Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
A partir del dia 12 de juny ja podeu tornar a visitar els quatre museus de la Fundació Vila Casas (Espais Volart i Museu Can Framis a Barcelona, Museu Can Mario a Palafrugell i Museu Palau Solterra a Torroella de Montrgrí). Us donem la benvinguda amb la màxima seguretat i bona acollida, adaptant-nos a la normativa d’aforament i higiene. Per a més informació feu clic aquí
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Oriol RC
Barcelona, 1973

L’obra de RC, pseudònim de Roger Cortés, ens transporta cap a un espai de transcendència inusual dins la pràctica artística contemporània. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, s’enfronta a qualsevol disciplina artística: pintura, videocreació, instal•lació... per tal de mesclar, transformar, alterar i qüestionar els convencionalismes adherits a l’academicisme preeminent. Tot i ser un jove creador, ha fet múltiples i nombroses exposicions individuals i col•lectives, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.



Jeff Cowen
Nova York, 1966

Jeff Cowen va estudiar Estudis Orientals, Anatomia i Dibuix i des de 1988 a 1992 va treballar com a assistent de Larry Clark i Ralph Gibson. Per mitjà de l’antiga tradició d’impressió sobre plata i fent us d’un atípic i laboriós procés fotogràfic per mitjà de la intervenció de productes químics, pictòrics, de gravat i la provocació d’accidents, l’artista s’interessa en el que ell anomena “el moment no”, la instantània just abans o després d’un succés per tal de traspassar les barreres físiques de la simple planimetria. Es dins la cambra fosca des d’on cerca i dona forma al seu propi món que carregat de dualitats, de poesia i sensualitat engendra un corpus atemporal. Doncs, sota una simple aparença atzarosa hi ha una complexa simbologia d’al•lusions i misteris.



Leandre Cristòfol
Os de Balaguer, 1908 - 1998

Artista de reconeguda internacionalitat i un dels màxims exponents de l’escultura surrealista per la creació d’un llenguatge que conjuga innovació i lirisme. Així com altres precursors de l’avantguarda, l’artista viatjà a París i en contacte amb el grup surrealista, a principis dels anys trenta, fou un dels grans innovadors dins la disciplina escultòrica. Compaginà el seu ofici d’ebenista amb l’estudi del dibuix artístic, però tot i adoptar un llenguatge figuratiu, se’l reconeix per unes obres metàl•liques dotades de gran modernitat i d’una estètica annexionada al treball de Julio González. Feu ús d’un ventall infinit de materials: aram, fusta, metalls diversos i, fins i tot, materials considerats de rebuig. Tot i que fou mereixedor de la Creu de Sant Jordi l’any 1983 i del Premi Nacional d’Arts Plàstiques l’any 1990, la seva projecció i el seu reconeixement artístic han tingut una major repercussió internacionalment.



Joan Crous
Banyoles, Girona, 1962

Impregnat de les tècniques més innovadores en el procés de fabricació i elaboració del vidre i les seves múltiples vessants, Joan Crous confecciona amb delicadesa el seu art culinari. La mescla de vidre reciclat amb pols, aigua, sorra i altres components dóna com a resultat una fossilització d’uns ingredients característics de la cultura popular i social del menjar. El seu treball aglomera de forma metafòrica temps passats, presents i futurs dels àpats, tot desvetllant els sentits més ocults de la memòria. Grans episodis de la història sota una perspectiva gastronòmica, que conviuen amb harmonia dins d’una minuciosa i subtil tridimensionalitat artística.




Pia Crozet
Roanne, Francia, 1950

L’escultora Pia Crozet es formà artísticament a París i l’any 1973 se li atorgà el diploma nacional d’Escultura a França. Posteriorment s’instal•là a Girona on desenvolupà projectes artístics per tal de recuperar el patrimoni històric i artístic de la ciutat. Ella i el seu marit, l’escriptor i poeta Josep Tarrés, varen promoure la recuperació del Centre Isaac el Cec de Girona. Des de l’any 2004 viu i té el taller a França. També ha treballat el collage, el gravat, el dibuix i el tapís. Cal destacar el seu estudi de la simbologia pètria que els constructors catedralicis gravaren en els seus murs; signes lapidaris que connecten dues realitats: espiritual-material, sobrenatural-natural, universal-individual i divina-humana.



Albert Cruells
Aiguafreda, 1947

Voluptuositat i profusió es despleguen en les obres d’aquest pintor i escultor. Pinzellades gestuals, d’una reduïda gamma cromàtica que juga amb blancs i negres, inunden les seves teles construint una iconografia breu però contundent, dominada pel sexe femení, el menjar, els animals, la vida i la mort. Una obra de marcat caràcter mediterrani, impetuosa però estructurada, realista però irònica, que fuig de l’artifici per cercar la simplicitat.




Anna Cuatrecasas
Barcelona, 1955

Un cop llicenciada en Història de l’Art ingressa en la Facultat de Belles Arts i es trasllada a París per a complementar la seva formació. L’any 1992 celebra la seva primera exposició individual en la Sala Dalmau de Barcelona. El seu treball pictòric es compon de múltiples ideogrames i referències figuratives, que a mode de jeroglífic atorguen a l’espectador un conjunt de indicis que ens capbussen i projecten cap al univers més íntim i personal de l’artista.



Cubells
Barcelona, 1925 - 2007

Escultor i professor de Belles Arts. Durant la dècada dels 50 fou un dels impulsors de la nova plàstica catalana duent la seva tasca artística i docent arreu d’Europa, sobretot a Suècia, Bèlgica i Holanda. Les primeres passes plàstiques informalistes van derivar ràpidament en un expressionisme de caire primitiu en què les principals fonts d’inspiració foren formes totèmiques fetes en fusta. En canvi, a partir dels 70 i els 80, incorpora als procediments resines, plàstics i cromatismes. La talla, que sembla perfilada per la mateixa natura, juga amb línies parabòliques i espais buits que donen lleugeresa i moviment a les peces.



Daniel Cuervo
Pravia, Asturias, 1972

A vista d’ocell o frontalment, reprodueix fins el més íntim detall de ciutats com Pamplona o Sant Sebastià, llocs escollits per la relació personal d’experiències passades que perviuen en la seva memòria. Simulant a la fotografia, juga amb la visió tot col·locant el nostre ull en un enquadrat convertit en objectiu. Passeja, observa i percep amb atenció l’instant d’una mirada fugissera en l’entorn. Documenta fent us de la congelació del temps i la llum de les arquitectures urbanes, que envolten aquella realitat passatgera.





BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia