La col·lecció

Xavier Escribà
París, Francia, 1969

El seu treball s’articula al voltant d’una recerca pictòrica contemporània, que qüestiona els fonaments mateixos del llenguatge pictòric amb l’objectiu de reivindicar la llibertat de representació. Fa ús de la tècnica acrílica amb alternança de colors i textures i romp la composició tradicional, doncs les teles, en les seves mans, esdevenen un organisme viu.

Joan Escudé
Tortosa, Tarragona, 1945

Puresa, sensualitat, sinuositat i força són els trets distintius de les seves escultures. Formes abstractes ovalades i en espiral, fustes perforades que abracen el buit en confrontar els materials i la gravetat i on les ones s’enlairen per fondre’s en la immensitat. Amb una clara inspiració orgànica presenta una obra coherent i carregada de contingut expressiu i vital.

Marisa Esmatjes
Barcelona, 1947

Pintora i dibuixant que treballa amb la tècnica de la pintura plàstica i les tintes planes. La seva estètica té connexions amb l’univers oníric i màgic del Bosco i amb escrits teòrics del pioner artista abstracte Vasili Kandinsky. La seva obra denota un cert regust d’ingenuïtat, tendresa i humanisme.

Luis Feo
Toledo, 1975

Llicenciat en belles arts per la Universitat Complutense de Madrid. Treballa el dibuix sobre paper amb llapis i grafit i les seves obres, normalment natures mortes i sobretot vanitas inspirades en les barroques, posen de manifest un gran virtuosisme en la seva execució. El realisme dels seus dibuixos connecta amb la tradició dels artistes naturalistes del segle XIX com ara Ferdinand Bauer, William Buckland o Henry Thomas de la Beche. Va ser el guanyador del LII Premi Internacional Ynglada-Guillot.

Maria Espeus
Boras, Suècia, 1949

Fotògrafa d’origen suec i resident a Barcelona des de 1977. Es va iniciar en la fotografia als deu anys, gràcies a un tiet que la practicava de manera amateur i cap als vint es va mudar a París a la cerca d’acomplir el somni de dedicar-s’hi professionalment. Ha treballat la fotografia de moda i el seu nom ha estat dels més reconeguts en l’entorn publicitari, però si alguna cosa l’apassiona és el retrat. S’autoproclama una amant de la senzillesa i la sobrietat i afirma que treballa construint imatges, en el sentit que estudia i planifica fins a l’últim detall la imatge que pretén aconseguir; això deriva en unes fotografies d’una puresa poètica sublim. Va ser fotògrafa oficial de les cerimònies d’obertura i cloenda dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona i el 2017 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura CoNCA.

Isabel Esteva
Barcelona, 1958

Pintora i fotògrafa que troba l’essència en la representació de la natura i els seus estats, així com en la cultura mediterrània. Ritmes, ombres, colors i llums que embolcallen unes imatges que tot i tenir una aparença austera ens evoquen als orígens de la nostra existència. La seva producció prescindeix de qualsevol element superflu per tal d’ennoblir l’expressivitat de les línies i colors en un exprés acostament al primitivisme i simplicitat.

Jordi Esteva
Barcelona, 1951

Apassionat de les cultures orientals i africanes, ha dedicat gran part del seu treball en fotografia i escriptura a donar a conèixer aquestes tradicions. Cap de redacció i director d’art de la revista Ajoblanco entre l’any 1987 i l’estiu del 1993. En el llibre Los oasis de Egipto, documenta la vida quotidiana al desert i els paisatges en perill de ser asfaltats. En publicacions com, per exemple, Viaje al país de las almas, mostra les creences ancestrals de les poblacions que habiten a Costa d’Ivori. Va col·laborar amb la UNESCO l’any 2001 per fotografiar la Medina de Marràqueix, projecte que va ser exposat a la seu de París i a les Nacions Unides a Nova York. És un artista que ens apropa a societats en contacte profund amb la natura. La seva obra ofereix tota una experiència enriquidora per a l’ésser humà occidental, immers en un món tan digitalitzat.

Adolfo Estrada
Buenos Aires, 1942

El seu pare era arquitecte i ell va aprendre dibuix copiant detalls d’arquitectura, aquesta influència l’acompanyarà per sempre, de manera que l’arquitectura serà la font d’inspiració més profunda de les seves pintures; en les quals cultiva l’abstracció en el seu vessant més geomètric i constructivista. Als anys 80 es va instal·lar a Sant Martí el Vell, on va iniciar una filosofia de vida basada en la màxima austeritat, la mateixa austeritat i senzillesa que es pot observar en les seves obres. Les seves composicions es generen a través d’elements modulars que sovint adquireixen relleu i colors completament plans. Les pintures i estructures d’Estrada es caracteritzen per la precisió i intensitat amb què tracta cadascun dels elements que les integren i transporten l’espectador a un espai sense jerarquies ni referències temporals.

Óscar Estruga
Vilanova i la Geltrú, Barcelona, 1933

Pintor, escultor i il·lustrador. La major part de la seva carrera l’ha duta a terme a Madrid, tot i que sempre ha estat en contacte amb Catalunya i la seva ciutat natal, on l’any 1991 instal·là una de les seves obres més rellevants, Pasífae. Acostuma a centrar la seva iconografia en episodis i personatges de la mitologia grega i la cultura ciclàdica, i els dota d’una visió lúdica, burlesca i onírica. Ha celebrat exposicions arreu de l’Estat, així com a diversos països europeus, a més de participar en dues ocasions a la Biennal de São Paulo (1969 i 1974).