Pel seu pare Pere Català Pic s’inicia en el món de la fotografia amb tan sols 13 anys. Però, no és fins l’any 1947 que ja amb estudi propi, es dedica a treballar en el camp de la fotografia industrial i de la il•lustració. Col•labora en diverses revistes com el setmanari Revista i el grup d’arquitectes Grup R, les seves imatges abasten des del paisatge natural i urbà fins a la documentació artística i etnogràfica. Ha retratat personatges de la nostra cultura com ara Dalí, Joan Miró, Josep Pla, entre molts d’altres. Al llarg de tota la seva trajectòria professional ha estat guardonat amb nombrosos reconeixements: el Premi Nacional de les Arts Plàstiques (1983) atorgat pel Ministeri de Cultura, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1992) i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (1993).
El treball d’Agustí Centelles, figura clau del fotoperiodisme espanyol, constitueix un testimoni ineludible d’un dels episodis que han marcat la memòria històrica i visual d’Espanya fins als nostres dies: el de la Guerra Civil. Els enquadraments, els punts de vista i la profunditat de les seves fotografies, obtingudes amb la càmera Leica, atrapen el temps tot transpirant modernitat. Obres poètiques de força èpica i intensitat dramàtica que, lluny de caure en l’anecdotisme, mostren una realitat despullada de gran potencial discursiu. Vetat al fotoperiodisme pel règim franquista, en tornar de l’exili l’any 1944 es dedicà a la fotografia publicitària. Dos anys abans de morir, va obtenir el Premi Nacional de Fotografia.
IMATGES: España. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Centro Documental de la Memoria Histórica. Archivo Agustí Centelles i Ossó.
Dins la generació del moviment conceptual, de caràcter essencialment social i polític, Jordi Cerdà -des de la pintura, els objectes, el cinema experimental o la fotoperformance- interroga la correspondència entre la realitat i la seva representació. Sota un acurat procés de fragmentació i deconstrucció ens indueix a la reflexió sobre l’art i el seu llenguatge inherent. Les imatges retòriques, el desdoblament, la reproducció, l’autenticitat o la projecció dels contrastos són components que condicionen la lectura i, alhora, perllonguen els límits conceptuals i cronològics de la memòria artística fins a la contemporaneïtat. En un procediment d’apropiació d’imatges que conviuen entre elles i l’associació confrontada i dispar, atorga a l’obra d’art una nova lectura objectiva que annexiona pensament i subconscient.
En l’obra de Ramon Cerezo el buit és el responsable d’engendrar la perspectiva tridimensional. Formes geomètriques que sota una aparença de càlcul i precisió expressen un món que va més enllà de l’intel·lecte. Línies i corbes infinites que entrellaçades i vessades en l’espai estableixen un diàleg entre matèria i perforació; peces obertes que abracen el vaccui i la seva eternitat. En les seves ultimes creacions abstractes fa ús de nous materials com ara la fusta i la incorporació expressiva del color.