Prenent com a punt de partença, paisatges, figures femenines i natures mortes d’atmosfera vaporosa, recerca noves formes d’expressió. Barreja de colors, subtilesa materialitzada a través de la tècnica de l’esfumat i l’alternança de llum i ombra atorguen a la seva obra un caràcter reflexiu, ideològic i de magisme. L’èxit de la seva pintura rau en la manera de fer tan pròpia la captació de la llum i la realitat que li és més pròxima. Fou guardonat amb premis com el XI Premi Sant Jordi de l’any 1975.
Artista polifacètica, Madola es va formar a l’Escola Massana i es doctorà en escultura per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. La seva dilatada trajectòria tant artística com teòrica ha destacat pel seu treball amb la ceràmica, en què ha donat continuïtat a la tasca iniciada per Josep Llorens Artigas i Antoni Cumella. Mitjançant l’ús de nous llenguatges artístics, sense abandonar les arrels culturals d’aquesta tècnica, modela les obres jugant amb la plasticitat del fang, el color, el volum i la forma, i projectant la figura en l’espai, on crea una atmosfera simbòlica basada en les pròpies vivències. Ha dut a terme exposicions individuals i col·lectives arreu del món. Té obra permanent en diversos museus i també obra de gran format en l’espai urbà. Ha rebut diversos guardons al llarg de la seva carrera artística com ara el premi a la millor exposició en el Centenari Salvador Espriu, atorgat per la Generalitat de Catalunya l’any 2015.
Pintor i gravador, vinculat a la segona generació del noucentisme. Va estudiar a l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Barcelona. L’any 1918 s’integra en l’Agrupació Courbet, un moviment artístic amb la voluntat de renovar el panorama artístic català a partir de les bases del noucentisme. Durant la dècada dels anys vint va viure a París i a Bretanya, i la seva obra es presentava de manera recurrent en el Salon des Indépendants de París. Va retornar a Barcelona el 1931, on estigué fortament vinculat a l’activitat cultural de la ciutat durant la Guerra Civil. El seu esperit inquiet el va fer tornar a marxar l’any 1951 a Buenos Aires, i més tard a São Paulo, on imparteix classes de gravat a l’escola de Belles Arts i també obre una galeria d’art. El seu art és fruit de l’admiració per Picasso i de l’assimilació íntima de l’art romànic català, en un plasticisme espiritual que el situa en l’avantguarda catalana.
Artista i docent, graduada en Belles Arts i doctora en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades per la Universitat de Vic. Explora el llenguatge a través d'una pràctica artística que no s’emmarca dins d’una tècnica determinada. La seva obra és el mateix procés de creació fonamentat en treballs conceptuals d’investigacions performatives. L’any 2018 va guanyar el premi Art Nou, com a millor artista emergent de la ciutat de Barcelona.
Galerista d’art i fotògraf, ha convertit aquesta darrera ocupació en una passió que l’ha dut a captar instants irrepetibles, testimonis gràfics que envolten el cercle de la nostra història més recent. La seva fotografia recull diverses temàtiques en què la majoritària són els viatges, on troba a través dels racons històries paral·leles on les llums i les ombres juguen a estructurar-se i a convertir-se en paratges nous.
Després de la mort del seu pare, va haver de deixar l’escola i, més tard, la seva ciutat natal per posar-se a treballar. No va dedicar-se a la pintura fins que un amic seu el va animar a viatjar a París, on fou seduït per les creacions avantguardistes i on va tenir l’oportunitat de fer la seva primera exposició individual a la galeria Breteau. Quan torna a Sabadell, reuneix el grup Gallot, configurat per artistes que volien actualitzar l’ambient artístic de la ciutat per mitjà d’accions reivindicatives. La seva carrera pictòrica seguirà de manera individual a París, Sabadell i Madrid, i la seva obra serà coneguda arreu d'Europa.
Uneix-te al nostre 
