La col·lecció

Jorge de los Santos
Sevilla, 1964

Pintor i pensador que ha viscut a Girona des de la seva infantesa, Jorge de los Santos ha generat un llenguatge artístic profund i complex que segueix una metodologia analítica d’arrel filosòfica. Possiblement les obres més representatives de l’autor són les teles presidides pel blanc i el joc de volums sorgit a partir dels plecs matèrics. El color albí com a símbol de puresa i d’expressió reduccionista coexisteix amb l’element formal del plec que es contrau i s’estén, s’apropa i s’allunya com a màxima expressió d’una natura en procés constant de transformació.

Pere de Ribot
Girona, 1962

Pintor i dibuixant. El seu estil artístic combina la figuració i l’abstracció, que per mitjà de procediments matèrics: veladures, textures, raspats... aconsegueix infondre un clima d’enigma i alhora de malenconia. Dins la seva pintura s’hi observa un permanent horitzó interior, no per l’interès a expressar escenes campestres idíl·liques sinó perquè hi ha una voluntat d’espiritualitzar el passat; cal que viatgem tan enrere que arribem als nostres orígens, quan el món fou tan sols paisatge i natura.

Josep Maria de Sucre
Barcelona, 1886 - 1969

Nascut en una família aristocràtica molt lligada al món de les arts i lletres catalanes, Josep M. de Sucre començà des de molt jove a freqüentar les tertúlies dels cafès intel•lectuals de la ciutat ―com els Quatre Gats al centre o el Cafè Tost (després Cafè Monumental) a la Vila de Gràcia)― on coincidí amb personatges il•lustres com Pau Casals, Eugeni d’Ors o Pablo Picasso. Aquestes influències el marcaren al llarg de la seva trajectòria convertint-lo també en un personatge destacat per la seva polifacètica tasca dins el món de la cultura. Poeta, crític i impulsor de grans esdeveniments culturals a la Ciutat Comtal com el Saló d’Octubre, Josep M. de Sucre començà la seva carrera artística a finals dels anys 20 amb una exposició individual a la Sala Dalmau. Caracteritzada pels corrents expressionistes i primitius, l’obra pictòrica de Sucre és considerada el trànsit del modernisme cap a l’avantguarda, on rostres que amb expressions d’una profunditat inquietant semblen recloure un món en què la marginalitat ens porta a una interrogació constant.

Emilia de Torres
, 1910 - 2010

A partir de tècniques tan diverses com ara el llapis, el carbó, la tinta, la pintura o les ceres, l'obra d'Emilia de Torres desvetlla l'univers més íntim i expressiu de l'espectador. Escenes de natura, objectes o figures femenines són alguns dels motius que es repeteixen al llarg de la seva trajectòria.

Udaeta
Barcelona, 1947

Escultor de la fragmentació, fusiona la física i la metafísica universal, la matemàtica i la mítica, revelant les tensions entre els elements més racionals o geomètrics i la vessant més abstracta o emocional de l’existència humana. La seva obra infosa de verticalitat esdevé un telescopi mental on l’univers es conforma com una trama geomètrica, poètica d’un món contenidor. Refraccions mutants d’infinitud de significats que expressen sensacions calidoscòpiques.

Jesús de Vilallonga
Sta. Coloma de Farnés, Girona, 1927 - Barcelona, 2018

Després de formar-se al taller de Ramon Rogent a Barcelona i a l'École des Beaux-Arts de París amb Marcel Gromaire, Jesús de Vilallonga marxa al Quebec el 1954, on l’artista realitza la major part de la seva obra i on configura un imaginari propi amb ressonàncies del surrealisme, el simbolisme i el manierisme.  Allunyat de l’abstracció i de l’informalisme imperant a nivell internacional, la seva obra s’aferra, des de la figuració, a una incansable experimentació que el porta a treballar múltiples llenguatges com el collage, el gravat, l’escultura o la il·lustració de llibres, així com la singular tècnica que caracteritza la seva obra pictòrica: la pintura al tremp. 

Jean Marie del Moral
Montoire-sur-le-Loir, França, 1952

El seu treball en la fotografia comença de ben jove a França, on va néixer fill d’espanyols exiliats. En la seva joventut, fa reportatges per al diari francès L’Humanité i treballa al Canadà i als Estats Units, on entra en contacte amb grans fotògrafs com ara Paul Strand o Irving Penn. El 1977 coneix Joan Miró, fet que determina el seu interès en la fotografia. Arran d’això, s’ha dedicat a fotografiar els tallers i processos creatius d’artistes d’arreu, a més de col·laborar en diverses publicacions d’àmbit internacional.

Jean Denant
Seta, França, 1979

Graduat en Arts Aplicades i Belles Arts a Tolosa de Llenguadoc i a Cracòvia, és un artista multidisciplinari que conrea la pintura, l’escultura, l’arquitectura i el disseny. Forma part de la societat d’artistes Lieu-Commun. Concep l’arquitectura com un reflex de l’evolució dels éssers humans i, a través d'ella, convida a la desconstrucció personal. Parteix d'una realitat que ell transforma, distorsiona i descontextualitza per tal de provocar un estat d’incertesa i de reflexió en el públic.

Robert Descharnes
Nevers, Francia, 1926 - Indre-et-Loire, França, 2014

Fotògraf i un dels principals biògrafs i col•laboradors del pintor català Salvador Dalí. Sota la influència d’un del pares de l’abstracció lírica Georges Mathieu i gran company seu, des dels anys seixanta va treballar com a cineasta de les avantguardes. Robert Descharnes va fotografiar Salvador Dalí durant anys, fruit dels quals es conserven uns 60.000 negatius, la documentació més extensa i completa sobre l’artista català.