Pintor i dibuixant autodidacte. Des d’uns rostres de màscares primitives, la seva pintura experimenta amb les textures i el color. Fa ús del guix, del sofre, de tècniques d’incisió i de pirogravat, d’efectes de relleu i d’altres pràctiques pictòriques poc convencionals. Des de l’any 1972 deixa de banda el substrat figuratiu i s’immisceix en les possibilitats expressives de l’abstracció. A mitjan anys setanta, el traç i el cromatisme van adquirint protagonisme i la seva plàstica deriva cap a composicions organitzades per l’articulació de plans, espais quartejats i sòbries estructures planimètriques en blanc i negre.
Maquetista i escultor format entre París, Milà i Barcelona, és el creador d’una de les trajectòries escultòriques més suggestives i desconegudes d’aquest últim mig segle. Gran part del seu treball se centra en el tractament de pedres i minerals com ara el marbre o l’alabastre, tot i que també ha realitzat treballs amb fusta. La seva primera exposició va ser l’any 1976 a la Galeria Cadaqués, però no és fins al 1991 que no comença a signar amb el nom pel qual se'l coneix actualment. En la seva producció recent, Farreras buida l’interior de les seves peces deixant que la llum les envaeixi, motiu pel qual les anomena ‘catedrals’.
Natures mortes, fruites, flors, llibres oberts i motius quotidians que broten d’un suport en fusta. Pintura sòbria, lluminosa, de gran perfecció cal•ligràfica i de pinzellada solta que són una reflexió sobre la caducitat de la vida i la bellesa efímera. El seu treball s’endinsa en l’essència de l’art de la representació i sobre un fons blanquinós separa el concepte de la forma i el seu contingut narratiu. Doncs, sap atorgar el protagonisme a la forma deixant de banda tot el seu significat inherent.
Artista multidisciplinària, l’obra de Carmen Anzano va des de la pintura fins a la instal•lació passant per la pictoescultura. Des de les primeres exposicions a principis dels 90, ha cercat la relació entre forma i material, però sobretot ha centrat la recerca a atrapar l’espai on aquests dos factors es troben per a articular un moviment i una direccionalitat que la porten a copsar el llenguatge del seu món interior. Tant en acrílic com mitjançant l’ús de fils, cintes i teixits sobre bastidors nus, l’obra de Carmen Anzano crea un entramat de formes que, com connexions lingüístiques, formen una sintaxi en què el diàleg amb l’espectador pot iniciar-se en qualsevol dels punts on trama amb trama, línea amb línia, conflueixen i ens porten a nous territoris.
La necessitat d’una retrobada amb la realitat quotidiana dins la pintura contemporània és l’eix vertebrador del seu treball. Pintor, escultor i il•lustrador, nascut dins d’una família d’artistes, es llicencià en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i és membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. Les seves teles matèriques i minucioses ens mostren fragments de la vida quotidiana: una bústia, una cantonada o un grup de gent; però també objectes: eines, motors i enginys que atrauen l’atenció del pintor. L’objectiu de Hfernandez és recrear la realitat des d’una òptica particular, al mateix temps que incorpora o elimina elements sota un anhel que posa de manifest les infinites possibilitats estètiques d’una existència ordinària i periòdica. Servint-se d’una tècnica pulcra i actual en sintonia amb el ready-made duchampià, utilitza, transforma o suprimeix objectes per tal de fer germinar formes noves de representació.
Uneix-te al nostre 
