Àngel Ferrant es va formar a l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid, la seva ciutat natal. Considerat un dels màxims exponents de l’escultura d’avantguarda espanyola, el seu primer contacte amb els nous corrents artístics va ser a París el 1913. Posteriorment, el 1920, anirà a viure a Barcelona, on es vincularà amb el seu teixit artístic per sempre més i on desenvoluparà també una gran tasca pedagògica a La Llotja fins al 1934, quan torna a Madrid. Tot i que es va iniciar en la pintura figurativa, la seva producció va evolucionar ràpidament cap a una escultura d’arrels surrealistes, que s’aproximava també a l’objet trouvé i que, marcat per un gran interès pel moviment, va acabar esdevenint també un referent de l’art cinètic.
La seva tècnica pictòrica, la seva metodologia i la seva sensibilitat escenogràfica són trets característics dins del moviment realista del darrer segle XX. Reflecteix i expressa la solitud de l’home dins d’espais deshabitats on vastes panoràmiques de muntanyes, cels ennuvolats i runes tanquen unes composicions que introdueixen l’espectador en paisatges sublims propis del romanticisme.
Dolça intel•ligència, sentit de l’humor i l’autoironia són els trets identificatius de les seves pintures a l’oli i dibuixos fets amb llapis de colors. Flors i nenes de tonalitats alegres són un clar referent de l’obra de Paul Klee, Calder, Miró i Arp. Sota les seves composicions minimalistes i d’ un món de formes elementals i ingènues s’encobreix un elaborat procés intel•lectual de síntesi i despulla.
Idea, exploració, viatge, recorregut, memòria, transformació... fent ús dels signes i símbols, on fusiona elements i conceptes d’aparença oposada. Per mitjà d’un llenguatge seductor, poètic i d’agosarada introspecció, la seva obra argumenta la fragilitat humana i les contradiccions i complexitats de la multiplicitat racial, cultures i religions. Gravat, calcografia, fotografia, grattage, collage i pintures realitzades en fibra de vidre per tal de donar textura a unes imatges tant abstractes com figuratives. Guanyadora de diversos premis i guardons, entre ells el Premi d’Obra Gràfica d’ Enciclopèdia Catalana 2003.
Escultor, pintor, dibuixant i ceramista. La seva trajectòria és dilatada i compta amb multiplicitat de tècniques, estils i especialitats plàstiques. Elabora crucifixos, relleus, vidrieres, esgrafiats, mosaics i monuments on incorpora materials tradicionals i innovadors com ara el poliuretà. Al marge de la seva producció escultòrica, cal destacar les seves peces de ceràmica al gres decorades amb pintures i incisions així com pluralitat d’experiments i assaigs matèrics. El seu estil personal advoca per la curiositat tècnica i un fervorós sentiment de religiositat. Ha estat mereixedor de nombrosos guardons i distincions.
Les seves pintures reflecteixen la realitat sota una poètica molt particular. La calidesa d’unes senzilles formes geomètriques que habiten en un univers del color ens evoquen la representació arcaica i classicista, doncs, l’artista sap dotar d’una força renovadora i enèrgica tot un seguit d’objectes i d’estructures volumètriques que són part inherent de la nostra tradició més llunyana. Fou guardonat amb diversos premis i beques durant els seus inicis com a pintor.
Formada en diverses disciplines com la pintura, el dibuix, el gravat, l’escultura i la joieria, Tania Font ha treballat en l’escenografia per a teatre i televisió en nombrosos projectes, així com també en la realització d’escultura científica hiperrealista per a museus al costat del biòleg Ramon López. La seva producció com a artista, centrada en l’escultura i la pintura, destaca per la presència de la figura humana, amb una especial atenció a les dones. Amb la voluntat d’explicar experiències subjectives, la seva obra reflexiona sobre la construcció i desconstrucció del subjecte femení, així com la difícil relació que les dones han tingut amb la paraula: una llarga història de silencis.
Durant tota la seva trajectòria artística ha compaginat l’escultura i la pintura amb el disseny gràfic. L’any 1996, va guanyar el primer premi del concurs internacional per al disseny del bitllet de 100 euros convocat per la Unió Europea. La seva obra annexa de forma molt personal l’abstracció i el minimalisme en reduir a l’essencialitat formal certes al•lusions semàntiques dins la més pura ortodòxia de les estructures primàries.
Uneix-te al nostre 
