Voluptuositat i profusió es despleguen en les obres d’aquest pintor i escultor. Pinzellades gestuals, d’una reduïda gamma cromàtica que juga amb blancs i negres, inunden les seves teles construint una iconografia breu però contundent, dominada pel sexe femení, el menjar, els animals, la vida i la mort. Una obra de marcat caràcter mediterrani, impetuosa però estructurada, realista però irònica, que fuig de l’artifici per cercar la simplicitat.
Un cop llicenciada en Història de l’Art ingressa en la Facultat de Belles Arts i es trasllada a París per a complementar la seva formació.
L’any 1992 celebra la seva primera exposició individual en la Sala Dalmau de Barcelona.
El seu treball pictòric es compon de múltiples ideogrames i referències figuratives, que a mode de jeroglífic atorguen a l’espectador un conjunt de indicis que ens capbussen i projecten cap al univers més íntim i personal de l’artista.
Escultor i professor de Belles Arts. Durant la dècada dels 50 fou un dels impulsors de la nova plàstica catalana duent la seva tasca artística i docent arreu d’Europa, sobretot a Suècia, Bèlgica i Holanda.
Les primeres passes plàstiques informalistes van derivar ràpidament en un expressionisme de caire primitiu en què les principals fonts d’inspiració foren formes totèmiques fetes en fusta. En canvi, a partir dels 70 i els 80, incorpora als procediments resines, plàstics i cromatismes. La talla, que sembla perfilada per la mateixa natura, juga amb línies parabòliques i espais buits que donen lleugeresa i moviment a les peces.
A vista d’ocell o frontalment, reprodueix fins el més íntim detall de ciutats com Pamplona o Sant Sebastià, llocs escollits per la relació personal d’experiències passades que perviuen en la seva memòria. Simulant a la fotografia, juga amb la visió tot col·locant el nostre ull en un enquadrat convertit en objectiu. Passeja, observa i percep amb atenció l’instant d’una mirada fugissera en l’entorn. Documenta fent us de la congelació del temps i la llum de les arquitectures urbanes, que envolten aquella realitat passatgera.
Artista rellevant de la segona meitat del segle XX. Cofundador del grup Dau al Set i hereu del surrealisme pel que fa a la seva reivindicació de la llibertat com a condició determinant de l'actitud vital i creativa de l’artista. Si bé fins a finals de la dècada dels setanta el seu treball s’insereix de ple en l’informalisme, la sèrie de les nines es convertirà en el preàmbul d’una nova etapa que el durà cap a la investigació del cos humà. D’entre tots els guardons rebuts al llarg de la seva trajectòria, cal destacar el Primer Premi Internacional de Pintura de la V Biennal de Sao Paulo i el Premi de Pintura Abstracta de Lausanne, ambdós l’any 1959. L’any 1983 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i l’any 1999 se li concedeix la Medalla d’ Or al Mèrit en les Belles Arts, del Ministeri de Cultura.
Creadora multidisciplinària, Eva Cunill investiga constantment nous procediments, tècniques i formes per crear una obra introspectiva i sintètica. Tot allò que mai es veu, les emocions, vibracions o la força, emergeixen cap a la superfície i es materialitzen a través dels seus treballs, que copsen l’essència del que vol expressar.
Un univers rítmic i espontani que construeix a partir de la simplificació i que arriba a transmetre un caràcter imperceptible i impalpable.
Pintora de paisatges que conviden l’espectador al somni i a la meditació. Atmosferes mediterrànies de gran subtilesa cromàtica i infinita serenor.
Olis i acrílics que donen forma al cos de la dona, per abstreure o deformar els seus trets anatòmics per mitjà d’un hermètic i opressiu ordre geomètric.
J. Curós
Olot, Girona, 1930 - Barcelona, 2017
Des d’unes obres on hi predomina la línia i l’esquematisme, a poc a poc l’artista investiga l’ús d’altres materials i textures per, així, rememorar la figuració. Ja siguin les Rambles, Eivissa, Cadaqués o Sitges, la mirada de l’artista se’ns ofereix plena de llum, amb una sensació fauvista que deriva cap a la simplicitat gestual. En l’actualitat realitza composicions on combina figuració i traços abstractes , cromatisme i textures.
Les seves imatges són fragments vitals d’una clara influència cinematogràfica. En el seu desig d’autenticitat i de veracitat copsa paisatges desèrtics, natura, llocs de trànsit (no-llocs) i malenconia enfront la impossibilitat d’una reconstrucció col•lectiva. Per mitjà d’aquesta disciplina ressuscita l’instint primari d’un retorn al passat i de reviure una memòria oblidada d’una societat rosegada per la tecnologia, l’individualisme i el voraç consumisme.