Escultor de la fragmentació, fusiona la física i la metafísica universal, la matemàtica i la mítica, revelant les tensions entre els elements més racionals o geomètrics i la vessant més abstracta o emocional de l’existència humana. La seva obra infosa de verticalitat esdevé un telescopi mental on l’univers es conforma com una trama geomètrica, poètica d’un món contenidor. Refraccions mutants d’infinitud de significats que expressen sensacions calidoscòpiques.
Després de formar-se al taller de Ramon Rogent a Barcelona i a l'École des Beaux-Arts de París amb Marcel Gromaire, Jesús de Vilallonga marxa al Quebec el 1954, on l’artista realitza la major part de la seva obra i on configura un imaginari propi amb ressonàncies del surrealisme, el simbolisme i el manierisme. Allunyat de l’abstracció i de l’informalisme imperant a nivell internacional, la seva obra s’aferra, des de la figuració, a una incansable experimentació que el porta a treballar múltiples llenguatges com el collage, el gravat, l’escultura o la il·lustració de llibres, així com la singular tècnica que caracteritza la seva obra pictòrica: la pintura al tremp.
El seu treball en la fotografia comença de ben jove a França, on va néixer fill d’espanyols exiliats. En la seva joventut, fa reportatges per al diari francès L’Humanité i treballa al Canadà i als Estats Units, on entra en contacte amb grans fotògrafs com ara Paul Strand o Irving Penn. El 1977 coneix Joan Miró, fet que determina el seu interès en la fotografia. Arran d’això, s’ha dedicat a fotografiar els tallers i processos creatius d’artistes d’arreu, a més de col·laborar en diverses publicacions d’àmbit internacional.
Graduat en Arts Aplicades i Belles Arts a Tolosa de Llenguadoc i a Cracòvia, és un artista multidisciplinari que conrea la pintura, l’escultura, l’arquitectura i el disseny. Forma part de la societat d’artistes Lieu-Commun. Concep l’arquitectura com un reflex de l’evolució dels éssers humans i, a través d'ella, convida a la desconstrucció personal. Parteix d'una realitat que ell transforma, distorsiona i descontextualitza per tal de provocar un estat d’incertesa i de reflexió en el públic.
Fotògraf i un dels principals biògrafs i col•laboradors del pintor català Salvador Dalí. Sota la influència d’un del pares de l’abstracció lírica Georges Mathieu i gran company seu, des dels anys seixanta va treballar com a cineasta de les avantguardes. Robert Descharnes va fotografiar Salvador Dalí durant anys, fruit dels quals es conserven uns 60.000 negatius, la documentació més extensa i completa sobre l’artista català.
El seu estil figuratiu, que dilueix per mitjà d’una pinzellada melancòlica i de solitud, resta emmarcat dins del corrent realista. Carlos Díaz Pérez retrata amb gran destresa llocs i racons de les ciutats que copsats per una atmosfera mística ens evoquen un noble i efusiu record.
Guanyador del Premi de Pintura de la FVC de l'any 2016. L’artista reinterpreta la història de la pintura, camina sobre l’abisme del que ja està pintat per alliberar-ne elements i construir un homenatge als seus autors. La recuperació dels clàssics, el virtuosisme o la preocupació per la qualitat de la informació pictòrica present en les seves obres són alguns dels temes cabdals en la pintura de Díaz Alamà, un dels artistes joves amb més projecció del nostre país.
Iniciat en el món de la fotografia, l’any 1979, les obres en blanc i negre de Juan Manuel Díaz Burgos ens evoquen una visió particular del continent sud-americà. Viatger incansable, els seus llocs predilectes i més reproduïts han estat Cuba i Santo Domingo. En mostra la quotidianitat i el dia a dia de la gent en voler copsar la voluptuositat i la passió que desprenen els habitants d’aquests indrets. Instruït en la Universitat Popular, des de l’any 2001, ha estat un dels propulsors del Centre Històric Fotogràfic de la Regió.
Pintor, dibuixant, gravador i autodidacte de formació. Fa ús de tècniques mixtes amb acrílics elaborant una plàstica que trenca radicalment amb la tradició paisatgística del seu Olot natal. Reflecteix un món il•lusori fabricat a base d’objectes heteròclits ubicats en interiors arbitraris. Baralles de cartes, guants, pomes, rellotges, sabates, espills... disposats sobre un fons ordenat per geometries simètriques o en suspensió, així, doncs, la forma real dels objectes contraresta amb l’atzarosa disposició espacial. A partir de la dècada dels noranta projecta obra pública.
Uneix-te al nostre 
