Raimon Camprubí començà a experimentar amb la fotografia guiat pel seu pare, el qual era un fantàstic fotògraf aficionat, i, més endavant, passà a convertir-se en deixeble de Francesc Català-Roca durant gairebé 10 anys. L’any 1966 s’independitza i comença, seguint l’estela del mestre, a treballar per a diverses publicacions d’art, arquitectura, publicitat i disseny industrial. D’aquestes tasques i els diversos viatges que en sorgiren, Camprubí publicà una col·lecció de llibres entorn de l’herència cultural i les particularitats geogràfiques de l’Estat espanyol. En destaquen Montserrat i Ver Galícia, pels quals rebé el Premi Apel·les Mestres de l’Institut del Llibre Espanyol els anys 1977 i 1982. Raimon Camprubí ha concebut d’aquesta manera la tasca fotogràfica a mode de fotoperiodista i gràcies al seu domini de la llum, tant en el blanc i negre com en la fotografia de color, ha aconseguit composicions quasi pictòriques del contorn social i històric de les nostres terres.
Pintor autodidacta influït pel corrent del Pop Art Internacional i pels artistes com Gerhard Richter o Malcom Morley. Recorre als mitjans de comunicació de masses, i en la seva obra els plans pictòrics superposats sobre un fons de diàfanes imatges evidencien un gran coneixement tècnic, una assossegada reflexió i una constant al·lusió al món oriental. Retrats, mobiliari, budes i paisatges ens expressen sentiments intrínsecs envers la natura i el pas del temps tot sacsejant els diferents nivells de l’esperit.
Iniciat com a escultor al taller de Josep Miret, Josep Canals fundà el col•lectiu Memé Detràs el 1991. El món de les matemàtiques i les equacions esdevé un punt de partença per a l’artista a partir del qual crea les seves escultures; peces de gran volum que posen de manifest la vessant més matèrica i estètica d’aquest univers, sovint desconegut. Josep Canals ha treballat conjuntament amb Manel Álvarez i la seva obra ha estat exposada tant a Catalunya com a França i Alemanya.
Escultor i fotògraf que sota un procés de desmaterialització accentua l’essència dels objectes més enllà de la simple representació. Despulla el món real per tal d’endinsar-nos en els seus components més transcendentals: el buit, la foscor, el silenci... com a expressió del gest artístic i l’espai que convida a la introspecció i l’alliberament de la mirada. Amb la seva obra decideix situar l’art en una zona neutra davant l’hiperexpressiu món que ens envolta.
La seva fotografia parteix de la tradició narrativa de Duane Michals i d’altres, així com d’una gran varietat de corrents pictòrics, com per exemple el tenebrisme de Caravaggio, el surrealisme de Magritte o l’escola holandesa de pintura, per a citar-ne només alguns. És una fotògrafa versàtil a qui l’atrauen molts gèneres i formats: des de naturaleses mortes fins a retrats, passant per faules amb animals, fotografia documental o fotografia d’arquitectura i interiors. Malgrat aquesta diversitat, el seu estil és reconeixible i es caracteritza per la voluntat d’explicar històries que, sovint, transiten en la línia fina que separa la realitat de la ficció.
Pintor i dibuixant, fill de l’escultor Lluís Carbonell. Les seves primeres incursions pictòriques es focalitzen en els paisatges, les figures femenines i les composicions d’interiors d’influència constructivista que deriven a ambients de crescendo decorativisme, composicions simfòniques que prenen com a referent l’artista Gustav Klimt. La seva obra ens trasllada a un univers de color, d’il·luminació diàfana, que irradia serenor, claror i lirisme.
Pintor d’obres de temàtica figurativa protagonitzades per uns subjectes, unes arquitectures o fragments de la natura que ens resulten familiars. En definitiva, situacions i actituds quotidianes, embolcallades d’una certa atmosfera de contemplació serena i silenci. La llum intensa i un traç imperceptible compost per una densa capa matèrica que no deixa empremta són els trets ineludibles del seu treball. Ha esta guardonat amb diversos premis i forma part de destacades col•leccions privades.
Uneix-te al nostre 
