Fundació Vila Casas
whatsapp Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Bernat Daviu
Fonteta, Girona, 1985

Per mitjà d’un laboriós procés d’investigació cromàtica i d’unes formes suggerents i poc perfilades, les seves pintures ens projecten cap al món dels infants. Fa ús d’una paleta de tonalitats àcides i inquietants que ens fan reflexionar sobre el tel de superficialitat que embolcalla bona part de la nostra societat consumista. Mostra figures aparentment inofensives que des dels llindars de l’abstracció i la figuració ens atorguen una visió del món personal i, alhora, crítica.




Juan de Andrés
Arévalo, Cerro Largo, Urugai, 1941

La personalitat de Juan de Andrés se’ns anuncia en petites i essencials modificacions dins l’art madí, com a grup constituït per artistes plàstics argentins i uruguaians, l’any 1946 a la ciutat de Buenos Aires. El seu treball recorre a fragments d’obres ja elaborades, al recurs matèric, i així aconseguir un serè equilibri en les seves composicions que donen expressió al seu evocador magnetisme visual. Artesà que incorpora disparitat d’elements fins a aconseguir en una simple curvatura o en el buidament una inestabilitat delicada, que trenca amb la verticalitat o horitzontalitat de nombroses composicions. En gran mesura, pintures i escultures estan connectades a cert període de Nelson Ramos.




A. Federico
Ayamonte, Huelva, 1950

Autodidacte, comença a fer ús d’elements propis del seu entorn a l’Alt Empordà, per copsar l’empremta estètica sobre paper, fusta o pedra. S’aproxima en un primer moment al dibuix i la pintura amb la certesa de voler dedicar-se per complert al món de l’art; realitza un seguit d’exposicions d’àmbit nacional com internacional. L’ímpetu creatiu atestat de color i formes naturals en gran format caracteritzen una obra que reflexiona sobre l’individu i tot allò que el circumda.




Àlex de Fluvià
Barcelona, 1966 - 2015

La seva trajectòria artística s’edifica sobre l’exploració dels camins pictòrics, conjugant diferents tècniques com ara el dibuix, la pintura, el collage, la cal·ligrafia o la fotografia. Fa ús del procés de repetició, per mitjà de la investigació del gest i de la superposició d’elements naturals i culturals: obra fragmentada regida per l’atzar, sempre inacabada i en procés de contínua transmutació. Pintura abstracta com a resultat d’un laboriós i minuciós estudi experimental, que en les seves recents creacions combina la pinzellada cal·ligràfica japonesa amb elements com són el paper estampat, l’arabesc o la malla trencada d’arrel gaudiniana.




Jorge de los Santos
Sevilla, 1964

Pintor i pensador que ha viscut a Girona des de la seva infantesa, Jorge de los Santos ha generat un llenguatge artístic profund i complex que segueix una metodologia analítica d’arrel filosòfica. Possiblement les obres més representatives de l’autor són les teles presidides pel blanc i el joc de volums sorgit a partir dels plecs matèrics. El color albí com a símbol de puresa i d’expressió reduccionista coexisteix amb l’element formal del plec que es contrau i s’estén, s’apropa i s’allunya com a màxima expressió d’una natura en procés constant de transformació.



Yago de Orbe
Sant Sebastià, 1963

Tot i que va néixer al País Basc, el fotògraf Yago de Orbe resideix a l’Equador des del 1988. L’any 2002 va estudiar Documental Social a l’Escuela Internacional de Cine y Televisión de Cuba, i ha dirigit documentals de temàtica humanitària sobre la població indígena de diferents països de Llatinoamèrica. Darrerament, s’ha dedicat a la recerca de processos fotogràfics no convencionals, com ara les impressions de clorofil·la, que permeten el revelatge d’imatges d’alta qualitat sobre fulles gràcies a la fotosíntesi. La seva obra s’inspira en el pensament samai, una cosmovisió indígena amazònica del poble quítxua equatorià, segons la qual tot ésser viu, incloses les plantes, gaudeix d’una força vital i espiritual que el mou.




Pere de Ribot
Girona, 1962

Pintor i dibuixant. El seu estil artístic combina la figuració i l’abstracció, que per mitjà de procediments matèrics: veladures, textures, raspats... aconsegueix infondre un clima d’enigma i alhora de malenconia. Dins la seva pintura s’hi observa un permanent horitzó interior, no per l’interès a expressar escenes campestres idíl·liques sinó perquè hi ha una voluntat d’espiritualitzar el passat; cal que viatgem tan enrere que arribem als nostres orígens, quan el món fou tan sols paisatge i natura.



Josep Maria de Sucre
Barcelona, 1886 - 1969

Nascut en una família aristocràtica molt lligada al món de les arts i lletres catalanes, Josep M. de Sucre començà des de molt jove a freqüentar les tertúlies dels cafès intel•lectuals de la ciutat ―com els Quatre Gats al centre o el Cafè Tost (després Cafè Monumental) a la Vila de Gràcia)― on coincidí amb personatges il•lustres com Pau Casals, Eugeni d’Ors o Pablo Picasso. Aquestes influències el marcaren al llarg de la seva trajectòria convertint-lo també en un personatge destacat per la seva polifacètica tasca dins el món de la cultura. Poeta, crític i impulsor de grans esdeveniments culturals a la Ciutat Comtal com el Saló d’Octubre, Josep M. de Sucre començà la seva carrera artística a finals dels anys 20 amb una exposició individual a la Sala Dalmau. Caracteritzada pels corrents expressionistes i primitius, l’obra pictòrica de Sucre és considerada el trànsit del modernisme cap a l’avantguarda, on rostres que amb expressions d’una profunditat inquietant semblen recloure un món en què la marginalitat ens porta a una interrogació constant.



Emilia de Torres
, 1910 - 2010

A partir de tècniques tan diverses com ara el llapis, el carbó, la tinta, la pintura o les ceres, l'obra d'Emilia de Torres desvetlla l'univers més íntim i expressiu de l'espectador. Escenes de natura, objectes o figures femenines són alguns dels motius que es repeteixen al llarg de la seva trajectòria.





Uneix-te al nostre
canal de WhatsApp
BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Les galetes milloren la teva experiència online. Adapten el contingut als teus interessos i permeten mostrar-te publicitat sobre la base d’un perfil elaborat segons la manera en què navegues. Utilitzem galetes pròpies i de tercers de manera transparent i responsable, només per al teu benefici. Ni més ni menys. Per acceptar-les, fes clic en el botó "Accepto i continuo navegant". Per gestionar la configuració de galetes, tria "Configuració de cookies". Vols saber més sobre la nostra política de galetes i privacitat? Fes clic aquí.
Configuració de cookies