Galerista d’art i fotògraf, ha convertit aquesta darrera ocupació en una passió que l’ha dut a captar instants irrepetibles, testimonis gràfics que envolten el cercle de la nostra història més recent. La seva fotografia recull diverses temàtiques en què la majoritària són els viatges, on troba a través dels racons històries paral·leles on les llums i les ombres juguen a estructurar-se i a convertir-se en paratges nous.
Després de la mort del seu pare, va haver de deixar l’escola i, més tard, la seva ciutat natal per posar-se a treballar. No va dedicar-se a la pintura fins que un amic seu el va animar a viatjar a París, on fou seduït per les creacions avantguardistes i on va tenir l’oportunitat de fer la seva primera exposició individual a la galeria Breteau. Quan torna a Sabadell, reuneix el grup Gallot, configurat per artistes que volien actualitzar l’ambient artístic de la ciutat per mitjà d’accions reivindicatives. La seva carrera pictòrica seguirà de manera individual a París, Sabadell i Madrid, i la seva obra serà coneguda arreu d'Europa.
Després d’un període inicial influït per les primeres avantguardes, els paisatges i la natura esdevenen una simfonia de lirisme i delicadesa. El gran domini tècnic batega en la subtilesa dels matisos i les veladures majestuoses que trasllueixen el camí iniciat per l’artista barroc Caravaggio. Les fruites en descomposició són un símbol inequívoc que el tempus fugit i de la transitorietat escorredissa de la vida, alhora que l’absència de la figura humana i l’enquadrament dels seus paisatges s’associen a la temàtica d’unes natures mortes inserides en una atmosfera etèria i poètica.
Escultor, decorador i director artístic de cinema que treballa en escenografies i vestuaris. Inicia la seva formació a Vilanova i la Geltrú, on va estudiar a l’Escola de Formació Artística, i posteriorment a Barcelona, on cursa estudis en escenografia i figurinisme a l’Escola Superior d’Art Dramàtic. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat conceptes com ara l’espai i la narració, el pas del temps a la recerca d’un cúmul d’objectes i records que embolcallen la nostra quotidianitat i que advoquen per sortir de l’oblit: històries sense paraules, peces i fragments perduts, dislocats, que s’emmotllen dins d’una nova ubicació i que erigeixen nous referents al·legòrics. L’any 1989, rep el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor tècnic, i l’any 2005 guanya el Premi Serra d’Or al millor espectacle.
Pintor deixeble del seu oncle Rafael Benet i de Manolo Hugué. La seva formació autodidacta, perfeccionada a Holanda i França, s’inspira en els procediments impressionistes que canalitzen la intensa llum mediterrània. El seu treball pren com a leitmotiv el paisatge de les terres empordaneses de Cadaqués i els paisatges muntanyosos circumdants. En ocasions, les seves acurades composicions adquireixen un caràcter simfònic i poètic amb l’ús d’infinitud de tonalitats i d’unes pinzellades vigoroses.
Considerada com una de les trajectòries més desconegudes de la fotografia catalana, el treball fotogràfic de Ricard Duran es va desenvolupar sobretot en la dècada dels anys cinquanta i seixanta, configurant una mirada moderna i personal de la societat de la qual fou coetani. La major part dels seus retrats són composicions en què la persona (o el seu rastre) interactua amb l’entorn, sempre des d’una posició distant i un enquadrament precís. Fou membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i cofundador del Càmera Club Sabadell, de la "Federación Española de Arte Fotográfico", de la Féderation Internationale de l'Art Photographique (FIAP) i de la Photographic Society of America. L’any 1960 fou guardonat amb el prestigiós reconeixement d’Artista de la Fédération Internationale de l’Art Photographique (FIAP).
Escultora que treballa la terra cuita, la fusta, el ferro, el polièster, el vidre i molts altres materials. Des d'unes formes antropomorfes que cerquen noves línies d'expressió poètica, ha evolucionat cap a una escultura abstracta. Dons, si per mitjà de la pintura representava el seu món més íntim i personal, en l'actualitat, adopta la tridimensionalitat conceptual com a reflex més pur de la seva ànima.
En el seu treball és sempre present el diàleg entre la raó i el sentiment, les diferents textures materials, l’espai i el volum. Són escultures abstractes, sense càlcul, lliures de formes i que cohabiten en simbiosi amb la natura, on el joc de llum i ombres els atorga equilibri i harmonia.
Uneix-te al nostre 
