Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Marisa Esmatjes
Barcelona, 1947

Pintora i dibuixant que treballa amb la tècnica de la pintura plàstica i les tintes planes. La seva estètica té connexions amb l’univers oníric i màgic del Bosco i amb escrits teòrics del pioner artista abstracte Vasili Kandinsky. La seva obra denota un cert regust d’ingenuïtat, tendresa i humanisme.



Luis Feo
Toledo, 1975

Llicenciat en belles arts per la Universitat Complutense de Madrid. Treballa el dibuix sobre paper amb llapis i grafit i les seves obres, normalment natures mortes i sobretot vanitas inspirades en les barroques, posen de manifest un gran virtuosisme en la seva execució. El realisme dels seus dibuixos connecta amb la tradició dels artistes naturalistes del segle XIX com ara Ferdinand Bauer, William Buckland o Henry Thomas de la Beche. Va ser el guanyador del LII Premi Internacional Ynglada-Guillot.



Maria Espeus
Boras, Suècia, 1949

Fotògrafa d’origen suec i resident a Barcelona des de 1977. Es va iniciar en la fotografia als deu anys, gràcies a un tiet que la practicava de manera amateur i cap als vint es va mudar a París a la cerca d’acomplir el somni de dedicar-s’hi professionalment. Ha treballat la fotografia de moda i el seu nom ha estat dels més reconeguts en l’entorn publicitari, però si alguna cosa l’apassiona és el retrat. S’autoproclama una amant de la senzillesa i la sobrietat i afirma que treballa construint imatges, en el sentit que estudia i planifica fins a l’últim detall la imatge que pretén aconseguir; això deriva en unes fotografies d’una puresa poètica sublim. Va ser fotògrafa oficial de les cerimònies d’obertura i cloenda dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona i el 2017 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura CoNCA.




Isabel Esteva
Barcelona, 1958

Pintora i fotògrafa que troba l’essència en la representació de la natura i els seus estats, així com en la cultura mediterrània. Ritmes, ombres, colors i llums que embolcallen unes imatges que tot i tenir una aparença austera ens evoquen als orígens de la nostra existència. La seva producció prescindeix de qualsevol element superflu per tal d’ennoblir l’expressivitat de les línies i colors en un exprés acostament al primitivisme i simplicitat.



Adolfo Estrada
Buenos Aires, 1942

El seu pare era arquitecte i ell va aprendre dibuix copiant detalls d’arquitectura, aquesta influència l’acompanyarà per sempre, de manera que l’arquitectura serà la font d’inspiració més profunda de les seves pintures; en les quals cultiva l’abstracció en el seu vessant més geomètric i constructivista. Als anys 80 es va instal·lar a Sant Martí el Vell, on va iniciar una filosofia de vida basada en la màxima austeritat, la mateixa austeritat i senzillesa que es pot observar en les seves obres. Les seves composicions es generen a través d’elements modulars que sovint adquireixen relleu i colors completament plans. Les pintures i estructures d’Estrada es caracteritzen per la precisió i intensitat amb què tracta cadascun dels elements que les integren i transporten l’espectador a un espai sense jerarquies ni referències temporals.



F.M.G.
El Ferrol, Leon, 1949

Treballa la pintura, l’escultura i el dibuix a manera de sèries que giren entorn dels sentits, l’intel•lecte, les vibracions, els trajectes..., com a resultat d’una meditació pausada que obre noves vies i trenca amb la concepció convencional de l’espai pictòric unidireccional. A mig camí entre Miró i Matisse, l’autor erigeix un llenguatge propi, habitat per formes sinuoses que mesclen la figuració i l’abstracció, on la faç, el rostre i els sentiments esdevenen paradigmàtics. Des d’un procés d’investigació que parteix d’imatges visuals subjectivades, ens evoca conceptes que ens deixen entreveure el que no podem percebre amb la mirada, tot allò irreal i que no existeix per si mateix.



Montse Faixat
Barcelona,

Cineasta i fotògrafa autodidacta, començà fent retrats infantils i reportatges de paisatgisme. L’any 1969, però, participà a Espectáculo Sartre, dirigida per Adolfo Marsillach, que li obriria les portes al món de l’espectacle. Enfocà la seva obra primer cap als nuus per, més endavant, treballar les arts escèniques. Ha dut la seva creació a revistes de moda, publicitat i algunes pel·lícules i curtmetratges d’àmbit nacional. A banda, ha dirigit i escrit els guions de produccions audiovisuals pròpies com De sol a sol (1968) o El sombrero Rojo (1963). Ha captat, a més a més, l’essència d’algunes performances de Rafael Alberti i Núria Espert, de la qual és la fotògrafa oficial i amb qui ha realitzat diversos treballs, com Mirades d’escena, en què captura el muntatge, assaig i representació d’una obra teatral. També ha publicat el llibre Gent nostra (1989) i ha col·laborat en diverses publicacions i exposicions. Així mateix ha col·laborat amb el Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana. Montse Faixat juga amb l’instant, la poesia de la llum, dels clarobscurs, i l’expressivitat dramàtica del teatre. Captura els sentiments i les sensacions a través del gest, transportant l’espectador dins l’escena i fent-lo partícip de l’acció des de la mateixa fotografia, que traspuen la quietud i alhora la tensió que tot actor experimenta abans de la tempesta escènica.



Jaume Faixó
Girona, 1952 - 1998

Pintor i dibuixant autodidacte. Des d’uns rostres de màscares primitives, la seva pintura experimenta amb les textures i el color. Fa ús del guix, del sofre, de tècniques d’incisió i de pirogravat, d’efectes de relleu i d’altres pràctiques pictòriques poc convencionals. Des de l’any 1972 deixa de banda el substrat figuratiu i s’immisceix en les possibilitats expressives de l’abstracció. A mitjan anys setanta, el traç i el cromatisme van adquirint protagonisme i la seva plàstica deriva cap a composicions organitzades per l’articulació de plans, espais quartejats i sòbries estructures planimètriques en blanc i negre.



Pep Fajardo
Barcelona, 1961

Artista tridimensional que partint de la tècnica de la ceràmica beu de la tradició de Calder i Tinguely per l’obvietat d’un espai en moviment. Constructor de peces mecàniques, enginys lírics i artífexs irònics, peces lleugers d’ “objets trouvés”que han derivat en un procés de successiva desmaterialització i depuració formal que defuig del pes i la gravetat. Per mitjà de l’obertura del bloc i l’enfloració d’un espai, dissol les fronteres entre interior i exterior, creant una cal·ligrafia virtual escripturada en l’aire. Poeta de l’anima que evoca estats interiors d’existencialisme madur i de mirada dolça i silenciosa que furga en les profunditats dels sentiments.





BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia