Una de les majors contribucions a la imatge visual no sols de Barcelona sinó de tot l’Estat és l’obra multidisciplinària de Mariscal. Al llarg de la dècada dels setanta, amb motiu de la seva col•laboració en diverses publicacions alternatives, conformà una estètica pròpia que va estendre cap a altres camps artístics. Així, des de la pintura i la il•lustració de còmics i historietes, va passar també a dissenyar tot tipus d’objectes i a fer tasques d’interiorisme. La pintura de Mariscal es defineix per les línies sinuoses, remarcades amb el color negre, un llenguatge proper a l’estètica del còmic, quasi infantil, però d’una gran personalitat. Gràcies a la creació de l’Estudi Mariscal, l’any 1990, tingué una major difusió i es dedicà a promoure projectes que engloben àmbits ben diferents.
Puresa, sensualitat, sinuositat i força són els trets distintius de les seves escultures. Formes abstractes ovalades i en espiral, fustes perforades que abracen el buit en confrontar els materials i la gravetat i on les ones s’enlairen per fondre’s en la immensitat. Amb una clara inspiració orgànica presenta una obra coherent i carregada de contingut expressiu i vital.
Fotògrafa d’origen suec i resident a Barcelona des de 1977. Es va iniciar en la fotografia als deu anys, gràcies a un tiet que la practicava de manera amateur i cap als vint es va mudar a París a la cerca d’acomplir el somni de dedicar-s’hi professionalment. Ha treballat la fotografia de moda i el seu nom ha estat dels més reconeguts en l’entorn publicitari, però si alguna cosa l’apassiona és el retrat. S’autoproclama una amant de la senzillesa i la sobrietat i afirma que treballa construint imatges, en el sentit que estudia i planifica fins a l’últim detall la imatge que pretén aconseguir; això deriva en unes fotografies d’una puresa poètica sublim. Va ser fotògrafa oficial de les cerimònies d’obertura i cloenda dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona i el 2017 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura CoNCA.
Apassionat de les cultures orientals i africanes, ha dedicat gran part del seu treball en fotografia i escriptura a donar a conèixer aquestes tradicions. Cap de redacció i director d’art de la revista Ajoblanco entre l’any 1987 i l’estiu del 1993. En el llibre Los oasis de Egipto, documenta la vida quotidiana al desert i els paisatges en perill de ser asfaltats. En publicacions com, per exemple, Viaje al país de las almas, mostra les creences ancestrals de les poblacions que habiten a Costa d’Ivori. Va col·laborar amb la UNESCO l’any 2001 per fotografiar la Medina de Marràqueix, projecte que va ser exposat a la seu de París i a les Nacions Unides a Nova York. És un artista que ens apropa a societats en contacte profund amb la natura. La seva obra ofereix tota una experiència enriquidora per a l’ésser humà occidental, immers en un món tan digitalitzat.
Uneix-te al nostre 
