El seu estil figuratiu, que dilueix per mitjà d’una pinzellada melancòlica i de solitud, resta emmarcat dins del corrent realista. Carlos Díaz Pérez retrata amb gran destresa llocs i racons de les ciutats que copsats per una atmosfera mística ens evoquen un noble i efusiu record.
Iniciat en el món de la fotografia, l’any 1979, les obres en blanc i negre de Juan Manuel Díaz Burgos ens evoquen una visió particular del continent sud-americà. Viatger incansable, els seus llocs predilectes i més reproduïts han estat Cuba i Santo Domingo. En mostra la quotidianitat i el dia a dia de la gent en voler copsar la voluptuositat i la passió que desprenen els habitants d’aquests indrets. Instruït en la Universitat Popular, des de l’any 2001, ha estat un dels propulsors del Centre Històric Fotogràfic de la Regió.
Pintor, dibuixant, gravador i autodidacte de formació. Fa ús de tècniques mixtes amb acrílics elaborant una plàstica que trenca radicalment amb la tradició paisatgística del seu Olot natal. Reflecteix un món il•lusori fabricat a base d’objectes heteròclits ubicats en interiors arbitraris. Baralles de cartes, guants, pomes, rellotges, sabates, espills... disposats sobre un fons ordenat per geometries simètriques o en suspensió, així, doncs, la forma real dels objectes contraresta amb l’atzarosa disposició espacial. A partir de la dècada dels noranta projecta obra pública.
Prenent com a punt de partença, paisatges, figures femenines i natures mortes d’atmosfera vaporosa, recerca noves formes d’expressió. Barreja de colors, subtilesa materialitzada a través de la tècnica de l’esfumat i l’alternança de llum i ombra atorguen a la seva obra un caràcter reflexiu, ideològic i de magisme. L’èxit de la seva pintura rau en la manera de fer tan pròpia la captació de la llum i la realitat que li és més pròxima. Fou guardonat amb premis com el XI Premi Sant Jordi de l’any 1975.
Artista polifacètica, Madola es va formar a l’Escola Massana i es doctorà en escultura per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
La seva dilatada trajectòria tant artística com teòrica ha destacat pel seu treball amb la ceràmica, donant continuïtat a la tasca iniciada per Llorens Artigas i Antoni Cumella, utilitzant els nous llenguatges artístics sense abandonar les arrels culturals d’aquesta tècnica, modela les obres jugant amb la plasticitat del fang, el color, el volum i la forma, projectant la figura en l’espai amb el resultat d’una atmosfera simbòlica basada en les pròpies vivències.
Formada en procediments pictòrics i escultòrics a la Llotja d’Arts i Oficis de Barcelona, ha dut la seva obra a diverses sales de Catalunya i Itàlia.
Les seves pintures van des de la naturalitat a l’abstracció donant molta importància al cromatisme, el qual aplica mitjançant traços decisius aconseguint una obra forta i càlida a la vegada centrada en la sensació que desperten les atmosferes que retrata.
Fotografies de rostres llustrosos i setinats que, amb mirada distant, semblen haver ingerit la poció secreta de l’eterna joventut i ens oculten els efectes devastadors del pas del temps. Personatges que, sortits d’una dimensió desconeguda, enllacen realitat i ficció. L’artista ens mostra l’ésser vivent adulterat per les restriccions com un somnàmbul que, seduït per unes melodies dissonants, enterboleix la nostra personalitat i les múltiples maneres de fer front a una realitat emmascarada. L’efecte hiperrealista amb retocs surrealistes s’aconsegueix a través del mètode especial de revelat sobre acrílic i dibond, on les diferents capes atorguen misticisme, artificiositat i fantasia a unes imatges que són com autèntics maniquins galàctics.
Ha estat guardonat amb el Premi Internacional de Fotografia, en els anys 2007 i 2008.
Galerista d’art i fotògraf, ha convertit aquesta darrera ocupació en una passió que l’ha dut a captar instants irrepetibles, testimonis gràfics que envolten el cercle de la nostra història més recent. La seva fotografia recull diverses temàtiques en què la majoritària són els viatges, on troba a través dels racons històries paral·leles on les llums i les ombres juguen a estructurar-se i a convertir-se en paratges nous.
