Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Membre de l’Àmbit de Recerca de la Fundació Miró i conreador de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya. Jaume García Antón es situa dins del moviment “neopop” per la reiterada utilització d’imatges manllevades dels mitjans de comunicació i la recurrència a artistes que, a mode d’homenatge, absorbeix dins del seu propi llenguatge. La seva producció artística desemboca en la voluntat de reflexionar constantment sobre la natura, el llenguatge pictòric, els gèneres i les diverses expressions del món. Fortament vinculat a moviments artístics clarament polititzats, missatge i forma són el suport ideològic de la seva projecció global. Actualment, minvat el missatge de denúncia política, la seva obra dona pas a la immediatesa d’escenes atzaroses i quotidianes.



L’efímer, la puresa, el narcisisme, la dualitat i el deliri són alguns dels temes tractats per les seves sèries fotogràfiques, on denuncia com se sent la dona i com és vista per la societat. Ja Fa deu anys que treballa en aquesta disciplina i darrerament imparteix classes de fotografia a l’Escola de Belles Arts de Sant Telmo de Màlaga. La temàtica de la seva obra gira entorn a la figura femenina que, al mateix temps, li serveix com a modus de reflexió sobre la pròpia persona com a individu dins la nostra societat estereotipada. Les seves imatges són com un exercici dual entre l’ésser humà i el seu entorn, en què fusiona la natura de l’individu amb els paisatges per tal de crear un confrontament visual i espiritual.



Les tisores esdevenen una eina fonamental en el treball de García Villegas...; retalls de paper i pintura que, combinats entre si, ens aproximen al pop art en recerca de la profunditat d’unes imatges planes. Retrats que sota una perspectiva àcida critiquen el món i on els seus personatges, sovint icones del nostre temps, ens projecten vers un nou significat de lectura directa, accessible i intel•ligent.



Va començar la carrera fotogràfica el 1995 als 65 anys, després de participar en diversos tallers formatius al Festiva Rencontres d’Arles d’aquell mateix any. Fins al moment s’havia dedicat al negoci de la fabricació i venda de làmpades. No obstant, i a pesar de la tardana incorporació al terreny artístic, Garcin ha publicat diversos llibres de fotografia i ha exposat en més de cent ocasions en països com França, Grècia, Portugal, Cuba, els Estats Units, el Brasil, el Canadà o Hongria. Treballa el fotomuntatge en blanc i negre a partir de tècniques analògiques. Les seves fotografies traspuen una fina ironia en el tractament dels temes i és habitual que aparegui ell mateix en escenes que recorden imatges cinematogràfiques dels inicis del segle xx amb referents com Jacques Tati, entre d’altres.




La trajectòria de Joan Gardy Artigas està íntimament lligada al món de la ceràmica d’ençà del principi de la seva vida. Com a ajudant del seu pare, Josep Llorens Artigas, va treballar conjuntament amb Joan Miró. S’instruí en la prestigiosa École du Louvre i tot seguit va establir el seu taller de ceràmica a París, on va col•laborar amb Georges Braque i Marc Chagall. Alberto Giacometti fou qui el va introduir en l’ús d’altres materials dins la disciplina escultòrica i és durant la seva estada al Japó que aprèn les tècniques orientals de la ceràmica; formes zoomorfes o antropomorfes de caràcter expressionista que transcendeixen en un profund significat en desemmascarar els monstres que assetgen la nostra societat. Usa la mitologia mediterrània d’inspiració arcaica per a reflexionar sobre la condició humana i la vida.



Es va iniciar en la pintura als anys trenta. Al principi la seva obra es caracteritzava per un realisme estricte, però evolucionà cap a un simbolisme amb un resultat d’aparença fantasmagòrica o onírica, amb figures que sovint ens apareixen amb una cruesa feridora. Va començar a l’estudi que compartia amb Grau i Sala i el 1932 va estudiar dibuix al natural al Cercle Artístic. Després de presentar-se als Salons de Primavera i de Montjuïc, ho va fer, individualment, a Madrid el 1948, on fou seleccionat per al Saló dels Onze. Va exposar també a les Galeries Laietanes els anys 1949, 1953 i 1957 i la Sala Parés el 1981, 1983 i 1986. Va exposar també a Bilbao i Santander, i en exposicions col·lectives de l’Institut Carnegie de Pittsburgh i de la primera i la tercera Biennal Hispanoamericana.




Pintor de teles on la seva superfície resta dividida en seccions geomètriques interrompudes o creuades per grafismes i pinzellades gestuals; les diferents zones treballen tant l’aspecte matèric com cromàtic. Entre 1973 i 1980 va participar en diverses edicions del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró.



Es va formar de manera autodidacta en el terreny de la pintura, que era la seva autèntica vocació. Fill de llibreter i net de linotipista, va ser educat en un entorn de gran sensibilitat vers la literatura i les arts gràfiques que ja el va acompanyar al llarg de tota la vida. El seu estil, forjat a partir d’influències del surrealisme i l’expressionisme, va evolucionar cap a l’abstracció, només trencada per la inclusió de símbols, arabescos, lletres i algunes referències a la figuració. D’una plasticitat impregnada de colors vistosos, la seva pintura es caracteritza per uns traçats vigorosos, gairebé impulsius, i per una estètica propera a l’onirisme en què les formes abstractes es barregen amb paisatges de referències figuratives.




Les seves escultures giren al voltant del cos nu femení, un cos que simbolitza la fertilitat i el misteri de la creació. En el procés creatiu fa confluir la fusta i les plaques metàl•liques, un material càlid i un fred que s’uneixen per a generar un diàleg i un contrast entre allò orgànic i allò inorgànic. Aquest contrast generat per la comunicació dels materials amb l’obra condueix sovint l’artista cap a un procés d’abstracció de les formes que les alleugereix i les fa més àgils, i on l’espai, l’aire, passa també a formar part de la mateixa escultura.






BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia