Pintor autodidacta de retrats, escenes taurines i visions urbanes carregades d’expressionisme, colors enèrgics i denses textures que poblen les seves primeres representacions fins als inicis dels vuitanta. Amb posterioritat, els colors s’atenuen dins d’unes composicions que exploren el traç ràpid, cal•ligràfic i el puntillisme o dripping. A inicis dels anys noranta la seva trajectòria dóna un gir cap al corrent abstracte, amb imatges difuminades que fan al•lusió a la literatura novel•lística.
Pintor català que es relacionà amb el Cercle Maillol presidit per Josep Maria de Sucre i constituït entre d’altres per Charles Collet de qui aprengué escultura, ceràmica, esmalt i gravat. A més, fou il·lustrador de llibres. Els seus quadres de paisatges gironins com Cadaqués, i d’Eivissa són composicions ordenades de plàcids colors i contorns emboirats. L’any 1994 la Generalitat li concedí la Creu de Sant Jordi per la seva tasca pedagògica relacionada amb l’art i per la difusió internacional dels paisatges empordanesos.
David Casals Moreno és un dels màxims exponents del nou realisme contemporani. Sense renunciar a la pintura abstracta del segle anterior, la seva visió parteix d’una innovadora figuració que enriqueix la història de l’art com a testimoni de l’empremta humana. Així, doncs, la producció de Casals presenta escenaris naturals i paisatgístics, puntualment alterats per l’acció de l’home, allotjant en l’essència de l’obra un ambient de solitud i quietud com a inesgotable font interpretativa d’una temàtica perenne.
Traça en l’aire sinuoses línies de ferro; escultures perforades on les ombres s’escolen en la immensitat de l’espai. Tridimensionalitat com a receptacle de fragilitat i alhora consistència, formes simples que contenen un missatge complex que embolcalla una reflexió del misteri i la força de la creació. Núvols que ploren, estructures lleugeres i de dolça fragilitat com coladors totèmics que s’apropien de les lleis físiques de la gravetat i ens aboquen vers la infinitud, més enllà del pur plaer visual.
Esteve Casanoves concep l’escultura, la pintura, la fotografia i el vídeo com una constel·lació de significats. El seu món és un espai de convergències: destrucció-construcció, moviment-quietud, permutació-estabilitat... Art rítmic i poètic que, allunyat de la representació figurativa, és deliri abstracte de la raó. Investiga amb les textures, la consistència matèrica i els espais i és enmig d’aquest assaig on la plasticitat es transmuta en vitalitat i energia. Obra laberíntica, entramat de camins i bifurcacions que creen en l’espectador, el plaer de confondre i retrobar el camí perdut.
Mestre de primària. Fotògraf autodidacte. Recentment ha realitzat diverses exposicions –La Ruta de l'Art a Castelló d'Empúries (Girona)– i ha estat seleccionat al Premi de Street Photography Dolors Porredon de Granollers
Pascual Casaubón adopta de la seva terra la pedra d’Ulldecona a la que infon vida i síntesi. Desfigura la massa per mostrar-nos una espècie de cos viu, orgànic. Art en tensió, formes sensuals des d’on brollen aigua, esquerdes, estrats, sediments, formes fàl·liques, ovoides i monticles que s’erigeixen vers al cel o s’estenen arran de terra. Una fusió entre el rigor de les rectes i la gracilitat de les corbes, que són com penya-segats que ens empenyen vers el buit vertiginós. En les seves obres més recents s’adverteixen formes geomètriques d’abstracció simbòlica, que rememoren el modernisme català gaudinià.
Uneix-te al nostre 
