Gravador i pintor de paisatges tenyits per una llum enigmàtica i obliqua que accentua el relleu dels elements arquitectònics rurals i industrials. Sense la presència humana els paisatges urbans són l’escenari d’una història pròxima i que alhora ens transporta cap a un temps remot.
Una de les majors contribucions a la imatge visual no sols de Barcelona sinó de tot l’Estat és l’obra multidisciplinària de Mariscal. Al llarg de la dècada dels setanta, amb motiu de la seva col•laboració en diverses publicacions alternatives, conformà una estètica pròpia que va estendre cap a altres camps artístics. Així, des de la pintura i la il•lustració de còmics i historietes, va passar també a dissenyar tot tipus d’objectes i a fer tasques d’interiorisme. La pintura de Mariscal es defineix per les línies sinuoses, remarcades amb el color negre, un llenguatge proper a l’estètica del còmic, quasi infantil, però d’una gran personalitat. Gràcies a la creació de l’Estudi Mariscal, l’any 1990, tingué una major difusió i es dedicà a promoure projectes que engloben àmbits ben diferents.
Fotògraf de llargues sèries d’imatges nocturnes i abstractes, en què la llum, l’aigua i la foscor són els principals referents. El seu desig defuig de la fotografia purament documental per tal de concebre hegemonies que dialoguen amb l’obscuritat, el reflex i la il•luminació, fent memòria de retratistes experimentals dels anys vint i trenta com Moholy Nagy i Brassaï. El simbolisme, la recerca, el fet de mirar des del silenci i la solitud són conceptes omnipresents en tota el seu treball i que, alhora, ens traslladen cap a una dimensió de reflexió introspectiva.
El seu treball s’articula al voltant d’una recerca pictòrica contemporània, que qüestiona els fonaments mateixos del llenguatge pictòric amb l’objectiu de reivindicar la llibertat de representació.
Fa ús de la tècnica acrílica amb alternança de colors i textures i romp la composició tradicional, doncs les teles, en les seves mans, esdevenen un organisme viu.
Puresa, sensualitat, sinuositat i força són els trets distintius de les seves escultures. Formes abstractes ovalades i en espiral, fustes perforades que abracen el buit en confrontar els materials i la gravetat i on les ones s’enlairen per fondre’s en la immensitat. Amb una clara inspiració orgànica presenta una obra coherent i carregada de contingut expressiu i vital.
Pintora i dibuixant que treballa amb la tècnica de la pintura plàstica i les tintes planes. La seva estètica té connexions amb l’univers oníric i màgic del Bosco i amb escrits teòrics del pioner artista abstracte Vasili Kandinsky. La seva obra denota un cert regust d’ingenuïtat, tendresa i humanisme.
Llicenciat en belles arts per la Universitat Complutense de Madrid. Treballa el dibuix sobre paper amb llapis i grafit i les seves obres, normalment natures mortes i sobretot vanitas inspirades en les barroques, posen de manifest un gran virtuosisme en la seva execució. El realisme dels seus dibuixos connecta amb la tradició dels artistes naturalistes del segle XIX com ara Ferdinand Bauer, William Buckland o Henry Thomas de la Beche. Va ser el guanyador del LII Premi Internacional Ynglada-Guillot.
Fotògrafa d’origen suec i resident a Barcelona des de 1977. Es va iniciar en la fotografia als deu anys, gràcies a un tiet que la practicava de manera amateur i cap als vint es va mudar a París a la cerca d’acomplir el somni de dedicar-s’hi professionalment. Ha treballat la fotografia de moda i el seu nom ha estat dels més reconeguts en l’entorn publicitari, però si alguna cosa l’apassiona és el retrat. S’autoproclama una amant de la senzillesa i la sobrietat i afirma que treballa construint imatges, en el sentit que estudia i planifica fins a l’últim detall la imatge que pretén aconseguir; això deriva en unes fotografies d’una puresa poètica sublim. Va ser fotògrafa oficial de les cerimònies d’obertura i cloenda dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona i el 2017 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura CoNCA.
Pintora i fotògrafa que troba l’essència en la representació de la natura i els seus estats, així com en la cultura mediterrània. Ritmes, ombres, colors i llums que embolcallen unes imatges que tot i tenir una aparença austera ens evoquen als orígens de la nostra existència.
La seva producció prescindeix de qualsevol element superflu per tal d’ennoblir l’expressivitat de les línies i colors en un exprés acostament al primitivisme i simplicitat.
Uneix-te al nostre 
