La col·lecció

Dolça intel•ligència, sentit de l’humor i l’autoironia són els trets identificatius de les seves pintures a l’oli i dibuixos fets amb llapis de colors. Flors i nenes de tonalitats alegres són un clar referent de l’obra de Paul Klee, Calder, Miró i Arp. Sota les seves composicions minimalistes i d’ un món de formes elementals i ingènues s’encobreix un elaborat procés intel•lectual de síntesi i despulla.

Idea, exploració, viatge, recorregut, memòria, transformació... fent ús dels signes i símbols, on fusiona elements i conceptes d’aparença oposada. Per mitjà d’un llenguatge seductor, poètic i d’agosarada introspecció, la seva obra argumenta la fragilitat humana i les contradiccions i complexitats de la multiplicitat racial, cultures i religions. Gravat, calcografia, fotografia, grattage, collage i pintures realitzades en fibra de vidre per tal de donar textura a unes imatges tant abstractes com figuratives. Guanyadora de diversos premis i guardons, entre ells el Premi d’Obra Gràfica d’ Enciclopèdia Catalana 2003.

Escultor, pintor, dibuixant i ceramista. La seva trajectòria és dilatada i compta amb multiplicitat de tècniques, estils i especialitats plàstiques. Elabora crucifixos, relleus, vidrieres, esgrafiats, mosaics i monuments on incorpora materials tradicionals i innovadors com ara el poliuretà. Al marge de la seva producció escultòrica, cal destacar les seves peces de ceràmica al gres decorades amb pintures i incisions així com pluralitat d’experiments i assaigs matèrics. El seu estil personal advoca per la curiositat tècnica i un fervorós sentiment de religiositat. Ha estat mereixedor de nombrosos guardons i distincions.

Les seves pintures reflecteixen la realitat sota una poètica molt particular. La calidesa d’unes senzilles formes geomètriques que habiten en un univers del color ens evoquen la representació arcaica i classicista, doncs, l’artista sap dotar d’una força renovadora i enèrgica tot un seguit d’objectes i d’estructures volumètriques que són part inherent de la nostra tradició més llunyana. Fou guardonat amb diversos premis i beques durant els seus inicis com a pintor.

Formada en diverses disciplines com la pintura, el dibuix, el gravat, l’escultura i la joieria, Tania Font ha treballat en l’escenografia per a teatre i televisió en nombrosos projectes, així com també en la realització d’escultura científica hiperrealista per a museus al costat del biòleg Ramon López. La seva producció com a artista, centrada en l’escultura i la pintura, destaca per la presència de la figura humana, amb una especial atenció a les dones. Amb la voluntat d’explicar experiències subjectives, la seva obra reflexiona sobre la construcció i desconstrucció del subjecte femení, així com la difícil relació que les dones han tingut amb la paraula: una llarga història de silencis.  

Durant tota la seva trajectòria artística ha compaginat l’escultura i la pintura amb el disseny gràfic. L’any 1996, va guanyar el primer premi del concurs internacional per al disseny del bitllet de 100 euros convocat per la Unió Europea. La seva obra annexa de forma molt personal l’abstracció i el minimalisme en reduir a l’essencialitat formal certes al•lusions semàntiques dins la més pura ortodòxia de les estructures primàries.

Manuel Fontanals, de pare ebenista i deixeble de Puig i Cadafalch, desenvolupà la vida professional al voltant de les Arts Aplicades, i, sobretot, de l’escenografia, treballant sota el guiatge de Federico García Lorca i Margarida Xirgu, entre d’altres. Amb l’arribada de la Guerra Civil s’exilià a Buenos Aires i més endavant a Ciutat de Mèxic, on restà fins que va morir i on aconseguí el zenit de la seva carrera professional treballant, amb reconeguts honors, pel teatre i el cinema i duent a terme decoracions d’interiors per a botigues i hotels de luxe, i de cases de gent adinerada. L’estètica dels seus treballs és potencialment modernista donant rellevància a la corba i denotant influències de l’expressionisme i el fauvisme en el tractament del color, tot i que, amb l’emergència de les noves avantguardes, anà ajustant el seu estil tenyint els decorats de modernitat contemporània, on la llum esdevingué amb el temps el factor protagonista de les seves creacions.

El segell identificatiu de la seva obra és un concepte: el dubte. Fotografia que llaura la incertesa. Treballa amb el món de les aparences per a qüestionar veritats que ningú refuta. Documenta el marc, allò anecdòtic, per a fer creure que quelcom ha succeït, tot i no efectuar-se. Juga amb l’ambigüitat per mitjà del mecanisme de l’apropiació que provoca reflexions sobre l’autoria. Sols li manca escenificar un marc d’influències idònies (premsa, institucions com el museu, publicitat...) per a emfatitzar que a vegades les lectures són errònies. A més d’artista, Joan Fontcuberta és crític, docent, comissari d’exposicions i escriptor que fundà la revista Photovision. Les seves obres han estat exhibides en museus internacions com el Centre Georges Pompidou de París, el Metropolitan Museum of Art de Nova York o l’Art Institute de Chicago.

Pintor, dibuixant i gravador que viatjà a Nova York, on va romandre fins l’any 1971. Des de l’any 1973 viu a Catalunya i imparteix classes de pintura a l’Escola Massana de Barcelona. Quadres on la presència humana es dilueix en la densa atmosfera, de llum il·lusòria i màgica. Formes difuminades i ambigües deixen lloc a expressions vigoroses, virulentes i, algunes vegades, sarcàstiques; ecos de les pintures negres i gravats goyescs, dels inferns de Tintoretto i de les llums irreals de Rembrandt. Darrerament la seva trajectòria ha adquirit un caràcter antropològic a través de la investigació dels sectors marginals de la ciutat comtal.