Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona, María José Cortés Antequera explora els detalls de la nostra quotidianitat a través d’una pintura de caire hiperrealista, que intenta mostrar-nos el cantó més intimista de tot allò que ens envolta a la vegada que aporta un punt de vista quasi bé màgic, mitjançant les tonalitats cromàtiques i els jocs de llum plàcids que semblen transportar-nos de manera fragmentada als espais silenciosos de l’ànima.
L’obra de RC, pseudònim de Roger Cortés, ens transporta cap a un espai de transcendència inusual dins la pràctica artística contemporània. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, s’enfronta a qualsevol disciplina artística: pintura, videocreació, instal•lació... per tal de mesclar, transformar, alterar i qüestionar els convencionalismes adherits a l’academicisme preeminent. Tot i ser un jove creador, ha fet múltiples i nombroses exposicions individuals i col•lectives, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.
Jeff Cowen va estudiar Estudis Orientals, Anatomia i Dibuix i des de 1988 a 1992 va treballar com a assistent de Larry Clark i Ralph Gibson. Per mitjà de l’antiga tradició d’impressió sobre plata i fent us d’un atípic i laboriós procés fotogràfic per mitjà de la intervenció de productes químics, pictòrics, de gravat i la provocació d’accidents, l’artista s’interessa en el que ell anomena “el moment no”, la instantània just abans o després d’un succés per tal de traspassar les barreres físiques de la simple planimetria. Es dins la cambra fosca des d’on cerca i dona forma al seu propi món que carregat de dualitats, de poesia i sensualitat engendra un corpus atemporal. Doncs, sota una simple aparença atzarosa hi ha una complexa simbologia d’al•lusions i misteris.
Artista de reconeguda internacionalitat i un dels màxims exponents de l’escultura surrealista per la creació d’un llenguatge que conjuga innovació i lirisme. Així com altres precursors de l’avantguarda, l’artista viatjà a París i en contacte amb el grup surrealista, a principis dels anys trenta, fou un dels grans innovadors dins la disciplina escultòrica. Compaginà el seu ofici d’ebenista amb l’estudi del dibuix artístic, però tot i adoptar un llenguatge figuratiu, se’l reconeix per unes obres metàl•liques dotades de gran modernitat i d’una estètica annexionada al treball de Julio González. Feu ús d’un ventall infinit de materials: aram, fusta, metalls diversos i, fins i tot, materials considerats de rebuig. Tot i que fou mereixedor de la Creu de Sant Jordi l’any 1983 i del Premi Nacional d’Arts Plàstiques l’any 1990, la seva projecció i el seu reconeixement artístic han tingut una major repercussió internacionalment.
Impregnat de les tècniques més innovadores en el procés de fabricació i elaboració del vidre i les seves múltiples vessants, Joan Crous confecciona amb delicadesa el seu art culinari. La mescla de vidre reciclat amb pols, aigua, sorra i altres components dóna com a resultat una fossilització d’uns ingredients característics de la cultura popular i social del menjar. El seu treball aglomera de forma metafòrica temps passats, presents i futurs dels àpats, tot desvetllant els sentits més ocults de la memòria. Grans episodis de la història sota una perspectiva gastronòmica, que conviuen amb harmonia dins d’una minuciosa i subtil tridimensionalitat artística.
Voluptuositat i profusió es despleguen en les obres d’aquest pintor i escultor. Pinzellades gestuals, d’una reduïda gamma cromàtica que juga amb blancs i negres, inunden les seves teles construint una iconografia breu però contundent, dominada pel sexe femení, el menjar, els animals, la vida i la mort. Una obra de marcat caràcter mediterrani, impetuosa però estructurada, realista però irònica, que fuig de l’artifici per cercar la simplicitat.
Escultor i professor de Belles Arts. Durant la dècada dels 50 fou un dels impulsors de la nova plàstica catalana duent la seva tasca artística i docent arreu d’Europa, sobretot a Suècia, Bèlgica i Holanda. Les primeres passes plàstiques informalistes van derivar ràpidament en un expressionisme de caire primitiu en què les principals fonts d’inspiració foren formes totèmiques fetes en fusta. En canvi, a partir dels 70 i els 80, incorpora als procediments resines, plàstics i cromatismes. La talla, que sembla perfilada per la mateixa natura, juga amb línies parabòliques i espais buits que donen lleugeresa i moviment a les peces.
Uneix-te al nostre 
