Considerada com una de les trajectòries més desconegudes de la fotografia catalana, el treball fotogràfic de Ricard Duran es va desenvolupar sobretot en la dècada dels anys cinquanta i seixanta, configurant una mirada moderna i personal de la societat de la qual fou coetani. La major part dels seus retrats són composicions en què la persona (o el seu rastre) interactua amb l’entorn, sempre des d’una posició distant i un enquadrament precís. Fou membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i cofundador del Càmera Club Sabadell, de la "Federación Española de Arte Fotográfico", de la Féderation Internationale de l'Art Photographique (FIAP) i de la Photographic Society of America. L’any 1960 fou guardonat amb el prestigiós reconeixement d’Artista de la Fédération Internationale de l’Art Photographique (FIAP).
Escultora que treballa la terra cuita, la fusta, el ferro, el polièster, el vidre i molts altres materials. Des d'unes formes antropomorfes que cerquen noves línies d'expressió poètica, ha evolucionat cap a una escultura abstracta. Dons, si per mitjà de la pintura representava el seu món més íntim i personal, en l'actualitat, adopta la tridimensionalitat conceptual com a reflex més pur de la seva ànima.
En el seu treball és sempre present el diàleg entre la raó i el sentiment, les diferents textures materials, l’espai i el volum. Són escultures abstractes, sense càlcul, lliures de formes i que cohabiten en simbiosi amb la natura, on el joc de llum i ombres els atorga equilibri i harmonia.
Nascut a França però emigrat a Israel on va viure fins al 2004, Enkaoua desenvolupa una pintura personal, que destaca per la percepció de la llum i del color. Les seves obres, que actualment produeix a Barcelona, solen representar objectes, amics o familiars de l’artista, instants que queden reflectits per sempre sota una atmosfera misteriosa, a mig camí entre l’abstracció i la figuració. La dimensió poètica que adquireixen les seves peces, així com la subtilesa de la seva paleta i l’ús d’una tècnica consumada, fan de les seves peces complexes produccions que evidencien les intencions més íntimes i sensibles de l’artista.
Una de les majors contribucions a la imatge visual no sols de Barcelona sinó de tot l’Estat és l’obra multidisciplinària de Mariscal. Al llarg de la dècada dels setanta, amb motiu de la seva col•laboració en diverses publicacions alternatives, conformà una estètica pròpia que va estendre cap a altres camps artístics. Així, des de la pintura i la il•lustració de còmics i historietes, va passar també a dissenyar tot tipus d’objectes i a fer tasques d’interiorisme. La pintura de Mariscal es defineix per les línies sinuoses, remarcades amb el color negre, un llenguatge proper a l’estètica del còmic, quasi infantil, però d’una gran personalitat. Gràcies a la creació de l’Estudi Mariscal, l’any 1990, tingué una major difusió i es dedicà a promoure projectes que engloben àmbits ben diferents.