Format a l’escola Llotja de Barcelona, Fossas concep obres que desprenen lluminositat. Els traços de color que inunden els seus llenços fan sorgir els volums dels paisatges i dels personatges que l’habiten, sempre sota una atmosfera harmònica i íntima al mateix temps. Les seves composicions, càlides i vitals, es veuen reforçades per vigoroses pinzellades que atorguen al seu treball una gran força i moviment de marcat caràcter mediterrani.
La seva obra, emmarcada dins del que s’anomena art social o new performance, és continuadora de l’art performance de la dècada dels setanta. La creença d’Alicia Framis en les limitacions de l’art a l’hora d’expressar i comunicar sentiments o idees, l’ha portat a desenvolupar un seguit de projectes en els que l’espectador, com a ésser viu i actiu, observa, veu i es qüestiona la realitat existent. A partir de conflictes o contradiccions, l’artista reflexiona sobre la mort, la solitud, la violència, o la comunicació entre altres temes. En definitiva, Alicia Framis posa l’èmfasi en temes existencials.
Tot i haver treballat amb la fotografia, les instal•lacions i les performances…, la pintura és el medi idoni on es concentren l’energia i la instrospecció. Agustín Fructuoso construeix un espai on conviuen pigment, matèria, imatges i l’accident (friccions o petits relleus) dels sentiments, nostàlgia i melancolia. Les seves creacions són autèntiques metàfores que fusionen construcció i de-construcció, obres abstractes dominades per la foscor sobre la qual planen petits detalls imperceptibles que clamen ser descoberts per l’observador.
La pintura de Jordi Fulla esdevé un viatge cap a l’expugnació de nous espais per mitjà d’una visió fractalitzada de l’univers projectat en una reduïda porció panoràmica. Pluralitat de formes, colors i textures, on el dibuix estructura l’espai i les seves línies marquen la transició entre els diferents estats. Receptacle d’elements susceptibles de segmentació, d’ingravidesa que sura en el buit, espiritualitat, transcendència i eternitat.
Artista multidisciplinari. Ha treballat sobretot l’escultura, la pintura i la il•lustració en una trajectòria que va de l’abstracció a la figuració. Creador de petits mons, utilitza l’espai com a camp de recerca, com a escenografia on articula les seves teories sobre l’ordre, el buit, la transcendència dels successos que poden arribar a esdevenir, les diverses disposicions dels cossos i la inquietud de les històries que aquests desemboquen, articulant un diàleg amb les persones que contemplen l’obra i que són les encarregades d’acabar-la i entendre el joc que, com si fossin jeroglífics, planteja l’artista.
Després de llicenciar-se en Belles Arts, complementa la seva formació amb un màster en Investigació i Producció Artística que l’indueix cap a la recerca d’un llenguatge pictòric d’empremta personal i de reclam social. A primer cop d’ull la seva obra es podria considerar urbana, per la representació d’espais públics, carrers o estacions ferroviàries, però més enllà de la forma ens transporta cap a una nova dimensió metafísica transitada per individus. Cristal•litza instants de la realitat, moments d’una quotidianitat estrepitosa en què es reverberen uns éssers que troben la raó d’existir a través d’una espiritualitat que es dissol enmig d’una col•lectivitat contaminada pels rols socials i culturals.
