantejament teòric que reflexiona al voltant de la identitat en un món globalitzat. Els seus treballs giren entorn de la desigualtat, la violència o la cultura del consum, de manera que provoca i sacseja la consciència de l’espectador. En la seva obra utilitza objectes de la vida quotidiana així com d’altres provinents de la cultura urbana, com sabatilles, i hi apareixen referències tant de la seva infància veneçolana com de la cultura pop més global.
L’obra d’aquest polifacètic artista gira entorn del tractament d’imatges a través de la tècnica del fotomuntatge, que beu directament de John Heartfield. El treball d’Hernando González, anomenat per alguns com l’últim dadaista, s’engendra a partir d’allò personal imaginari, on el temps, el color, l’ecologia, la tecnologia o els éssers antropomorfs són els protagonistes principals. Creacions que, extretes del corrent dadaista, del pop art i del món del còmic, ens conviden a reflexionar entorn del consum d’imatges de la nostra societat.
Des d’una trajectòria marcada per la influència del simbolisme abstracte deriva cap a un corrent més figuratiu. Els referents a la pintura clàssica del Renaixement, la constant recerca de l’equilibri compositiu i l’elevat contingut simbòlic de les seves teles esdevenen el fil conductor del seu procés creatiu. A través de l’ésser humà, l’artista cerca la perfecció i l’harmonia del seu món interior. Present i passat es fonen en una dimensió temporal, on el color i la geometria s’evidencia en uns rostres portadors d’una història, d’uns desitjos i d’unes emocions, doncs, home i natura esdevenen una amalgama indivisible.
Pintor de figures humanes, dones, paisatges o natures mortes, que per mitjà d’un cromatisme riquíssim i ple de personalitat ens projecta cap a un món interior oníric, suggeridor d’intimitats transcorregudes en habitacles o patis i on planeja un instant copsat d’encanteri. Ha estat guardonat amb diferents premis, distincions i com a millor crític entre els més prestigiosos comentaristes d’art.
Excèntric per naturalesa, les seves obres tenen un caràcter extravagant, vital i dinàmic. Fotografies, murs urbans, pintures multicolors que traspassen el límit del llenç són, en part, responsables que l’espectador es deixi alienar pel món del còmic i de la fantasia. Rere una aparença de pictogrames creats per a un públic infantil, hi ha una força cinètica serpentejant que concentra en el seu interior heterogenis pensaments i reivindicacions sobre el pas del temps en les urbs o una evident preocupació per la subsistència i la prolongació de l’espècie. Les seves obres han saltat els murs de la seva ciutat natal per a donar-se a conèixer en llocs com Miami, Copenhaguen o Brussel•les.
Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, és un dels artistes novells amb major projecció internacional actualment amb presència en exposicions i col·leccions de ciutats com Nova York, Barcelona, Berlín o Los Angeles. La seva pintura és el reflex d’una modernitat convulsa i canviant a la vegada que se’ns presenta com una finestra cap a una nova visió de la realitat, més alliberada i amb noves perspectives. L’ús de cromatismes intensos i vibrants plasmats sobre la superfície amb un traç elèctric, vital però precís i estudiat alhora, fan que la mateixa pintura cobri un aspecte vital, quasi com si l’artista hagués provocat un trauma en la matèria per tal de començar un diàleg amb ella, fent girar en 360º el concepte històric d’abstracció pictòrica i descobrint en aquest corrent un nou llenguatge en què la intenció és recrear la faç i la personalitat del color.
Treballa des de fa 20 anys en escultura i dibuix de gran format. El tema alpí emergeix en la seva obra a partir de 1999 fruit de la seva anterior experiència com a alpinista. És sobretot arran d’una expedició a l’Everest de què va formar part, que s’ha interessat per la iconografia d’aquesta muntanya, així com per les roques de Montserrat, relacionades també amb la seva experiència personal. Conceptualment la seva obra reflexiona al voltant del paral·lelisme entre l’experiència d’escalar muntanyes i el viatge contemplatiu cap a un paisatge interior, com a metàfora del creixement personal; tot equiparant els perills de l’escalada amb els perills —temptacions— del creixement de l’esperit.
Inicià la seva carrera com a fotògraf-reporter realitzant diversos viatges arreu del món. Durant la dècada dels seixanta viu un dels moments més intensos de la seva trajectòria professional en col•laborar amb les revistes més importants del moment com ara Vogue, Elle, Stern i Magnum. Ha conreat, la fotografia documental, de moda, d’animals, els retrats, els paisatges i les urbs, però, no és fins l’any 1989 que comença a investigar dins del camp de la fotografia digital. Les seves imatges impregnades d’una tradició humanista i populista deixen de banda el monumentalisme i l’heroïcitat.
Uneix-te al nostre 
