Artista i cineasta, coneguda per les seves instal·lacions fotogràfiques. Va estudiar a l’Escola Slade de Belles Arts a Londres i als Estats Units amb una beca Fullbright. La seva obra es centra en la memòria col·lectiva i en allò que enllaça els trets comuns d’una cultura universal. En les seves fotografies domina una gran sensació de misteri que es reforça per la impressió que transmeten que el temps s’ha aturat. Són escenes gairebé oníriques on una certa simbologia, associació d’idees o referències cultes cerquen la complicitat de l’espectador.
Fotògraf que pertany a la generació de la dècada dels cinquanta, renova el llenguatge fotogràfic per incorporar-lo a les tendències avantguardistes imperants. Els seus referents són fotògrafs capdavanters de París i Nova York, tals com Cartier-Bresson, Brassaï, Man Ray, Walter Evans o Robert Frank. Imatges en blanc i negre del proletariat més pobre de Barcelona i copsades clandestinament en els seus suburbis; fotoreportatges de gran veracitat històrica, sociològica i documental que el feren mereixedor del Premi Nacional de Fotografia 2002.
Pintor, escultor i gravador, va ser fundador, el 1964, del grup Cogul i encarregat de la Petite Gallerie de l’Alliance Française. Se’l considera un dels escultors més representatius de l’art català contemporani. La seva obra és clau per a entendre la creació artística de la Lleida de la postguerra i la transició, d’una manera similar a com ho van ser Josep Guinovart, Albert Ràfols-Casamada o Joan Hernández Pijuan a Barcelona.
A banda de ser traductor, comissari, periodista i crític d’art i literat, Narcís Comadira és escriptor, poeta i pintor. Artista autodidacte que tendeix cap als colors calents i les formes geomètriques, simples i voluminoses, té una obra pictòrica que amalgama lirisme amb metodologia i on les composicions de traços ferms i fronterers es dissolen dins d’una atmosfera fantasmagòrica que ens evoca cap a l’abstracció. Des d’uns inicis circumscrits dins de l’estil noucentista i que annexiona amb el primer expressionisme Kandinskyà, ha intentat copsar la realitat per mitjà de connotacions extretes del pop i de la transvanguarda, amb l’objectiu d’endinsar-nos en l’essència de la forma, el volum i la llum per tal d’evocar-nos al lirisme més absolut.
Cursà els seus estudis de disseny gràfic a la Llotja de Barcelona. Pintor de pinzellada realista que, sota una atmosfera de poesia i serenor, immortalitza edificis, avingudes i espais urbans amb tota minuciositat. Són paisatges que s’erigeixen entre la boirina de la memòria i que aborden el cosmopolitisme.
